La construcció no salvarà l’economia de la caiguda del turisme

El Govern aposta per estimular el sector a fi de reactivar l’economia i calcula que es poden generar uns 31.000 llocs de feina, una cinquena part dels 147.700 que preveu que es perdran

Segons els càlculs de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, el Decret llei de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica, que el Govern va presentar dimecres, tindrà un impacte de 3.519 milions d’euros -un 7,5% del PIB- i permetrà crear 31.089 llocs de feina -un 6% del mercat laboral-. Aquesta xifra només suposa una cinquena part dels 147.700 que l’Executiu preveu que es perdran. La majoria de les mesures de la nova normativa que poden tenir un impacte laboral se centren en la construcció, i una de les principals pretén fer el camí més fàcil al sector: els promotors podran iniciar projectes de reforma sense llicència, aportant només una declaració responsable. “Està molt bé que donin suport a la construcció, però pensar que generarà més de 30.000 llocs de feina i que absorbirà treballadors de l’hostaleria és una bogeria”, diu Paco Lahilla, responsable de Construcció de Comissions Obreres (CCOO). “És una venda de fum”, afirma el sindicalista. D’altra banda, les previsions de la patronal sobre el paper de la construcció en la crisi no són tan optimistes i no van més enllà que es puguin generar 20.000 llocs de feina per esmorteir l’increment de l’atur a les Illes.

Lahilla explica que la crisi del coronavirus ha provocat “la destrucció de molta ocupació en el sector”. “S’han desfet de bona part de les plantilles, les quals estaven en condicions precàries, i també s’han fet acomiadaments improcedents”, comenta. Per això, el sindicalista dubta que la construcció sigui la salvadora de la caiguda del turisme i que pugui absorbir treballadors d’aquest sector. “Parlam de llocs de feina que necessiten especialització. Un cambrer no es pot posar a fer de picapedrer i, a més, primer es recol·locaran els treballadors de la construcció que han perdut la feina durant la crisi sanitària”.

Abans que començàs la crisi del coronavirus, la construcció ocupava unes 55.000 persones, segons les dades de CCOO. “Això era amb l’economia al màxim, amb obres públiques i privades i reformes. Com es podrien generar 30.000 llocs de feina ara? No m’ho crec, és impensable”, continua Lahilla. Segons les dades del Govern, la construcció representava un 7,9% del valor agregat brut (VAB) -i un 7,1% del PIB- el 2019, i els treballadors d’aquest sector suposaven un 11,2% -dades de l’EPA- del mercat laboral. El 2019 hi havia 17.331 empreses constructores, un 17,5% del total d’empreses de les Balears. Es tracta de magnituds molt inferiors a les del turisme, que l’any 2018 aportava el 36,5% del VAB de les Balears i donava feina al 28,7% dels treballadors de les Illes (146.746 de 512.613), segons les xifres de l’Executiu.

Les declaracions responsables

D’altra banda, hi ha qui posa en dubte que la manca de llicència i les declaracions responsables siguin el camí idoni per donar impuls a la construcció. La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears, Marta Vall-Llosera, n’és una de les veus crítiques. “No parlaríem d’això si les administracions complissin amb els tempos als quals estan obligades”, diu, fent referència a l’atorgament de llicències per part dels ajuntaments. “No és una solució, perquè no s’estan suprimint procediments, sinó que s’ajornen en el temps”, continua. Els inspectors seran els encarregats de confirmar que les obres compleixen amb una normativa “complexa, interpretable i, de vegades, contradictòria”. “Moltes incidències dels projectes que es presenten als ajuntaments venen de temes interpretatius”, assenyala Vall-Llosera. “Ara, els problemes es trobaran amb les obres construïdes, perquè no s’haurà fet una revisió prèvia de la documentació. S’està creant un problema en lloc de solucionar el que hi havia”, hi insisteix. A més, mentre que el Col·legi d’Arquitectes aposta per “la rehabilitació d’habitatges o la renovació de barris” com una solució per reactivar la construcció, institucions com el Consell de Mallorca defensen que es facin inversions en obra pública per donar un impuls al sector.

El Govern defensa que l’estímul a la construcció és una de les receptes vàlides per tornar a posar en marxa l’economia després del xoc de la pandèmia, mentre que, paral·lelament, treballa per no donar per perduda la temporada turística. “L’enfonsament de l’hostaleria té unes conseqüències econòmiques gravíssimes i una de les fórmules que s’intenta per destruir els mínims llocs de feina possible és reactivar la construcció”, va explicar divendres la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Pilar Costa, que va citar un informe que el Consell Econòmic i Social (CES) havia publicat dies abans, en el qual s’indica que la construcció “és un dels sectors que es pot posar en marxa de manera més ràpida i és capaç de mantenir el nombre de treballadors, a més d’incorporar força de treball en situació d’atur”. El president del CES, Carles Manera, reconeix que “és molt difícil saber quina quantitat d’ocupació pot absorbir la construcció”, encara que sí que considera que “podria aixecar una part dels desocupats”. “És difícil pensar que la construcció ho assolirà tot, però era un sector que tenia una dinàmica raonable abans que el coronavirus el paralitzàs”, explica. “Està molt bé debatre sobre diversificació, però el problema és donar sortida a milers de persones sense feina”, diu.

Les mesures clau del decret per reactivar les Balears

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF