TECNOLOGIA

Caos d’altes i baixes entre Glovo i la Seguretat Social

Només un terç dels repartidors notificats segueixen a l’empresa

“Les inspeccions estan generant un caos enorme per als treballadors i les plataformes”. Així descriu una veu del sector l’allau de notificacions per SMS que han rebut en les últimes setmanes els repartidors autònoms d’aplis d’entrega a domicili en les quals se’ls dona d’alta de la Seguretat Social. Hi ha una companyia que està acaparant pràcticament tota aquesta activitat: la catalana Glovo. Tot i així, només un terç dels missatgers que han rebut l’alerta encara treballen a la plataforma, segons han confirmat a l’ARA fonts del sector.

El lent ritme de la investigació de la Inspecció de Treball a Barelona -l’acta encara no està tancada- s’ha solapat amb l’alta rotació que hi ha habitualment a la plataforma, de manera que hi ha exrepartidors que són donats d’alta i de baixa de manera automàtica. Això fa que siguin poc més de 300 missatgers els que encara reparteixen i han rebut l’alta de la Seguretat Social a instàncies de la Inspecció del miler que havien estat notificats.

Avisos per SMS

Complicacions amb altres feines

A principis de febrer -algunes veus fixen la data en el dia 8- va arrencar aquesta onada de missatges a repartidors i exrepartidors de Barcelona. Es tracta d’altes provisionals, ja que no s’ha aixecat l’acta de la Inspecció, però s’han convertit en un indicador per interpretar que el supervisor considera els treballadors de Glovo falsos autònoms. No obstant, fonts pròximes al conflicte insisteixen que l’alta no millora la situació laboral dels repartidors, una realitat que no es resoldrà fins que el debat arribi a instàncies judicials superiors.

Malgrat que als missatgers els hagin donat la raó quan ja no treballaven per a l’apli, encara podrien reclamar pel temps que hi tenien una relació laboral. En alguns casos, però, l’alta de la Seguretat Social també ha generat problemes als repartidors, ja que rebien subvencions incompatibles amb aquesta situació o estaven treballant amb una altra companyia.

Fenomen estès

Hi ha més plataformes afectades

Encara que Glovo ha sigut últimament la més visible pel que fa a les actuacions de la Inspecció de Treball, aquestes anades i vingudes també impliquen altres companyies. Fonts del sector confirmen que també s’han investigat els casos de repartidors d’UberEats, Stuart i Deliveroo. De fet, l’aplicació britànica és l’única sobre la qual s’ha pronunciat de moment la Inspecció de Treball a Barcelona, quan l’estiu passat li va reclamar el pagament d’1,3 milions d’euros en quotes impagades a la Seguretat Social.

Judicialització

Sentències per als dos bàndols

La irrupció del model laboral que defensen aquestes plataformes ha portat la confusió als legisladors. Això ha provocat que per ara els únics que han dictat sentència sobre la relació laboral entre aplicacions i repartidors siguin els tribunals. El problema és que els mateixos magistrats estan emetent decisions contradictòries sobre un mateix fenomen. En el cas de Glovo el marcador està força igualat. Hi ha dues sentències a Madrid que avalen la posició de l’empresa, mentre que una altra a la capital espanyol i una quarta a Gijón conclouen que els missatgers són falsos autònoms. “No s’ha facilitat la creació de taules de negociació i diàleg col·lectiu”, lamenten des del sector.

Legislació fora de l’Estat

Figures intermèdies i directives

Mentre s’acusa el govern de “peresa legislativa” en aquest tema, altres països estan començant a crear un marc legal més definit per als treballadors sota demanda. A Itàlia el govern s’està plantejant la creació d’una figura híbrida entre l’autònom i l’assalariat, que obligaria les empreses a donar una mínima cobertura de drets als repartidors. La situació és similar a la de França, on encara ha de passar pel Senat una proposta per mantenir el model d’autònoms però amb una sèrie de proteccions i beneficis extra. A nivell europeu, la Unió Europea també espera aprovar abans que s’acabi la legislatura una directiva que deixi clara la seva posició al voltant del fenomen del treball digital.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF