Lauren Groff: “Els polítics han oblidat el poder de l’amor”

PalmaCavalca sola, bosc enllà. Amb aquestes quatre paraules comença Matrix, la novel·la amb què Lauren Groff s’imagina la vida de Maria de França, poetessa que la va captivar durant els seus anys d’universitat, la biografia de la qual és més plena de dubtes que de certeses. Amb aquestes quatre paraules, però, no només inicia la novel·la, sinó que d’alguna manera la resumeix: la ficció que Groff ha imaginat sobre Maria de França és la història d’una dona que, empesa per una força més gran que ella mateixa, no deixarà mai d'intentar travessar-ho tot. 

“És una història sobre les relacions entre l’individu i la comunitat”, explica l’escriptora, que és a Mallorca per inaugurar el cicle Converses de la Fundació Mallorca Literària en una sessió que tindrà lloc avui a les 20h a la Fundació sa Nostra, “unes relacions que al meu país natal, als Estats Units, semblen a punt d’entrar en col·lapse”, afirma. D’ençà de fa uns mesos viu a Berlin, on diu que ha pogut percebre un sentiment de comunitat que als Estats Units troba a faltar. “Ara mateix a Amèrica vivim en l’època de l’individu, sempre ha estat així però en els darrers temps s’ha accentuat i ha arribat a un punt trist i alarmant. Jo valor molt poder passar els horabaixes asseguda en un banc qualsevol de Berlin, amb la gent que passeja i s'atura a mirar la posta de sol, la tranquil·litat que hi ha. A Amèrica tot es pot convertir en un conflicte en qualsevol moment i és per culpa d'aquesta mentalitat: allà l'individu sempre va per davant de la comunitat".

No deixa de sorprendre que totes aquestes reflexions provenguin d’una dona que ha estat capaç, precisament, d’escriure una novel·la que ha generat tota una comunitat de lectores al seu voltant. Matrix, publicada en català per L’Altra Editorial, ha esdevingut tot un fenomen editorial que és possible que arribi a convertir-se en una sèrie de la plataforma HBO. “Els escriptors som gent que passa molt de temps en solitud”, afirma, “i crec que, en realitat, escrivim a la recerca d’una manera de connectar amb els altres”. La connexió, en aquest cas, s’ha establert a través d’un relat que ens situa en una abadia del segle XII des d’on Maria de França prova de canviar el món. En el seu camí, però, hi ressonen problemàtiques que ens afecten, avui dia, a tots. “Jo volia fer un llibre que, situat en un context de fa mil anys, ens parlàs de les urgències d’avui”, diu Groff, “com per exemple el paper de l’església catòlica en dur-nos al lloc on som, com tantes altres institucions que han estat determinants a l’hora de definir la situació de les dones a l’actualitat. El canvi climàtic també hi és present, com hi és el meu interès pel poder femení”. És diferent del masculí? “És una pregunta difícil de respondre perquè no hem tingut l’oportunitat d’experimentar-ho encara, tot i que jo sospit que tenim les mateixes ambicions, vicis i virtuts que els homes. Ho sabrem quan les dones arribin a ocupar tots aquests llocs de poder”. I és que un dels elements que van dur Lauren Groff a escriure Matrix, la seva quarta novel·la, va ser la derrota de Hillary Clinton a la carrera presidencial enfront de Donald Trump. “No sabem què hauria passat si hagués guanyat Clinton, pot ser bé que no haguéssim assolit la utopia”, reconeix, “però sí que sé que el possible retorn de Trump o d’alternatives que són fins i tot pitjors, com Ron DeSantis, ens hauria de preocupar a tots. Pot costar dècades recuperar tot el que podem arribar a perdre”. 

I si el poder és un dels elements centrals de la novel·la, l’altre és l’amor. Per a l’autora de Matrix hi ha bastantes connexions entre tots dos. “L’amor és el poder més intens que tenim i els polítics actuals sembla que n'hagin desconnectat i que l'hagin perdut. Només si mantenim aquest amor, el poder més intens i extraordinari que tenim, podrem fer coses bones per la gent”, assegura, “i si el perdem… està tot perdut. Falten més mestres d’escoleta implicades en política, més llibreters, més gent que estigui acostumada a fer feina des d’aquest amor, persones que siguin capaces de mantenir-lo en totes les situacions”. 

Vestida de negra i amb una llarga cabellera rossa recollida en una coa, Lauren Groff és una dona que imposa i convoca el somriure a parts iguals. El primer que ha fet en arribar ha estat disculpar-se per no parlar català i tot seguit ha lloat tant la ciutat que l’acull com la primera bocinada de menjar que ha tastat. És simpàtica en les formes i contundent en les reflexions, àgil en les respostes i atenta i curiosa amb l’entorn. Precisament aquesta curiositat, tan evident com necessària en una autora que ha reconstruït, a partir de la seva imaginació, la història d’un personatge real de qui gairebé no hi ha registres biogràfics, la va dur a passar un temps a l’Abadia Regina Laudis, a Connecticut, per conèixer de més a prop la vida de les monges. “És una comunitat de dones separades del món que ha atresorat moltíssim de coneixement en matèries molt diverses: n’hi ha una, de fet, que té un doctorat en elaboració de formatges. I això que et dic és verídic: cerca-la perquè és famosa”. Una vegada aclarit que els formatges fets per aquesta religiosa són els millors del món –”no te’n pots fer una idea, de com de deliciosos són”, exclama amb una rialla– Groff afirma que passar temps amb elles li va servir per tombar molts estereotips al seu voltant. “S’ha de dir que als Estats Units les monges solen ser més progressistes que aquí, estan implicades en temàtiques com la immigració o els drets del col·lectiu LTBIQ. En tot cas, però, no són dones fosques i grises, són dones poderoses que tenen cura les unes de les altres” explica. “De fet, mentre jo era allà, l’abadessa, tota una erudita en literatura, va suggerir que algunes de les més joves es dedicassin a estudiar infermeria per tal de poder fer-se càrrec de les més majors arribada l’hora. I a mi això em va emocionar profundament: que les teves germanes es preparin per acompanyar-te quan més les necessitaràs. No és això, precisament, el que hauria de fer qualsevol comunitat?” 

"Perquè és una veritat profunda i humana –escriu Lauren Groff a Matrix, al final de la primera part–, que la majoria de les ànimes sobre la terra no estan en calma si no es troben segures a les mans d’una força molt més gran que elles mateixes". La força de la comunitat.