Cosijoan: "No es podia ser marrà o un cabró en català"

ManacorJoan Oliver Roig (Manacor, 2002) Cosijoan, és raper i estudiant d'Història de l'Art. Gorra vermella de Manacor i collar de perles Majorica. Acaba de treure el seu primer àlbum Morir d'èxit, tota una declaració d'intencions per un treball que comença melòdic però que acaba traller a més no poder. El presenta el pròxim dissabte dia 12 de setembre a Sa Factoria de Manacor.

D'on ve la inspiració per aquesta portada i el títol Morir d'èxit?

— M'agrada molt la història de l'art. Grècia i Roma també és una espècie de referent. Pensava una mica en això quan vaig posar nom a l'àlbum... en realitat no significa molt més enllà ni una cosa exacta. La corona de llorer de la portada... passar de tenir-ho tot a no tenir res. També el final de la primera cançò acaba així i vaig pensar que seria un bon títol.

10 cançons en un poc més de 20 minuts... molt ràpid tot.

— M'agrada ràpid, és com el punk una mica, cançons curtes i potents. Poder escoltar una cançó darrere l'altra sense que et cansin. Tenc una obsessió per no ser repetitiu. No fa falta que les cançons durin tant si el missatge és directe... tampoc som un màquina! [somriu], val més curtet i bo que llarg i dolent.

Us esperàveu poder gravar i presentar un disc propi?

— Al principi no... era com "què he de fer si no sé ni tocar la flauta"... no seré ningú. Però després amb dues cerveses vaig veure que podia rapejar improvisant. Som molt amic del germà d'en Jaume [Forteza, Plan-ET], en Xisco i amb ell començàrem.

Amb Plan-ET vàreu enregistrar la primera cançó.

— Sí!, era el dia de Nadal, record que em va demanar si volia rapejar al tema, si hi volia col·laborar. La cançó es diu 'No me coneix' del 2024.

Com definiu el vostre so?

— Trap en manacorí... no sé quin nom tindria. Les cinc primeres cançons del disc tenen un caràcter i una estructura distinta de les cinc restants. Les primeres són més melòdiques, d'un estil tipus futurista, inspirades en Chief Keef i Lil Uzi, de la part est dels Estats Units. La segona part et fa treure la fel. Les primeres són més de festa, mentre que les altres són per cantar les quaranta a algú. Estic gaudidor.

Com surten les lletres. Van primer que la música en el vostre cas?

— La majoria surten d'un concepte que escric de camí cap a la universitat, d'alguna cosa que em fa ràbia, i a partir d'aquí ve la improvisació. Sempre damunt una base musical. El flow i la melodia per després quadrar-hi la lletra. Quan escolt la base veig com ha d'anar. És molt complicat que les composicions de trap vagin al contrari.

Cosijoan és un nom artístic curiós...

— Perquè els meus amics de l'institut em deien 'primo', sobretot un col·lega que li deien Andrés i que sempre deia "llamad al primo Juan que se venga de fiesta!"... I d'aquí va venir el nom, traduït com a Cosijoan.

I bro no us agrada més?

— Hi estic en contra, cancel·lat!!, perquè hem de dir 'bro' podent dir 'primo' o 'compadre'.

Gorra vermella de Manacor, cinc estrelles, collar de perles... Com és d'important l'estètica?

— Molt important. Em consider un coquet. Si no em pos guapo no estic còmode. Trob que per al rap la imatge és necessària, agafar el que és teu i ser original. Veus els rapers que t'agraden amb 15 o 16 anys i penses: "Jo vull ser con ells".

On us hauria agradat viure?

— A Manacor hi visc molt content, però si pogués triar hauria volgut viure tota la moguda de la Nova York dels anys 90 i els 2000, sortir, la música, el trull, asseure's a les escales amb els col·legues... Els Knicks i Spike Lee.

I referències estatals?

— El rap en espanyol sempre ha estat també un referent important, Yung Beef, El Mini... hi ha gent molt bona.

Manacor com a centre del trap en mallorquí. Us va costar començar en català sense tenir-ne gaires referents?

— Sí. Més que res perquè sentíem el català com una llengua massa romantitzada com per fer-ne cançons que parlassin de coses fotudes o violentes... al català li faltava barri; que no es podia ser marrà o un cabró en català.