Tres xalets il·legals dins un espai protegit: set anys esperant-ne l’enderrocament mentre hi fan negoci turístic
Terraferida denuncia davant l’ADT la situació de tres habitatges de Felanitx i reclama que s’executin d’una vegada els tràmits per fer-ne efectiva la demolició
Tres habitatges il·legals continuen sense ser enderrocats dins l’ANEI de Sant Salvador, a Felanitx, tot i que fa anys que les administracions en varen ordenar la demolició. Les edificacions, situades a la zona de Firella, dins una mateixa parcel·la, han estat explotades com a allotjament turístic durant anys i, segons Terraferida, encara es continuen llogant a visitants.
L’entitat ecologista ha presentat una nova denúncia davant l’Agència de Defensa del Territori (ADT) per reclamar que s’actuï sobre les tres construccions, situades a la parcel·la 157 del polígon 27, dins un dels espais naturals protegits més importants de Mallorca.
El cas no és nou. Les primeres construccions daten de principi dels anys noranta i, a final d’aquella dècada, l’Ajuntament de Felanitx ja els havia obert expedients sancionadors. Anys després, el GOB també va denunciar l’existència dels habitatges il·legals.
Però el moment clau va arribar el 2017. Aquell any, l’ADT va anunciar que iniciava els tràmits per demolir les tres edificacions. L’organisme públic ja assenyalava aleshores que els habitatges, a més de ser il·legals, s’explotaven comercialment mitjançant lloguer turístic.
Nou anys després d’aquell anunci, les tres cases continuen sense ser enderrocades.
Il·legals, dins un ANEI i amb negoci turístic
La situació és especialment significativa perquè no es tracta simplement d’unes construccions pendents de regularització. Els tres habitatges es troben dins l’Àrea Natural d’Especial Interès de Sant Salvador, un espai que disposa de protecció ambiental.
Segons Terraferida, dos dels tres habitatges ja es llogaven a turistes com a mínim des de fa quinze anys i estaven anunciats a internet. Ara, l’entitat assegura que ha rebut informació de veïns que apunta que l’activitat turística ha continuat durant els darrers anys, malgrat els expedients oberts i l’anunci de demolició.
Així, mentre les administracions han anat acumulant expedients i procediments, les edificacions han continuat generant activitat econòmica. Una situació que Terraferida considera especialment greu perquè l’explotació turística s’ha produït sobre unes construccions que es troben dins sòl protegit i que l’ADT ja havia previst esbucar.
L’historial es remunta a principi dels anys noranta. Segons l’entitat, les construccions varen anar creixent dins la mateixa parcel·la fins a configurar un petit complex immobiliari i turístic que a final dels noranta ja es comercialitzava amb el nom de Rohiba.
Una demolició que acumula anys de retard
Terraferida n'atribueix la demora, en bona part, als diferents recursos i procediments interposats per la propietat davant la justícia ordinària. Segons l’entitat, aquesta via ha permès allargar el procés durant anys i ha impedit que se'n faci efectiva la demolició anunciada per l’ADT.
El resultat és que una dècada després de l’obertura de l’expedient i nou anys després que l’ADT anunciàs els tràmits per esbucar-les, les cases encara ocupen un espai natural protegit.
I el cas té una derivada especialment controvertida: durant aquest temps, segons Terraferida, els habitatges han continuat vinculats al lloguer turístic.
L’entitat ecologista denuncia que aquest tipus de situacions evidencien les dificultats de les administracions per executar les demolicions quan els propietaris disposen de recursos per mantenir oberts processos administratius i judicials durant anys.
El cas de Sant Salvador posa damunt la taula, per tant, una doble contradicció: unes construccions declarades il·legals continuen ocupant un espai natural protegit i, al mateix temps, han pogut ser explotades turísticament durant anys.
Terraferida reclama que se'n faci efectiva la demolició i que la protecció dels espais naturals no quedi limitada a una declaració sobre el paper. Per l’entitat, la protecció només és efectiva quan les administracions tenen capacitat per impedir que les il·legalitats es consolidin i, sobretot, que acabin convertint-se en negocis rendibles.