Pere Sánchez (segons la seva germana, Neus Sánchez): “Anava a totes les gales de tarda de Tito’s”

PalmaVa ser un infant fabulós, un nin perfecte: no deia mentides, era calmat i educat, tot li anava bé, estava content. Quan el renyaven, molt ocasionalment, parlava d’ell mateix en tercera persona, ens conten. Va néixer quan sa mare tenia 20 anys i son pare, 23, i conten que se l’enduien a la discoteca i el nin quedava tranquil·lament dins el cotxet endormiscat. Menjava bé, estudiava i treia bones notes, es defensava prou bé al futbol (que l’ha apassionat i obsessionat tota la vida) i toca el piano que fa goig. Ser periodista era un dels seus somnis d’al·lot i, com qui no vol la cosa, deu fer una vintena d’anys que exerceix aquest ofici. És Pere Sánchez (Palma, 1985) i ens en parla la germana, Neus Sánchez, que és set anys més petita que ell.

Diu que són la nit i el dia: “Si amb mi esperaven un altre Pere, es varen equivocar, perquè vaig ser Satanàs: no menjava, plorava… Fins i tot el meu germà li deia a ma mare: ‘La meva germana em posa nerviós’. Estava fins als nassos de mi, però era capaç de dir-ho amb elegància”, conta Neus. Ara bé: “Bregues, n’hi havia, i encara ara: pel darrer tros de truita de patata, que si els croissants del matí…”. Hi havia renou a tota hora.

Això del menjar, però, els dos germans ho duen ben endins: “A ca nostra, ma mare cuina molt bé, i hem estat els tastadors dels seus plats: recordam molt les sopes, i un plat bàltic amb beixamel, patata i pollastre. I una cosa que li encanta a en Pere és el pastís de castanya del Forn Fondo”. Ara bé, no serà el periodista qui vagi al forn a comprar-lo: Pere és dels qui prefereixen trobar-se la sorpresa a taula (i discutir-se amb la germana pel darrer tros!).

No es pot parlar de la infància de Pere Sánchez sense tenir en compte la seva obsessió pel futbol, que ha begut de son pare; qui, per cert, va fer feina molts d’anys al RCE Mallorca i, per tant, ha criat mallorquinistes. Així, han viscut junts grans moments del Mallorca, com la final de Copa del 2003, a Elx, quan Pere tenia 18 anys i Neus, 11. El nivell de friquisme, però, va molt més enllà que l’alegria per un gol o una copa: “Quan feien les obres del nou camp del Mallorca, ell anava dos pics per setmana a veure com avançaven”. Cadascú amb la seva curolla.

La música també ha estat una curolleta de Pere, que va aprendre a tocar el piano de petit i, segons Neus, entre el Batxillerat i la carrera componia cançons. No obstant això, estava molt centrat en els estudis, que sempre varen ser molt importants per ell: “De petita m’emmirallava molt en ell, sobretot perquè volia treure les mateixes notes. En Pere sempre ha estat un estudiant excel·lent: diuen que no va tenir mai l’edat de la beneitura. Va ser un nin educat, bon estudiant, sense complicacions d’adolescència”. A 16 anys, Pere anava a totes les gales de tarda que es feien a Tito’s, mentre a la seva habitació sonaven The Killers, Kaiser Chiefs i Coldplay.

Com sol passar a les millors cases, dels germans, n’hi ha un de son pare i un altre de sa mare. Pere és de sa mare: “Són discrets, amb un humor fi i recercat. D’aquells que diuen poques coses, però ben dites”. Res a veure amb ella i son pare, que són “molt més barroers i excèntrics”. Neus continua descrivint Pere: “És una persona sensible, discreta, molt intel·ligent i molt divertida. Tot això està molt bé, però aquesta sensibilitat també l’ha duit a viure situacions extremes”. Sigui com sigui, després de totes les que han passat, diu Neus, “ens hem demostrat que hi som tant a les bones com a les males, i que som realment un equip”.