La transformació de Rusalka torna al Liceu

Barcelona“És una història especialment commovedora, amb moltes emocions i tragèdia”, diu Piotr Beczala, el tenor polonès que encapçala el repartiment de l’òpera Rusalka que es representa al Liceu del 22 de juny al 7 de juliol, amb direcció escènica de Christof Loy. Rusalka és una nimfa de les aigües que s’enamora d’un príncep humà i, per poder viure aquest amor, desitja transformar-se en dona. Ho aconseguirà convencent el seu pare i fent un tracte amb Jezibaba, la bruixa que la transformarà a canvi d’unes cruels conseqüències: perdre la parla i no poder caminar. Rusalka accepta i aconsegueix que el príncep s’enamori d’antuvi, però l’acabarà abandonant per una princesa forastera. Rusalka no podrà desfer la transformació i aquesta nova realitat l’obligarà a retrobar el seu lloc al món amb la ferida de no haver sigut corresposta.

La història, que segurament al lector li ressonarà per la versió cinematogràfica de La Sireneta, prové de la mitologia eslava i de contes tradicionals txecs. L’argument que explica Antonín Dvorák en la seva òpera més coneguda, Rusalka, és molt similar. Es va estrenar a Praga el 1901 i ràpidament es va convertir en una de les òperes més representades al país. La hipnòtica Cançó de la lluna, que és un dels moments àlgids de la funció, segurament va ajudar-hi.

La primera vegada que Rusalka va representar-se a Barcelona va ser el 1924, al Gran Teatre del Liceu, on va tornar el 2013 amb una proposta arriscada dirigida escènicament pel noruec Stefan Herheim. Enguany se n’han programat set funcions sota la direcció musical de Josep Pons, que assegura que la producció a càrrec de Christof Loy té tots els ingredients perquè sigui "un referent". La soprano Asmik Grigorian i el tenor Piotr Beczala interpreten els papers principals, Rusalka i el príncep, i és la primera vegada que canten junts.

Una versió centrada en els personatges

La versió de Christof Loy és una coproducció del Liceu amb el Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts de València i la Staatsoper de Dresden, i planteja una lectura contemporània de l’obra. Ara, Rusalka és una artista sense cap paper assignat i haurà de descobrir el seu lloc al món. L’escenografia que planteja Loy situa l’acció en un espai simbòlic: un llac abstracte on Rusalka queda immobilitzada i en crosses i és envoltada de personatges que habiten els seus records. El conflicte és entre l’art i la vida i, per narrar-lo, Loy centra tota l’atenció en la psicologia dels personatges.

Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, subratlla que la direcció musical estigui a càrrec de Josep Pons, expert en el romanticisme centreeuropeu que emmarca l’obra. Assegura que les funcions programades tenen tots els ingredients perquè l’espectador pugui gaudir-ne: el repartiment i l’equip que l’acompanya. Pons assegura que el treball de Christof Loy és “sensacional” per la cerca del detall i la composició de cada personatge, treballat fins a l’extrem. I afegeix que els intèrprets secundaris també són extraordinaris: el baix grec Alexandros Stavrakakis serà Vodník (el geni de les aigües), la soprano finlandesa Karita Mattila interpretarà la princesa estrangera que sedueix el príncep i el paper de la bruixa Jezibaba el representarà la mezzosoprano alemanya Okka von der Damerau, que va ser una magnífica Elsa a les funcions de Lohengrin de fa tres mesos al Liceu, en què va substituir Iréne Theorin.

És la primera vegada que Grigorian i Beczala canten junts, encara que la soprano lituana té experiència en el paper de Rusalka. El paper d’ella és dels més exigents de l’obra perquè que requereix el treball vocal i la preparació física per a la part de ballet. “Estem en bones mans”, assegura Beczala, que posa èmfasi en l’equip encarregat de la producció que es veurà al Liceu. Diu que tenir aquest control del que passa a l’escenari assegura que els qui l’habiten puguin gaudir-ne i que és clau per transmetre la història al públic. L’objectiu, assegura, és que el públic s’hi fiqui de ple.

Josep Pons posa èmfasi en la sonoritat aquàtica de l’orquestra, que desplega tot el seu poder al llarg dels tres actes que dura l’obra. La dansa també hi té un paper cabdal, ja que mostra la riquesa dels balls tradicionals txecs i la capacitat de Grigorian per seguir-los. La música, d’influència wagneriana, anirà a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i les melodies del cor de nimfes i ondines seran encarnades pels joves cantants Laura Fleur, Alyona Abramova i Julietta Aleksanyan.