Aferrats a la llet de Menorca

El balanç d'aquesta setmana tanca la trilogia d'anàlisi del sector primari de les Illes Balears, després dels dedicats a l'agricultura i a la pesca. Mantenint vincles i analogies sobre la situació global, és el sector ramader el que manifesta signes més evidents d'esgotament com a model productiu. La pèrdua de valor es demostra en el retrocés de la renda agrària, una tendència marcada des de finals del segle passat, però que s'accentua en els darrers cinc anys: el valor de la producció ramadera ha passat dels 76,4 milions d'euros de 2007 als 61,7 de 2010, segons les darreres dades tabulades per l'Ibestat. És a dir, es tracta d'una davallada propera al 20%.

L'augment del cost de l'energia i combustibles, dels pinsos i del farratge -suposen plegats gairebé el 80% de les despeses del productor- i la impossibilitat de fixar els preus de primera venda en un mercat oligopolístic -la manca de competència fa que els intermediaris agroalimentaris de Balears puguin influir en la baixa dels preus només amb una decisió de compra-, ha incidit en un panorama poc entusiasta respecte de la rendibilitat de la producció ramadera. "No vull dir que el sector estigui acabat", confessa Biel Torrens, secretari general d'Unió de Pagesos de Mallorca, "però ho passam malament".

És difícil viure del bestiar

Costos cars, preus barats i sense barreres a la importació

Estructuralment, Torrens apunta caals "sobrecostos de la insularitat" per afrontar despeses com la importació de pinso per al bestiar com una de les causes de la davallada de la ramaderia. També hi suma la gairebé total absència de segells de qualitat per a la carn produïda a Balears: "Només hi ha marques de qualitat per a entre el 2 i el 5% de la carn; iniciatives com la de Ramaders Agrupats de Pollença són l'excepció, i tampoc no es fomenten les denominacions d'origen o les indicacions geogràfiques de qualitat. L'única que hi ha, Sobrassada de Mallorca, admet importació de carn de fora de Balears per fer el producte".

Unió de Pagesos també és molt crítica amb les grans cadenes hoteleres, que "no compten amb el sector carni de les Illes i promouen la importació de producte barat congelat". Això provoca una paradoxa: "La producció càrnia d'aquí no té lloc en el mercat propi arran de les importacions i els productors ens hem de cercar la vida per vendre fora".

Brots verds, per a les ovelles

El vacum de Menorca i l'oví i l'aviram de Mallorca, excepcions

Com a excepcions a la situació del sector, el dirigent sindical agrari assenyala que "el sector oví és l'únic que es manté a Mallorca, perquè els costos d'alimentació són baixos si el ramat té finca per pasturar; en realitat, les ovelles cada cop compleixen més una funció mediambiental que no per produir carn: mantenen la finca neta, faciliten el pas dels tractors i dificulten la propagació dels incendis".

El boví de llet de Menorca i el sector de l'aviram a Mallorca, a molta distància, són els altres dos punts de suport de la ramaderia. De fet, ous i llet -bàsicament per a la indústria transformadora formatgera menorquina- són els únics productes amb indicadors en positiu els darrers anys quant a valor de producció. "A Mallorca queden poc més de 30 vaqueries de les 400 que en teníem fa 15 o 20 anys; el monopoli en els operadors que compren la llet als productors" ha estat el principal responsable de la situació, per Torrens. En canvi, a Menorca, "la denominació d'origen del formatge els ha ajudat a vendre i a diferenciar el producte". Més del 70% de la producció de llet balear és menorquina, i el seu volum de mercat fou superior als 142 milions d'euros ja al 2009 -pels 55,4 de la carn-.

Hi ha solució?

Distribuir subvencions sense política no dinamitza el sector

La situació per als propers mesos serà delicada, en opinió de Biel Torrens: "L'absència de pluges de l'estiu i de la tardor provocarà la manca de pastures per aliment, i això durà més despeses en pinsos i maneig de ramats per als productors". El paper de les administracions a Balears no ha servit per evitar la davallada del sector, apunta Torrens, qui creu que "d'ençà de l'entrada a la Unió Europea quedam un terç dels pagesos que hi havia, i la renda agrària - el marge del productor després de sumar producció i subvencions menys despeses i impostos- no s'ha aturat de baixar fins a un 35% en els darrers 20 anys".

"No vull donar un missatge pessimista, tot i la desmotivació del sector", afirma. "Tot el que sigui crear marques de qualitat serà positiu, perquè impulsarà la comercialització, de la qual ha de poder participar activament el ramader per afavorir la producció de proximitat".

Producció de llet a Balears

Les dades de producció de llet fluctuen cada temporada; el Ministeri d'Agricultura la situen en els 70,5 milions de litres el 2012, després d'haver arribat als 80 el 2010.