Fons d’inversió esperen per comprar hotels més barats aprofitant-se de la pandèmia

Experts preveuen que entre el primer i el segon trimestre del 2021, quan s’acabin els crèdits ICO, es produirà una allau de vendes

La crisi del covid-19 ha despertat l’interès dels fons d’inversió en el sector hoteler de les Balears, que ha quedat especialment afectat per una pandèmia devastadora per al turisme, i sobretot per al turisme de masses. Els fons d’inversió ja fa anys que compren hotels a les Illes, però es preveu que accentuïn les seves inversions. Bé, no encara. Ara esperen que la crisi hotelera causada per la pandèmia arribi al punt més àlgid, per poder aprofitar les ‘covid-rebaixes’.

Experts consultats per l’ARA Balears creuen que el moment en què els fons d’inversió començaran a pescar més seriosament serà entre el primer i el segon trimestre del 2021. Llavors, “els crèdits ICO acabaran” deixant molts hotelers sense possibilitat de finançar-se ni d’afrontar el deute acumulat, vaticina la directora general a Espanya i Portugal de la consultora turística, Christie & CO, Immaculada Ranera. “Això provocarà una allau de vendes amb preus que podrien baixar fins al 30%”. “Fins i tot n’hi haurà alguns que se n’aprofitaran i intentaran obtenir una rebaixa del 50%”, preveu. “Ara és un bon moment per estudiar oportunitats d’inversió, perquè les empreses no troben finançament per fer front a les despeses de capital i els inversors aprofiten la baixada dels actius per comprar-los”.

Els fons d’inversió surten a la caça d’hotels

“Totes les crisis funcionen així”, afegeix el director del màster d’Economia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), José Luis Groizard. I recorda que és d’ençà que va esclatar la crisi financera del 2008 que aquests nous actors varen comparèixer en l’escena turística i que el seu protagonisme és molt fort. “Fins i tot avui en dia el principal hoteler és un fons inversor que es diu Blackstone”, afegeix. De fet, fins l’any passat societats d’aquests tipus controlaven prop de mig centenar d’hotels a les Illes. Blackstone tot sol -conegut sobretot pel seu paper en el mercat immobiliari- ja controlava 16 establiments a finals de l’any passat.

Però la crisi sanitària no és l’únic motiu pel qual moltes empreses hoteleres estan endeutades, recorda el codirector de la consultora turística The Hotel Factory, Bernat Cañellas. Insisteix que “encara hi ha una bona part dels hotelers que no s’han recuperat de la caiguda de Thomas Cook l’any passat”. Ranera també n’està convençuda. Segons l’experta, els propietaris que vendran els seus establiments turístics, i que a més ho faran amb descompte, seran sobretot “els que tenen una certa edat, que han passat per moments durs i que ja varen lluitar per reposicionar-se en la crisi del 2008, perquè no volen tornar a passar per la mateixa situació”. A la majoria de propietaris hotelers només els quedaran dues opcions: “vendre o ajustar el preu on estigui el mercat perquè, si no, el procés s’allargarà i al final acabaran malvenent”, afegeix Ranera.

Blackstone tot sol ja controlava 16 establiments a finals de l’any passat

Condicions laborals

Pel geògraf especialitzat en turisme Ivan Murray, el principal problema que un fons d’inversió compri una cadena hotelera és que implica que “les condicions laborals s’agreugen més”. El director comercial d’una petita companyia hotelera mallorquina, que prefereix no dir el seu nom, hi coincideix: “L’únic que fan els fons inversors és treure profit de la desgràcia dels altres. Provoquen que les condicions laborals siguin precàries i cerquen beneficis a curt termini. Per això, molts després tornen a vendre l’establiment”.

José Luis Groizard hi discrepa. Manté que en el moment en què una societat inversora compra establiments turístics, sigui a les Balears o en altres indrets, “no només es queda l’edifici, sinó que també es queda els llocs de feina”. En aquest sentit, apunta que de vegades únicament es produeix “un canvi de propietat”, i que fins i tot es poden tancar acords amb la propietat tradicional perquè continuï gestionant els hotels. Però això, avisa, “només passa quan hi ha un pla de viabilitat que els convenci que l’empresa té futur”.

Un procés de compravenda d’aquest tipus és molt complicat. Moltes de les operacions “no són públiques”, explica Ranera. Afirma que a la seva consultora han assessorat un fons que va comprar actius a Menorca i que l’operació s’ha tancat quan ja s’havia obert la crisi del covid-19. Per això “s’ha fet amb un descompte”, admet, “perquè s’ha tingut en compte l’impacte de la pandèmia, el tancament dels establiments i la baixa activitat del sector”. Així mateix, Ranera assegura que totes les operacions que es tanquin d’aquí a final d’any seran només les que ja s’havien negociat abans de la pandèmia.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF