Son Oms, el paradigma del despropòsit en nom del progrés

PalmaEn un dels parterres d’un dels accessos a una de les autopistes més transitades de Mallorca, la de l’aeroport de Palma, fa 55 anys s’hi traslladà un santuari posttalaiòtic sencer. Enterrat per sempre davall la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan, Son Oms no era un jaciment format per un únic monument, sinó un gran complex prehistòric, ocupat i reutilitzat durant segles.

La seva extensió exacta és difícil de reconstruir perquè, abans de ser arrasat, només se n’havia pogut excavar una quarta part. Tot i que a principis del segle XX s’hi conservaven un centenar de construccions, als anys 60 ja només en quedaven una desena. L’espoli per a finalitats constructives s’avançà a l’aniquilació final que suposà l’ampliació de l’aeroport l’any 1971. La destrucció no només va eliminar monuments coneguts gràcies a les excavacions de Guillem Rosselló Bordoy, sinó també una gran extensió arqueològica que no havia estat estudiada.

“Intentaren traslladar els talaiots, però les pedres es desfeien”, explica l’arqueòloga Magdalena Riera, que durant dècades ha exercit a l’Ajuntament de Palma. L’únic que va aguantar el trasllat va ser el santuari.

Abans de la destrucció, era un “jaciment únic en què es concentraven les manifestacions arquitectòniques més singulars de la prehistòria insular, des de l’edat del bronze fins a època romana: navetes, coves artificials, tres talaiots, un túmul esglaonat, un santuari, una necròpoli”, explica Beatriz Palomar.

“Son Oms és un clar exemple de desídia institucional, o bé de la destrucció del patrimoni amb empara legal d’acord amb altres interessos”, apuntava Domingo C. Hernández Jiménez al número 57 de la revista Arte y Humanidades. El de Son Oms és paradigmàtic pel contrast que representa l’accés mitjançant una infraestructura pública al suposat progrés i la modernitat, i la destrucció del patrimoni. L’entrada al futur que aniquila el passat, la història, les arrels.

“Avui això no seria possible”, remarca Magdalena Riera, tot i que denuncia que les restes del santuari “es tracten com qualsevol rotonda”. I no només això, sinó que qui el vulgui visitar s’arrisca a morir atropellat. Palomar ho lamenta: “És com una broma de mal gust”.