OPINIÓ
Economia 13/01/2019

En contra de la desaparició del 'cash': diner analògic en l’era digital

Cal preguntar-se qui seria el principal beneficiari del fet que no existís l’efectiu

ESTER OLIVERAS, professora agregada del departament d'Economia de la UPF
2 min
L’euro i el dòlar no arriben a la paritat des del 2002.

El diner físic és brut, té costos elevats de producció i distribució, i les monedes foraden butxaques i trenquen moneders. Respecte a la practicitat del pagament amb targeta o el minimalisme de realitzar la transacció amb el mòbil, pagar en efectiu esdevé retrògrad. Alguns comerços ja no l’accepten. En d’altres s’ha instal·lat una màquina negra que s’empassa els diners i retorna el canvi just. Evita falsificacions, robatoris i furts del personal, i la caixa sempre quadra. L’efectiu ha passat a ser el germà petit de totes les formes de diner que existeixen al món i representa un percentatge molt petit de la massa monetària mundial.

Malgrat això, el diner físic presenta algunes característiques que superen el diner digital i que cal posar en relleu, deixant de banda les criptomonedes, que mereixen un altre espai. En primer lloc, cal preguntar-se qui seria el principal beneficiari del fet que no existís l’efectiu. Bàsicament estem parlant d’entitats financeres i noves 'fintechs'. És a dir, institucions mercantils i privades que responen als interessos dels seus accionistes i no necessàriament als de la societat. A Suècia, país capdavanter en l’eliminació del diner físic, ja es poden sentir veus que avisen dels possibles riscos. Qui vetllarà perquè no es produeixi un abús dels preus dels serveis financers? Podran vetar transaccions? Cal recordar que el 2010 Visa i Mastercard van bloquejar els pagaments a Wikileaks perquè tenien una clàusula que els donava aquest dret. Amb el panorama polític mundial, ¿es pot confiar en governs actuals i futurs per protegir les persones usuàries?

Un altre gran avantatge del diner físic és la seva inclusivitat. En aquest format arriba a totes les persones: rics i pobres, autòctons i immigrants. Ara mateix, el 75% de la població mundial que viu en la pobresa no té accés a un compte bancari. Només a Catalunya, les xifres ronden les 300.000 persones. També serveix per a les primeres compres que fan sols els infants i, sobretot, és comprensible per a la gent gran.

Finalment, és l’únic tipus de diner que pot garantir l’anonimat. Tot i que la privacitat viu hores baixes, en algun moment tothom la desitja i no cal ser un delinqüent financer per no voler que es controli què es compra, quan i on.

stats