Samantha Hudson: Samantha Hudson: "No vull fer estendard del meu dolor, tant de bo no hagués hagut de créixer tan de pressa"

PalmaSamantha Hudson (León, 1999) torna a Mallorca amb la gira de presentació d'AOVE Black Label, el seu nou disc. El concert tindrà lloc a la sala Es Gremi (Gremi de Porgadors, 16), dissabte 10 de febrer, a les 22 h. Lluny de la seva innocent etapa revolucionària, en què enarborava el seu himne Soy maricón per tot antre de Mallorca que calgués, ara torna a l'illa transformada en diva camp i reivindicativa, però aquesta vegada amb la mirada posada també en la festa, la música i la cultura rave. No en va, acaba de guanyar l'MTV Europe Music Award a millor artista espanyola.

Com us trobau?

— Superbé. Estic ordenant ca meva. Des que em vaig independitzar tenc una obsessió amb l'ordre. Dir que tenc un poc de TOC és quedar-se curta.

Quin tipus d'espectacle fareu?

És una litúrgia electrònica, tant en el component visual, que té molt de cultura rave, tràngol grupal i catàrtic, com per la meva figura. Repàs el meu repertori general, també amb tots els èxits antics remesclats perquè encaixin amb l'estètica sonora actual. I jo exercesc de predicadora sexy.

Alguna recomanació?

— Que portis sabata còmoda per ballar molt i, que si no estàs segura del que veuràs, t'emportis unes bones tomàtigues per llançar-me-les i perquè després jo pugui fer una bona amanida. I que vinguis a passar-ho bé. M'encanta, quan, sobretot a províncies, es reuneixen totes les persones dissidents del col·lectiu queer i, de sobte, ser-hi, dansant com a makiners, amb els llums estroboscòpics, les visuals fetes amb IA amb gràfics ben rocambolescos... Es crea un ambient bastant dadaista i, sobretot, litúrgic.

Com animaríeu a assistir al vostre concert un home blanc cisgènere?

— De manera puntual. No m'agradaria que se'n perdés res.

Els vostres inicis com a artista total estan relacionats amb Mallorca i el bisbat. Què en recordau? Com ho veis des de la distància?

— No record gaire. Estava massa ocupada intentant aprovar els exàmens del Batxillerat. Va ser un moment molt surrealista per part seva. Eren col·lectius d'adults enfadats carregant contra un adolescent de 15 anys. Em sent molt orgullosa. No vull fer estendard del meu dolor; tant de bo no hagués hagut de créixer tan de pressa, encara que va acabar sortint bé. Estic agraïda amb mi mateixa per tenir la tenacitat i la fortalesa de sortir cap endavant. Soc com soc no gràcies al dolor que he patit, sinó malgrat el que he patit.

Us vau enfortir malgrat el trauma?

— El trauma és el meu dia a dia. No feia res de l'altre món ni soc una pionera. Tenc un bagatge i un patrimoni cultural queer d'anys. El que passa és que la gent es continua enfadant igual... així que per què no aprofitar-me de la controvèrsia de quatre vells enfadats?

Quina relació teniu ara amb Mallorca?

— Allà em vaig criar, a Magaluf. Els meus pares hi viuen.

Tant musicalment com en l'àmbit de contingut o missatge hi ha una evolució en el vostre so i les vostres formes. Com és aquest procés?

— És una deriva natural i orgànica. Al meu treball inicial hi ha moltes reminiscències de l'electrònica. Abans es podia emmarcar a l'electro clash i ara en un electro pop raver. He continuat invertint doblers, energia i recursos, coneixent nous productors... L'evolució deriva també de la meva experiència personal. D'anar amb les meves amigues a cremar la nit més contemporània, anar als clubs més moderns; a deixar-me influenciar per tota aquesta fauna... a escoltar hardstyle i newstyle, que són gèneres de l'electrònica que no són res de nou, però estan experimentant un ressorgiment, i jo m'he deixat xopar i emborratxar per ells.

En paral·lel a la seva carrera com a cantant, Samantha Hudson ha participat en programes de televisió i sèries i fins i tot ha actuat a les ordres de Paco León a Rainbow. Actualment, també copresenta amb María Barrier el podcast Bimboficades en què desgranen tota mena de temes des d'una perspectiva desvergonyida i de rosses ximples.

Estau en una època dolça?

— Cada any que passa és la meva època més dolça. Sempre he viscut bones etapes, amb llums i ombres, però sempre d'una manera força amable amb mi mateixa. Si m'hagués de cenyir al concepte d'èxit i fracàs estandarditzat, sens dubte 2023 i 2024 són bons anys. Hem estat al Sónar, he rebut el premi de la MTV, estam amb la gira i altres projectes...

La fama us arrossega a un procés inevitable d'aburgesament? Podem dir que ja no sou una burgesa arruïnada?

— Arruïnada no ho estic, burgesa no ho he estat mai. Ara tenc estabilitat econòmica, però no soc milionària. Sí que soc una privilegiada respecte de la meva generació que pateix el drama del treball precari i el preu del lloguer en un panorama fosc i desesperançador. Sent honesta, faig el que m'agrada, guany doblers amb això i rep reconeixement, cosa que em fa feliç.

Creis que estau vivint un procés semblant al dels artistes de la Movida? Dit d'una altra manera, veis un futur en què Samantha Hudson voti la dreta?

— La veritat és que no. Si bé he deixat la càrrega política més explícita i literal, continuu sent una persona no binària fent música electrònica i em manifest en contra de la dreta i la ultradreta mentre tract temes controvertits. Aquesta continua sent Samantha Hudson. La trajectòria de la Movida no té res a veure amb la meva. Ells ja partien d'un estatus econòmic establert i sí que estaven en la modernitat estètica, però els seus ideals ja eren una altra cosa. Fer un paral·lelisme així de simplista seria un acte kamikaze.

Com es presenta el futur?

— Continuu amb la gira. M'encanta viure actualment. 

Ràpidament

Sobrassada o ensaïmada?

— Ensaïmada.

Pedro Sánchez, Abascal, Irene Montero. Casar, presó, fer amor?

— Els faria l'amor a tots tres i que cadascú en tregui les conclusions i reaccioni de manera oportuna.

Al matí o al capvespre?

— Al capvespre.

Què és sagrat per a Samantha Hudson?

— L'esperit.

L'obertura de portes del concert serà a les 20 h i el seu preu és de 24 euros més despeses de gestió. L'accés està restringit i només és per a majors de 18 anys o menors amb autorització.