Com era Maria del Mar Coll, segons sa mare: “Volia ser provadora de jocs de Nintendo”

PalmaQuan era petita, li agradaven tant les maquinetes que deia que de gran volia ser “provadora de jocs de Nintendo i Game Boy”. Li feien pànic els animals –“és bastant espantosa”–, però això va canviar quan a dotze anys va arribar a casa na Boira, una cusseta que va fer que el pànic es transformàs en estima. És de la generació de nines que varen començar a anar a fer voltes pel poble amb una càmera digital per fer-se algunes “sessions de fotos” i penjar-les després a Fotolog i Tuenti. Hi ha un equilibri estrany en el seu dia a dia: la combinació d’una espècie de pànic escènic i vergonya amb la il·lusió i l’alegria d’explicar històries a un públic, sigui més gran o més petit. Parlam de Maria del Mar Coll (Muro, 1994), actriu, guionista, presentadora i còmica. Ens conta com era de petita sa mare, Martina Ferriol.

“Així com la veis a la tele, així és”, diu, però tot d’una fa un matís: “Es mostra segura, i ho és, però té un punt de timidesa i és molt passadora de pena, perquè és molt exigent amb ella mateixa”. Més enllà del que es veu a la televisió, Martina explica que de petita, petita, Maria del Mar era “curiosa, renouera i poc dormidora”. És filla única i ha crescut entre Muro i Can Picafort, envoltada del mateix cercle d’amigues. “Des de la guarderia ja anaven juntes, tres o quatre que encara avui són les mateixes”. Anys després, amb elles, anaven a passejar per fer-se sessions de fotos amb la càmera digital –“si poguéssim obrir el Fotolog, ens pixaríem de riure”, diu Martina–, i juntes també varen descobrir les primeres nits d’estiu al Banana’s d’Alcúdia.

A les amigues, Maria del Mar les convidava a ca seva perquè ella era molt casolana: “A més, a casa muntava els seus espectacles: disfresses, escenaris improvisats, muntatges musicals, cabanyes. El que fa ara per la tele ja ens ho feia, a nosaltres i a les seves amigues”. És, perquè ho era, una performadora. La part còmica la duu dedins: el seu personatge estrella era “fer de padrina”, vestida amb la roba de les seves, que es compixaven de riure. De fet, quan va fer teatre a Muro, cap als nou anys, li va tocar fer el paper de vella: “Durant un temps, la gent del poble l’ubicava dient: ‘Aquella nina, la velleta de Muro’”. En aquella preadolescència, Maria del Mar gaudia especialment de l’escenari: “Li encantava fer riure, era molt pallassa”, conta Martina.

Com que és filla única, va aprendre a jugar tota sola, fins que arribà na Boira a dotze anys. En aquells moments l’acompanyava la música de Shakira, Spice Girls i Beyoncé, però també una artista que l’any 2004 va irrompre al sistema musical i marcà les vides de gairebé totes les preadolescents d’aquell moment: María Isabel amb el seu Antes muerta que sencilla. En aquell temps de canvi també era fan de la sèrie Rebelde Way i mirava Friends per influència de la mare –“se’n sabia els diàlegs de tant repetir-los!”, diu Martina. Amb la padrina, mirava els programes de televisió de Concha Velasco, i passava hores i hores mirant El Club Super3. Quan va ser més gran, recorda la mare, s’enganxà a programes d’humor com Buenafuente i Homo Zapping.

Vist així, i tenint en compte que a l’institut algunes professores celebraven la manera que tenia d’escriure, pareix natural que la murera estigui relacionada amb l’audiovisual i la comunicació des de diferents àmbits. Idò no: en ser hora d’estudiar, va decidir fer Psicologia. En va fer tres anys, però el quart ja no el va iniciar: “Va veure que allò no era el seu camí”, recorda la mare. Es va apuntar al CEF per estudiar cinema i guió, i allà va començar a moure’s dins el món audiovisual. Va fer algun curt i va conèixer directors i professionals del sector: “En aquest moment va poder explotar el seu talent. Estava eufòrica”. I encara ara: l’eufòria de Maria del Mar té corda per estona.