Cosijoan: "No es podia ser guarro o un cabró en català"

ManacorJoan Oliver Roig (Manacor, 2002) 'Cosijoan', és raper i estudiant d'història de l'art. Gorra vermella de Manacor i collar de perles Majorica. Acaba de treure el seu primer àlbum Morir d'èxit, tota una declaració d'intencions per un treball que comença melòdic però que acaba traller a més no poder. El presenta el pròxim dissabte dia 12 de setembre a Sa Factoria de Manacor.

D'on ve la inspiració per aquesta portada i el títol 'Morir d'èxit'?

— M'agrada molt la història de l'art. Grècia i Roma també és una espècie de referent. Pensava una mica en això quan vaig posar nom a l'àlbum... en realitat no significa molt més enllà ni una cosa exacta. La corona de llorer de la portada... passar de tenir-ho tot a no tenir res. També el final de la primera cançò acaba així i vaig pensar que seria un bon títol.

10 cançons en un poc més de 20 minuts... molt ràpid tot

— M'agrada ràpid, és com el punk una mica, cançons curtes i potents. Poder escoltar una cançó darrera l'altra sense que te cansin. Tenc una obsessió per no ser repetitiu. No fa falta que les cançons durin tant si el missatge és directe... tampoc som un màquina! [somriu], val més curtet i bo que llarg i dolent.

S'esperava poder gravar i presentar un disc propi?

— Al principi no... era com "què he de fer si no sé ni tocar la flauta"... no seré ningú. Però després amb dues cerveses vaig veure que podia rapejar improvitzant. Som molt amic del germà den Jaume [Forteza, Plan-ET], en Xisco i amb ell començàrem.

Amb Plan-ET va enregistrar la primera cançó

— Sí!, era el dia de Nadal, record que me va demanar si volia rapejar al tema, si hi volia col·laborar. La cançó es diu 'No me coneix' de 2024.

Com defineix el seu so?

— Trap en manacorí... no sé quin nom tendria. Les cinc primeres cançons del disc tenen un caràcter i una estructura distinta de les cinc restants. Les primeres són més melòdiques, d'un estil tipus futurístic, inspirades en Chief Keef o Lil Uzi, de la part est dels Estats Units. La segona part te fa treure la fel. Les primeres són més de festa mentre que les demés són per cantar les quaranta a qualcú. Estic 'disfrutón'.

Com surten les lletres. Van primer que la música en el seu cas?

— La majoria surten d'un concepte que escric camí de la universitat, de qualque cosa que me fa ràbia, i a partir d'aquí ve la improvització. Sempre damunt una base musical. El 'flow' i la melodia per després quadrar-hi la lletra. Quan escolta la base veig com ha d'anar. És molt complicat que les composicions de trap vagin al contrari.

Cosijoan és un nom artístic curiós...

— Perquè els meus amics de l'institut me deien 'primo', sobretot un col·lega que li deien Andrés i que sempre deis «llamad al primo Juan que se venga de fiesta!»... i d'aquí va venir el nom, traduit com a Cosijoan.

I 'bro' no li agrada més?

— Estic en contra, cancel·lat!!, perquè hem de dir 'bro' podent dir 'primo' o 'compadre'.

Gorra vermella de Manacor, cinc estrelles, collar de perles... Com és d'important l'estètica?

— Molt important. Me consider un 'coqueto'. Si no me pos guapo no estic còmode. Trob que pel rap la imatge és necessària, agafar lo teu i ser original. Veus els rapers que t'agraden amb 15 o 16 anys i penses: «jo vull ser con ells».

On li hagués agradat viure?

— A Manacor hi visc molt content, però si pogués triar hagués volgut viure tgota la moguda del Nova York dels anys 90 i els 2000, sortir, la música, el trull, asseure's a les escales amb els col·legues... Els Knicks i Spike Lee.

I referències estatals?

— El rap en espanyol sempre ha estat també un referent important, Yung Beef, El Mini... hi ha gent molt bona.

Manacor com a centre del trap en mallorquí. Els va costar començar en català sense tenir-ne massa referents?

— Sí. Més que res perquè sentíem el català com una llengua massa romantitzada com per fer-ne cançons que parlessin de coses xungues o violentes... al català li faltava barri; com a que no es podia ser guarro o un cabró en català.