Tanxugueiras: un brollador poderós i contundent al Puig de Consolació de Sant Joan

Palma"Això és el concert de l'estiu", em va dir algú quan encara no s'havia arribat ni a l'equador de l'actuació. Va ser dissabte al Puig de Consolació de Sant Joan, on 1.100 persones es van congregar per deixar-se sorprendre pel directe de les Tanxugueiras, la sensació gallega del moment. Inesgotable, la banda va fer un desplegament instrumental i vocal encisador i sensacional, conjuntament amb un joc de llums hipnòtic i davall un cel estrellat que semblava fet a posta.

És cert que era un concert esperat: si bé l'actuació ja estava pactada abans del Benidorm Fest –el festival d'on va sortir la cançó d'Eurovisió–, l'aparició mediàtica de Sabela Maneiro, Aida Tarrío i Olaia Maneiro va generar encara més expectatives entre el públic illenc, que va respondre amb compromís i curiositat a la crida del festival la Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Aquest ha estat el concert amb més gent que ha fet la Fundació. La veu de Laura LaMontagne i els sons de PicoAmperio van precedir la gran actuació.

La fusió de ritmes urbans –amb baixos molt baixos i poderosos– i la música tradicional gallega, amb alguns tocs d'electrònica, que presenten les Tanxugueiras va despertar els cossos dels espectadors; alguns, fins i tot, es van atrevir a intentar fer alguns dels passos de ball tradicional que les cantareiras feien damunt l'escenari. Perquè, a part de cantar –un cant que commou i que arriba endins, que és d'on surt–, l'escenari és també una pista per on ballen, boten i corren. Tant per la música com per la seva presència i domini del cos, la de les Tanxugueiras és una proposta contundent, forta i poderosa.

El trio va interpretar cançons del seu darrer disc, Diluvio, i va deixar el hit amb el qual es van presentar per representar l'estat espanyol a Eurovisió, Terra, per tancar el concert.

Oda a la diversitat

És per la música, però no només, que el de dissabte va ser una actuació emocionant. Les cantareiras van pujar una bandera LGTBIQ i van dir proclames a favor de la diversitat. Van reivindicar-se com a dones "lliures, independents i empoderades" per donar pas a la cançó Seghadoras.

El concert sencer va ser una oda a la diversitat, des de la música a les orientacions sexuals, el feminisme i les llengües. Les Tanxugueiras van arrancar l'actuació dirigint-se al públic en castellà, però alguns espectadors van demanar a crits –literalment– que parlassin en gallec. El fet va descol·locar les cantareiras, que ho van acceptar amb alegria i, des de llavors, van parlar en gallec tota l'estona. "És molt emocionant veure com de respectuosos sou amb la nostra cultura i la nostra llengua", van dir des de l'escenari. Ho diuen a la cançó Terra, i ho van proclamar des dels micròfons: les llengües cooficials existeixen i veñen pra quedar. Perquè nun hai fronteres si hi ha voluntat, respecte i compromís. Aí veñen, aí veñen, i fins que tornin!