Va passar Odisseu per les Balears?

Palma“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

De la pel·lícula de Nolan diuen que una de les escenes més impactants –i són gairebé tres hores– és la de l’illa dels lestrígons. A qualsevol traducció contemporània al català del poema, el lector pot comprovar que ocupa a penes dues pàgines. Els lestrígons eren uns gegants antropòfags, amb molt mala bava, que no tan sols capturaren uns quants companys d’Odisseu com a plat principal per al sopar, sinó que a la resta els llançaren unes enormes pedres que destruïren uns quants vaixells. Per descomptat, varen fugir a correcuita.

Homer descriu el port dels lestrígons com “magnífic, envoltat per totes dues bandes de penya-segats”, amb un pas estret per als vaixells. “No deixa de ser suggestiu”, admet l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, identificar-lo amb un dels ports de l’Arxipèlag. Per la descripció, probablement seria el de Maó el que més s’ajustaria a la descripció.

Però no se’n vagin, que encara hi ha més. D’acord amb el mapa traçat per Simeon Netchev, de la World History Encyclopedia –seguint Peter Struck, de la Universitat de Pensilvània, l’illa d’Eea on la fetillera Circe va convertir els companys d’Odisseu en porcs –amb perdó–, es correspon a Mallorca. Segons Vilaweb, el mapa elaborat per Gisèle Mounzer seguint el relat homèric coincideix a situar l’illa de Circe a Mallorca, mentre que Ogígia, el país de Calipso, la nimfa que es va enamorar d’Odisseu i li va oferir a la immortalitat –que ell va refusar perquè s’enyorava de ca seva–, seria ni més ni manco que Eivissa. Per acabar-ho d’adobar, hi ha una petita illa al terme municipal de l’actual Ítaca, a Grècia, que es diu Drakonera. Sí, amb k. El mallorquí d’adopció Lluís Salvador d’Àustria va dedicar a Ítaca dos llibres, un que era sobre l’estiu i un altre, sobre l’hivern.

Descendents de combatents de Troia?

Aquests vincles de l’Arxipèlag amb les narracions homèriques venen de temps enrere. Afirmen autors clàssics com Escoli Licofront, Estrabó i Apolodor que els primers illencs eren descendents d’antics combatents grecs de la guerra de Troia, de la qual tornava Odisseu cap a Ítaca. Troia és també un nigul amb aspecte de ciutat fantasmagòrica que de tant en tant s’apareix i que diuen que es veu des de Felanitx i des d’Artà.

Resulten sorprenents les coincidències entre algunes de les tradicionals rondalles mallorquines recollides per Antoni Maria Alcover i alguns dels episodis de la narració homèrica, com ha posat de manifest Antònia Soler i Nicolau. Així, per exemple, la trobada d’Odisseu amb Nausica, filla de rei, que va a rentar la roba a vorera de mar amb les amigues, recorda les princeses que fan exactament el mateix a El Castell d’iràs i no tornaràs.

La perillosa Circe, que exerceix els seus encanteris sobre els homes que arriben a la seva illa –Mallorca?–, recorda moltíssim la protagonista d’Els tres patrons, ‘la reina d’Ongria’, i no deixa de ser curiós, per cert, que fos hongaresa la dona de Jaume I i mare de Jaume II de Mallorca. La fetillera d’Es set ceros converteix els homes no en porcs, com Circe, sinó en cérvols. El germà eixerit de S’abre de música, sa font d’or i s’aucell qui parla fa servir no cera, com els companys d’Odisseu amb les sirenes, però sí cotó, per no sentir una veu d’efectes malèfics.

Per descomptat, els gegants antropòfags (“sent olor de carn humana, ja en menjarem aquesta setmana...”) recorden poderosament el ciclop Polifem, que també es va menjar uns quants companys d’Odisseu. I com ell, tot i la seva força, resulten vençuts per personatges que, com Odisseu, fan servir l’enginy, cas d’Un geperut i un gegant i En Juanet i es gegant. Ja a l’àmbit eivissenc, són dos germans espavilats els que enganen el temible gegant del Vedrà.

Els lligams amb les Balears no acaben aquí. Sísif, a qui s’atribueix ser el pare d’Odisseu, va ser adoptat com a símbol de l’absurd de l’home contemporani pel premi Nobel de literatura Albert Camus, d’origen menorquí, que també es va referir a la “senzilla grandesa” d’Odisseu, en triar el retorn a Ítaca i no la immortalitat que li oferia Calipso. A Sant Lluís, la vila natal de l’àvia de Camus, es va trobar una petita figura de bronze, “un personatge masculí assegut amb el cap recolzat en una mà” i que, segons recull Joan C. de Nicolás Mascaró, “ja fa moltes dècades va ser interpretada com la representació de l’heroi mitològic Ulisses en actitud pensativa”. L’anomenen així, Ulisses pensatiu.

Homer a les coves d’Artà

En fi, va ser Odisseu a les Illes Balears? Depèn. Si donam per bo que qui interpreta Odisseu és Odisseu. Kirk Douglas va encarnar l’heroi homèric a Ulisses, pel·lícula del 1954, de Mario Camerini i Mario Bava. I, per descomptat, va ser a Mallorca, almenys dos pics: sopant al mític restaurant El Patio a Palma i, molts anys més tard, el 1994, visitant el seu fill Michael a l’Estaca.

Qui sí que hauria estat en persona a Mallorca hauria estat Homer, segons Miquel Costa i Llobera a La deixa del geni grec (Fantasia de les coves d’Artà). En aquest clàssic de la poesia mallorquina, que ja ha passat a formar part del llegendari illenc, el jove Homer –que encara no es diu així, sinó Melesigeni– cau en mans d’uns ferotges talaiòtics, que el volen sacrificar als déus. La sacerdotessa Nuredduna, captivada pel seu talent poètic, li salva la vida, però mor a mans dels seus.

Homer mateix, al relat de Costa i Llobera, expressa com de molt li recorda la bellesa de Mallorca a la seva Grècia, amb uns referents explícits a La Odissea: les ones s’assemblen a aquelles per on transiten les sirenes; els camps, a l’illa de Calipso... Clar que l’al·lusió als habitants, donat que són a punt de sacrificar-lo, no resulta tan amable: els diu “tribu de ciclops engendrada”.

Com recull Maria Rosa Llabrés, la història d’Odisseu, la guerra de Troia i el seu llarg viatge de tornada cap a Ítaca han continuat inspirant els autors de les Illes fins als nostres dies. Llorenç Villalonga va escriure la peça teatral Aquil·les o lo impossible, on apareix un Odisseu “ateu i relativista”. Llorenç Moyà, fascinat pel món clàssic, és autor dels poemaris Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses... i Polifem, posat en escena per la companyia mallorquina Taula Rodona; un Ulisses per a teatre de titelles; i la tragèdia El retorn d’Ulisses, amb una Penèlope desenganada de l’idealitzat marit absent. Robert Graves, un apassionat dels mites grecs, va forjar una hipòtesi encara més sorprenent: que va ser una dona (La filla d’Homer) la vertadera autora de l’Odissea.

A la novel·la Ulisses a alta mar, Baltasar Porcel va actualitzar el mite d’Odisseu. La companyia mallorquina Teatre de la Sargantana ha produït l’Odissead’Ulisses Centelles, amb dramatúrgia de Pere Fullana i Carme Planells, a la qual un descendent de l’heroi grec recupera la història clàssica als nostres temps, a una Mediterrània amb nous conflictes: saturació turística, contaminació, migració i sobreexplotació econòmica. Carlos Garrido ha transformat el relat homèric en un monòleg: Jo, Odisseu, protagonitzat per Rodo Gener. Garrido mateix farà un altre monòleg homèric, El secreto de la Odisea, dia 22 a les 22h al cinema Rívoli de Palma.

Miquel Rayó, a El bastó d’Homer, continual’Odissea on la va deixar Homer: Ulisses –el nom d’Odisseu llatinitzat– és el fill de Telèmac i net d’Odisseu, a qui, ja molt gran, se li’n va el capet. El ca d’Ulisses nom Argos, com el ca d’Odisseu, que el va reconèixer en tornar a Ítaca; Polifem és un saliner amb males puces; i d’altres personatges nomen Circe, Calipso i Nausica. Homer en persona els fa una visita.

Per si tot això no fos prou, probablement la persona que més sap de l’Odissea a tot l’Estat és un mallorquí: Carlos Garcia Gual, catedràtic de Filologia Grega i membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Enguany s’ha publicat una nova edició de la seva traducció al castellà del poema d’Homer i és autor d’estudis relacionats, com La deriva de los héroes en la literatura griega o Sirenas. Seducciones y metamorfosis.

En definitiva: cada generació fa seva l’Odissea, ara de la mà del cinema, en una nova versió que ha generat tants elogis encesos com crítiques furibundes, per la suposada infidelitat respecte del text original. Demanau si Odisseu va passar per les Balears? Amb deu anys fent voltes per la Mediterrània, d’illa en illa, potser l’estrany hauria estat que no hi hagués passat.

Informació elaborada a partir de textos de Miquel Àngel Casasnovas, Carlos Garrido, Antònia Soler i Nicolau, Maria Rosa Llabrés, Antoni Janer Torrens, Miquel Àngel Llauger, Maria Antònia Perelló Femenia, Joan C. de Nicolás Mascaró, Matías Vallés, Benet Albertí i Jaume Verdera.