Els pisos contra la crisi de l’habitatge no arribaran abans de cinc anys

Palma4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

La complexitat d’accelerar les tramitacions urbanístiques, tot i la simplificació administrativa aprovada, a més de la preocupació d’alguns promotors per la manca d’aigua a Palma, fan que aquella afirmació d’un alt càrrec popular –“hi ha d’haver grues abans de les eleccions”– quedi descartada. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, alguns promotors volen assegurar-se que, quan presentin els projectes, la disponibilitat hídrica estigui garantida. Tanmateix, segons els informes del Pla general de Palma, això no es compleix en tots els casos.

Els governants tenen a sobre l’enorme pressió d’una ciutadania que veu com l’accés a l’habitatge es complica cada vegada més, i per això volen actuacions massives, amb promocions de gran format, que, a més a més, podran beneficiar-se d’una edificabilitat un 45% superior a la prevista inicialment al Pla general. Tot i les crítiques per la saturació que això suposarà i per la manca de garantia de disponibilitat d’aigua en tots els casos, Cort i Govern han pitjat de valent per accelerar les grans promocions, que tenen nom i llinatges: Son Ximelis, Cas Pastors, Son Güells, Son Puigdorfila i Son Cladera Nord.

Els promotors admeten que “s’ha reduït moltíssim la tramitació, que en un urbanitzable podia ser de fins a 15 anys”. “Ara parlam de cinc. Aquests temps no es poden reduir més, perquè són grans transformacions i no es poden fer de la nit al dia”, explica el president dels promotors, Óscar Carreras.

Les actuacions de projectes residencials estratègics totalitzen “uns 4.000 habitatges nous, tot i que es tracta d’una estimació, perquè encara s’han de presentar els projectes per part dels promotors, i aquesta xifra pot variar”, assenyalen fonts del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. A aquesta xifra cal afegir els 500 habitatges de Son Bordoy.

D’aquesta manera, es preveu posar 4.500 pisos a l’abast dels ciutadans. En el cas dels projectes residencials estratègics, n’hauran de destinar el 50% a habitatge protegit o de preu limitat. Una xifra que permetrà posar al mercat més de 2.000 pisos a un preu accessible. “Són xifres molt significatives i que demostren una tasca legislativa important, però venim d’una situació especialment farragosa en l’àmbit normatiu, i de manca d’actuació en matèria d’habitatge. Per això, els grans resultats encara es veuen enfora”, admet el director general d’Habitatge del Govern, José Francisco Reynés.

“En les anteriors legislatures no s’havia assumit la realitat de crisi de l’habitatge i no s’hi va actuar. Els resultats no són automàtics, sinó que aniran arribant a poc a poc. Però ja veim que els fruits són de les mesures que han permès aprofitar millor els edificis existents”, continua el director general. Reynés fa referència a la Llei de mesures urgents en matèria d’habitatge(2024), que totalitzen més de 2.000 pisos nous –o en tràmit. Aquestes actuacions inclouen la conversió de locals en habitatges, amb 372 pisos; l’increment d’alçada d’edificis, que ha generat 140 llars noves; la divisió d’habitatges existents, amb 115 pisos més, i l’aprofitament de bucs antics, que suma 139 unitats.

Malgrat aquests avenços, el gruix de l’oferta futura continua depenent de projectes de gran escala que encara es troben en fases inicials i que suposen transformacions urbanístiques complexes. A més, alguns promotors han manifestat que l’obligació de dedicar almenys el 50% a habitatges protegits o a preus limitats fa que els marges empresarials siguin molt estrets. Amb la previsible escalada de preus per la guerra, aquesta situació es pot complicar. “Estudiam de quina manera hi podem intervenir, almenys en el cas dels habitatges públics que sortiran a licitació”, apunta Reynés. “És important assegurar-nos que les licitacions no quedin desertes perquè la demanda de pisos protegits és enorme”, afegeix.

Crítiques de l’oposició

La normativa del Govern i l’actuació de l’Ajuntament de Palma a l’hora d’intensificar l’ús del sòl per generar pisos i apaivagar la crisi de l’habitatge no han agradat a l’oposició. La regidora de MÉS per Palma Neus Truyol acusa el PP “d’utilitzar la crisi de l’habitatge per justificar una liberalització urbanística que afavoreix els grans interessos immobiliaris”. Segons denuncia, les mesures impulsades per l’Executiu i Cort “impliquen una intensificació dels aprofitaments urbanístics i del sòl disponible molt delicada”, ja que acceleren el consum de sòl i poden saturar zones de la ciutat sense estudis previs sobre mobilitat, serveis i equipaments.

En la mateixa línia, el portaveu socialista al Parlament, Iago Negueruela, va criticar que aquest procés de més aprofitament dels terrenys urbanitzables implica “convertir l’habitatge en un actiu per especular”, en comptes de defensar-lo com un dret de la ciutadania. Negueruela considera que les mesures legislatives, com la que regula els projectes estratègics residencials –permet augmentar fins a un 45% el nombre de pisos que es poden autoritzar respecte del que figura al Pla general–, són una “pilotada urbanística que només beneficia interessos de promotors”.

En tot cas, la maquinària administrativa continua i els propietaris dels terrenys que es beneficiaran d’aquest major aprofitament mouen fitxa. Les darreres setmanes s’han anat aprovant els estatuts i les bases d’actuació de les juntes de compensació de Son Güells i Son Puigdorfila, dues zones clau del creixement residencial projectat a Palma. Aquesta situació confirma que el moment que els terrenys esdevindran pisos està lluny encara. “Ara s’enceta un procés administratiu, després ve la urbanització i, finalment, la construcció, si bé és cert que ara es poden simultaniejar més els processos. Però és impossible que es materialitzi res abans de cinc anys”, confirma un tècnic d’Urbanisme de Palma que demana l’anonimat.

En opinió del president dels promotors, per molt que ara mateix sembli que els pisos de les grans operacions queden lluny, el canvi s’ha notat: “Les obres d’urbanització d’aquests àmbits començaran d’aquí a 12 o màxim 18 mesos. Però cal tenir en compte que abans tardaven tres o quatre anys”, explica.