Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE LA JUBILACIÓ

Incentivar els plans de pensions privats, pròxima reforma del PP

De Guindos ultima un informe amb alternatives per pal·liar la rebaixa de prestacions públiques

Les anomenades vies alternatives per complementar les pensions han entrat de ple en el debat sobre el futur del sistema públic de prestacions. Les defensava aquesta setmana el mateix governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i ja hi treballa el ministeri d'Economia amb un informe que veurà pròximament la llum i en què recull propostes per pal·liar l'escenari de pensions més baixes en els pròxims anys. La solució? Obrir el meló dels plans privats de pensions i generalitzar els plans d'empresa com ja fan altres països per compensar un escenari de menys recursos al sistema públic.

Si l'informe dels experts sobre el factor de sostenibilitat de les pensions proposa nous índexs per guiar-ne l'evolució (d'acord amb l'esperança de vida i els ingressos de la Seguretat Social a través de les cotitzacions de cada moment), el futur document de la direcció general d'Assegurances, que podria aprovar-se divendres mateix al consell de ministres, obre la porta a transformar l'actual sistema públic estenent el model que ja funciona en altres països. D'una banda, es volen crear incentius per fer que les empreses creïn els seus propis plans de pensions per als treballadors i, de l'altra, es vol millorar la fiscalitat dels plans privats de pensions per atreure molt més estalvi privat que compensi la baixada d'ingressos que pot suposar dependre només de la pensió pública.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en previsió social Diego Valero defensa que es tracta d'introduir al debat no només la sostenibilitat (que és l'objectiu de l'informe dels experts) sinó també la suficiència, és a dir, que les pensions no només sobrevisquin, sinó que siguin les adequades per allunyar el risc de pobresa.

El "reclutament" a l'estil anglès

Una de les principals revolucions que plantejarà el document que ultima la direcció general d'Assegurances és la implantació de plans de pensions a les empreses, que incloguin tots els treballadors (ja sigui individualitzadament o no) de manera automàtica. Hi haurà la possibilitat que l'empleat hi pugui renunciar si vol.

Aquesta és una via semblant a la que ja funciona en països com el Regne Unit, segons Diego Valero. Al sistema anglès funciona una mena de "reclutament" per part de les empreses en plans de pensions als seus treballadors. Les aportacions a aquest pla les fan les empreses, que tributen un 4% per cada empleat; el mateix treballador, que tributa un 3% que se li carrega a la nòmina, i l'estat, que en lloc de bonificacions fa una aportació que voreja l'1%.

Els plans privats són un altre dels aspectes que vol potenciar l'executiu, amb solucions com una fiscalitat més atractiva augmentant el màxim de deducció fiscal associada a aquests productes, per exemple. Segons Valero, Espanya té un nivell molt baix d'estalvi privat en pensions. De fet, els actius actuals en fons de pensions equivalen al 7,8% del PIB espanyol (dada del 2011), mentre que la mitjana de països de la UE-15 frega el 30% i en llocs com el Regne Unit fregava el 90% fa dos anys, segons dades de l'OCDE.

Una reforma que ho toca tot

Amb aquests nous canvis a la vista, sumats a la proposta dels experts sobre el factor de sostenibilitat, la reforma de les pensions a Espanya pot acabar sent una de les més profundes entre els països europeus, on el debat també és molt viu.

Si el PP fa seu el document dels experts, que proposa lligar les pensions a dos nous índexs (l'esperança de vida i el cicle econòmic) i també fa canvis per propiciar pensions complementàries a les públiques, haurà tocat quasi tots els flancs possibles per complir el mandat europeu de "reformar les pensions". No s'ha d'oblidar que, en paral·lel, està vigent la reforma del 2011 que dicta l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys de manera progressiva fins al 2027, un calendari que també ha estat en discussió els últims mesos per si calia accelerar-lo o fins i tot anar més enllà dels 67 anys.

Segons dades de la Comissió Europea (CE), hi ha 23 països que han anunciat o posat en marxa reformes en el seu sistema de pensions al continent. Acostant-hi la lupa, alguns han optat per lligar les prestacions a l'esperança de vida: actuant sobre l'edat de jubilació (és el cas d'Itàlia o de Grècia), sobre els anys de cotització que caldran per cobrar el 100% de la pensió (en el cas de França) o bé retallant la pensió a mesura que s'allargui l'esperança de vida (és el cas d'Espanya, Finlàndia o Portugal). En altres casos s'ha actuat sobre altres factors d'actualització anual, lligant les pensions als sous, el PIB o la inflació, per exemple. Això és el que han fet països com Suècia, Alemanya i Holanda.

El cas d'Espanya és singular perquè toca els dos fronts i crea dos indicadors per corregir la creixent despesa pública. Un, el factor d'equitat intergeneracional (FEI), lliga l'esperança de vida per contenir a la baixa la pensió els pròxims anys. L'altre, el factor de revalorització anual (FRA), per substituir l'IPC i lligar les pensions als ingressos que tingui la Seguretat Social a cada moment.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF