EMPRESA

La Cambra de Comerç de Pitiüses denuncia greuge comparatiu amb Mallorca

El Consell d’Eivissa es compromet a cercar finançament per a l’entitat, que reclama un pressupost estable

El Comitè Executiu de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera va fer aquesta setmana una reunió amb representants del Consell, inclòs el seu president, Vicent Torres, amb l’objectiu de donar una estabilitat financera a l’entitat i consolidar la permanència de la institució com a referent públic de les empreses pitiüses.

Des del seu sorgiment a la fi del segle XIX en substitució de les antigues organitzacions gremials, les cambres de comerç estatals viuen el seu moment més complicat des del 2010, quan el govern de Zapatero va eliminar l’obligatorietat de l’abonament de les quotes per part de les empreses, de manera que la voluntarietat de permanència ha posat en perill la viabilitat d’aquestes institucions, i les cambres balears no en són una excepció. Per aquest motiu, el president de la Cambra pitiüsa, Carlos Marí Mayans, ha exposat aquesta setmana a l’equip de Govern del Consell la necessitat de dotar la institució amb un pressupost estable.

Lluita pel suport

Malgrat que l’actual Llei de cambres de Balears, aprovada el març del 2017 per l’actual Executiu balear, preveu la possibilitat de subscriure encàrrecs de gestió amb fons públics, la veritat és, segons Marí, que fins avui només la Cambra de Mallorca s’ha beneficiat del suport de la Conselleria de Comerç del Govern i els seus plans de suport a l’exportació. “En el dia a dia veim com la Cambra pitiüsa no rep el suport que mereix per part de la Conselleria,” denuncia Carlos Marí.

Sobre aquest tema, la secretària de l’organització, Dolores Tur, assegura que malgrat que les cambres continuen sent entitats de dret públic, el finançament sembla que ha de venir per la via privada, la qual cosa, en la seva opinió, és difícil d’entendre perquè, per una banda, han de cercar socis privats però, per una altra, les activitats que ha de dur a terme la Cambra estan marcades pel Govern.

Tur assegura, a més, que, des del Govern, els fons públics destinats per la Comunitat a les cambres s’han dirigit essencialment a la Cambra de Mallorca i no a la de les Pitüses: “Considerem que el repartiment no és equilibrat i és arbitrari.” En aquest sentit, la secretària de la Cambra assenyala també que en aquests moments “ja no hi ha Cambra a Menorca, hi ha una junta directiva però ara mateix la Cambra és deficitària per totes bandes i pràcticament ja no existeix”, per això, abans d’arribar a la mateixa situació, des de la Cambra d’Eivissa i Formentera, l’equip directiu de la corporació ha plantejat la possibilitat que les cambres tinguin un finançament públic estable i una dotació pressupostària per a despeses d’estructura inclosa en els pressupostos generals de la Comunitat.

La Cambra de Comerç de Menorca està, de fet, pràcticament desmantellada perquè malgrat que compta amb junta directiva, aquesta és nominativa, ja que no té activitat ni empleats. Malgrat això, en el pressupost autonòmic del 2019 hi havia prevista una partida de prop de 60.000 euros per intentar salvar la cambra menorquina. Aquests mateixos pressupostos preveien inicialment 250.00 per a Mallorca i es pretenia que la cambra eivissenca obtingués 40.000 euros, encara que finalment la quantitat serà bastant més elevada.

D’altra banda, la junta de la Cambra d’Eivissa i Formentera tem que les diferents direccions de comerç estatals estiguin apostant per deixar una única cambra per província, cosa que significaria, segons Dolores Tur, que a les Balears aquesta cambra seria la de Mallorca, amb la infrarepresentació que això suposaria per a menorquins i pitiüsos.

La proposta pitiüsa

Per evitar aquest escenari és necessari, en opinió de Marí Mayans, plantejar al Parlament la modificació de l’actual llei, amb l’objectiu de poder encaixar legalment aquesta proposta. “La Cambra no hauria d’estar subjecta a les anades i tornades de la política. L’única cosa que podria donar estabilitat a la institució i en garantiria la gestió transparent i democràtica és comptar amb una cobertura pressupostària mínima, a més del cobrament i la gestió de serveis”, assenyala.

De moment, la Cambra pitiüsa ha basat la seva proposta en la iniciativa duita a terme per les cambres de Canàries, que ja estan tramitant un projecte de llei en la seva autonomia, la qual contempla aquest finançament mitjançant un nou document normatiu. Per això, a la reunió, el president de la Cambra de Comerç pitiüsa va sol·licitar al president, Vicent Torres, el seu suport en aquesta iniciativa, que en breu serà presentada al grup parlamentari del PSOE mitjançant una reunió amb els diputats locals prevista per a les pròximes setmanes.

Així mateix, a la reunió també es van plantejar alternatives de suport per part del Consell Insular a la Cambra, motiu pel qual a la corporació asseguren sentir-se satisfets. De fet, Carlos Marí Mayans ha assegurat que tenen el compromís del president d’estudiar i incloure en el seu programa electoral diverses línies d’actuació conjuntes, en les quals el Consell podrà encomanar gestions a la Cambra, aprofitant el caràcter públic i administratiu de totes dues institucions.

La idea és que se signin convenis puntuals de col·laboració amb el Consell, segons assenyala Dolores Tur, qui, a més, assegura que la màxima institució insular ja els ha emplaçat a una segona reunió de treball, en la qual s’analitzarà detalladament quines possibilitats d’encàrrecs de treball es podrien encarregar a la Cambra. A més, el Comitè Executiu de la Cambra té previst reunir-se la setmana que ve amb tots els grups polítics de l’illa per plantejar-los totes aquestes qüestions.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF