INICI DE CURS

El REB, el nou sistema de finançament i la regulació turística, temes clau

Les Illes Balears continuaran registrant durant el 2019 un important creixement econòmic

Les Illes Balears continuaran registrant durant el 2019 un important creixement econòmic, però queden moltes assignatures pendents, com la millora del finançament autonòmic, la qualitat de l’ocupació i l’ordenació del principal sector productiu, el turisme

FINANÇAMENT

UN NOU RÈGIM ECONÒMIC QUE NO ACABA D’ARRIBAR

El darrer semestre de l’any serà clau en la negociació del REB que Balears està reclamant al govern de Madrid. Tot i que l’executiu autonòmic no hi vol posar data, és evident que uns pressupostos per al 2019 que no incloguin un nou règim per a les Illes suposarien una decepció. Francina Armengol va reclamar al president Pedro Sánchez durant la seva visita a Palma la posada en marxa d’aquestes millores per a Balears, així com un nou sistema de finançament més just. El màxim responsable del PP a Balears, Biel Company, va assegurar que el Govern de Rajoy tenia pràcticament tancat un REB que suposaria un finançament addicional per a la Comunitat de 380 milions, però aquesta informació ha estat desmentida pel Govern. La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, ha indicat en diverses ocasions que el REB i un nou sistema de finançament són irrenunciables, ja que considera que el tractament que tenen les Illes és molt desfavorable en comparació amb altres comunitats.

MILLORA DE L’OCUPACIÓ, UNA ASSIGNATURA PENDENT

Les Illes han encadenat 52 mesos de creixement de l’ocupació i han arribat a un nou rècord històric: 579.762 afiliats de la Seguretat Social. Una vegada recuperats i superats els nivells d’ocupació d’abans de la crisi, la Conselleria de Treball s’ha marcat com a objectiu per al que queda de legislatura millorar la qualitat dels llocs de feina, ja que encara hi ha molta contractació temporal i a jornada parcial. Aquest estiu s’han tornat a desplaçar a les Illes inspectors per tal de lluitar contra l’explotació laboral, detectant contractes de menys hores que les reals o el que es coneix com a falsos autònoms. Des de l’esmentada Conselleria es vol aprofitar també el cicle econòmic positiu per combatre l’exclusió social i l’atur de llarga durada. Per això es posaran en marxa diferents programes amb una inversió de gairebé 30 milions d’euros per fomentar accions formatives i contractes, tant per a joves com per a persones en risc d’exclusió. De totes maneres, s’espera que el 2019 hi hagi un petit descens del fort ritme de creixement econòmic registrat en els cinc darrers exercicis.

REGULACIÓ TURÍSTICA, ENTRE GOVERN I CONSELLS

Aquest any ha estat clau en la regulació turística, que s’ha centrat en clarificar, sobretot, el sector del lloguer vacacional. El 2019 serà un any clau en el desplegament de la nova normativa i ens permetrà començar a veure les seves conseqüències. El Pla d’intervenció d’àmbits turístics passarà la seva tramitació al Consell de Mallorca, però la zonificació que han d’aplicar els municipis ja és una realitat que permet determinar els llocs on aquesta activitat és legal. Palma, per exemple, ja podrà comprovar els efectes de la prohibició del lloguer turístics en pisos.

D’altra banda, la Conselleria impulsarà durant el 2019 la nova llei que vol, sobretot, regular la modalitat turística del ‘tot inclòs’. Els hotelers ja s’han mostrat en contra que es reguli, per exemple, la manera en què l’alcohol es pot servir o no en els establiments. La normativa també apujarà sensiblement l’import màxim de les sancions.

PROJECTES DE L’ECOTAXA

Turisme donarà a conèixer per octubre els projectes que seran finançats amb els fons de l’Impost de Turisme Sostenible, que destinarà 110 milions a aquestes iniciatives. 52 milions d’aquest fons ja estan compromesos per a projectes plurianuals, mentre que els 58 restants es guarden per a nous projectes. El consorci que gestiona la borsa de places d’allotjament també farà públic el resultat de la seva convocatòria d’ajudes, que disposa d’un pressupost de 10,6 milions.

EL BCE RETIRA ELS ESTÍMULS A L’ECONOMIA EUROPEA

Aquest curs serà una veritable prova per a l’economia europea, que veurà com, per primer cop en més de tres anys (des del març de 2015) el Banc Central Europeu deixa de comprar deute públic. Aquesta mesura, iniciada molt després que als Estats Units (on la Reserva Federal va iniciar les compres el 2008, tan aviat com va començar la crisi) ha estat una de les més importants que ha aplicat el BCE per intentar reforçar l’economia europea, molt dèbil per les constants sotragades que ha patit en l’última dècada, i per allunyar definitivament el fantasma de la deflació (és a dir, de la caiguda generalitzada i sostinguda dels preus). Aquest fantasma va espantar molt a la cúpula del BCE, que lidera Mario Draghi i va servir per vèncer definitivament les reticències dels països que, com Alemanya, rebutjaven la compra de deute. Les adquisicions es deixaran de fer al desembre i deixaran l’economia sense aquest impuls artificial. A més, al final d’aquest curs (o al principi del vinent) està previst que el BCE comenci també a apujar els tipus d’interès, un altre pas cap a la normalitat econòmica. El gran dubte, però, és si l’economia està preparada per subsistir sense assistència artificial.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF