‘Mortal Kombat’: arts marcials de videojoc sota l'hegemonia superheroica

Nova adaptació al cinema de la popular franquícia multimèdia de lluites

Ignasi Franch
2 min
Fotograma de 'Mortal Kombat'

‘Mortal Kombat’

(2 estrelles)

Direcció: Simon McQuoid. Guió: Greg Russo i Dave Callaham a partir del videojoc d’Ed Boon i John Tobias. 110 min. Estats Units i Austràlia (2021). Amb Lewis Tan, Jessica McNamee i Josh Lawson. Estrena als cinemes

Ja ho presagiava la fixació per vessar sang i laminar cervells evidenciada a la recent pel·lícula d’animació Mortal Kombat Legends: La venganza de Scorpion. Finalment, aquesta franquícia multimèdia té la seva versió d’imatge real amb el gore digital que podien demanar els aficionats d’un videojoc famós perquè s’hi poden desmembrar els lluitadors que hi participen. En aquest aspecte, el resultat s’allunya de la primera adaptació fílmica, dirigida per Paul W.S. Anderson l’any 1995.

Tràiler de 'Mortal Kombat'

Anderson va signar una barreja conscientment ximple i amable dels films sobre tornejos d’arts marcials de l’època amb alguns artificis del Hong Kong cinematogràfic, la lògica gamer i un orientalisme made in Hollywood a l’estil de Cop a la petita Xina. Uns herois improbables participaven en lluites cos a cos per garantir la supervivència de la humanitat. La nova versió reprodueix una part de l’exigua història prèvia, però s’alinea amb l’actualment hegemònica narrativa superheroica i els seus clixés. És més sòbria, però també més impersonal. Una banda sonora agressiva mira d’infondre energia a unes imatges rutinàries que, potser per l’abundància d’efectes digitals, no desprenen la contundència del cinema d’acció més físic. Els autors, a més, semblen assumir la perspectiva d’un cert freak adolescent: que l’absència d’humor i la proliferació de violència gràfica impliquen que una ficció sigui més adulta. Espòiler: no és el cas.

stats