Finances
Economia 22/08/2022

L'Euríbor, a màxims des del 2012

Els bancs incrementen el rendiment que paguen als clients pels dipòsits

3 min
El Sabadell és una de les últimes entitats a afegir-se a la guerra bancària per les remuneracions dels dipòsits.

BarcelonaL'Euríbor, l'interès que serveix de referència per als préstecs amb tipus variable, ha tornat a tocar màxims aquest dilluns i ha arribat al seu nivell més alt en més de deu anys. La pujada dels tipus bàsics aprovada pel Banc Central Europeu, que previsiblement els tornarà a incrementar el mes vinent, ha provocat l'encariment del crèdit a la zona euro i està empenyent els bancs a respondre amb increments de les remuneracions que ofereixen als dipòsits dels seus clients.

Així doncs, l'Euríbor ha augmentat aquest dilluns fins a l'1,344%, la taxa més elevada des de l'abril del 2012, quan fa un any estava per sota del 0%. L'Euríbor és l'interès al qual els bancs europeus es deixen diners els uns als altres d'un dia per l'altre. Una pujada de l'Euríbor és una resposta a la pujada dels tipus d'interès bàsics anunciada pel BCE al juliol i a la que s'espera que aprovi al setembre. Justament amb aquests increments dels tipus, el banc central cobra més diners als bancs per deixar-los diners, per tant, les entitats també es veuen obligades a cobrar-se més interessos entre elles.

La tendència a l'alça de l'Euríbor va començar al febrer i es va accelerar amb l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, quan també es va començar a encarir de manera dràstica el cost de l'energia. L'augment de preus de béns com el petroli i el gas natural ha acabat afectant molts sectors, la qual cosa ha provocat una pujada de preus generalitzada a les principals economies del món, també a la Unió Europea.

Al juliol, l'IPC –l'indicador que mesura el cost de la vida dels ciutadans– va créixer un 8,9% respecte a un any abans, la xifra més alta des de l'entrada en vigor de l'euro el 1999. A Espanya es troba per damunt del 10%, uns nivells que no es veien des de feia quatre dècades.

La resposta a la pujada de preus del BCE i altres bancs centrals ha estat l'esmentada pujada de tipus, que busca justament frenar el crèdit i, en conseqüència, també el consum i la inversió de famílies i empreses. Una disminució del consum obligaria les empreses a retallar preus per tal de mantenir el volum de vendes.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va apuntar al juny que la institució tenia previst apujar els tipus un quart de punt al juliol –del 0%, mínim històric, al 0,25%–, però finalment l'increment va acabar sent de mig punt. Sobre un segon increment, en principi Lagarde va deixar entreveure que seria d'un quart de punt, però algunes veus dintre del consell de govern del BCE apunten que podria acabar sent de mig punt una altra vegada. El governador del banc central eslovac, Peter Kazimir, ja va obrir al juliol la possibilitat que es repetís l'increment de 0,5 punts, i aquest dissabte el president del Bundesbank alemany, Joachim Nagel, es va mostrar a favor de nous increments: "Amb les taxes d'inflació tan altes, han de venir més pujades dels tipus d'interès", va opinar.

Més rendiments dels dipòsits

L'encariment del cistell de la compra per a les famílies ha fet que als clients dels bancs cada vegada els surti menys a compte tenir els estalvis en un dipòsit, ja que perden valor cada dia que passa. Això ha obert una guerra entre els bancs a Espanya per captar nous clients oferint uns rendiments més elevats pels dipòsits. Una bona notícia per als estalviadors que contrasta amb la mala situació per als clients endeutats, que veuen com els pugen les quotes de la hipoteca.

L'última entitat que s'ha afegit a aquesta guerra és el Sabadell, que ha anunciat una remuneració del 2% anual a un màxim de 30.000 euros dipositats en comptes corrents, sempre que els ingressos mensuals superin els 700 euros. Ara bé, no és l'únic banc que ha incrementat el rendiment que paga als seus clients: Bankinter ofereix un 5%, mentre que Openbank –filial online del Santander– paga per sobre del 2,5%.

stats