PalmaEl matí inventat és el darrer treball del guitarrista Jaume Tugores, un llibre-disc que duu pensant, construint i editant fa anys. "De quan la meva dona estava embarassada del nostre primer fill, fa 14 anys", explica. El resultat és un disc de temes instrumentals i vuit contes en català. Aquest dimarts, 4 de maig, el presentarà al teatre Principal de Palma amb la banda amb què va gravar les cançons l'any passat. Així, Biel Fiol tocarà el violoncel, David González el saxo alt i saxo soprano, Carol Domènech posarà veu i tocarà l'ukulele; Pablo Di Silva s'encarregarà del contrabaix i Teo Salvà de la bateria.
El matí inventat és el vostre vuitè disc, i em consta que considerau que és el millor que heu fet. Per què?
— Diria que hi ha tres motius principals. Primer, perquè ha estat el que més he tardat a fer. Quant a producció, a decidir quins instruments hi sonaries, pensar els temes, el format que havia de tenir... Al final és un contacontes musical que m'ha costat 14 anys de feina. El vaig començar a pensar quan la meva dona estava embarassada del meu fill gran, que té 13 anys. El temps ha jugat a favor meu. En un programa em van demanar si, com a músic, m'havia influenciat d'alguna manera el fet de ser pare. Vaig contestar que, en essència, no; la gent que em coneix de fa anys veurà que el so és igual, que seguesc cercant la bellesa de la melodia, l'emotivitat, la lluminositat, i que sona mediterrani i cinematogràfic. Però li vaig donar voltes a la pregunta i vaig concloure que la responsabilitat de criar els meus dos fills m'ha fet millorar en certes coses. Per exemple, a simplificar més, a arribar a la senzillesa més clara possible. Això ha fet que aquest disc se'n beneficiï. L'altra cosa que ha canviat cap a millor és l'exigència personal, la meticulositat. Sempre he estat meticulós, però ara més. Pensava que, per ells, havia de treure el millor de mi.
Podríem dir que el fet de ser pare ha accentuat certes maneres de ser que ja us definien.
— Sí. Jo pensava: "Seré el reflex d'aquests dos éssers tan preuats. He d'intentar donar el millor de mi". Pensava en què els volia ensenyar. Per això he estat 13 anys plantejant El matí inventat, descartant, millorant... Aquest mes de juny farà un any que està gravat, però amb la pandèmia tan present no ens havíem posat data de presentació.
Els vostres fills han escoltat el disc?
— El petit té 10 anys i, com la majoria d'infants d'avui en dia, està molt immers en les xarxes socials i el món dels videojocs. Així que em va dir: —Papà, no em facis cap espòiler! Per tant, tot serà una sorpresa demà, al concert de presentació al Principal de Palma. El gran, en canvi, sí que m'ha demanat alguna cosa, i sembla que li convenç. A més, ara farà sis anys que toca la bateria. El seu professor és en Teo Salvà, amb qui té una relació molt maca i paternal. Crec que això el toca i l'emociona.
El matí inventat són vuit cançons instrumentals, però també hi ha contes. D'alguna manera és un disc molt màgic.
— Som una persona molt fantasiosa i imaginativa. Don classes a adults i infants, i amb els infants ho trec molt més. Pens que és molt important crear màgia en tot moment, si abordes la música així, guanya moltíssim. A mi se m'ocorrien moltes històries contínuament. Quan la meva dona i jo vam començar a sortir li vaig escriure uns contes; pensava històries per fer introduccions a les cançons durant els meus concerts, perquè la música instrumental requereix un poc de context, i el públic ho agraeix. No crec que els que surten en aquest disc-llibre tinguin cap valor literari, no m'acost amb cap ambició en aquesta disciplina. Però sí que fer ús de les metàfores, dels símbols i de les paraules acompanya molt a la música. Sobre això, vull dir que el meu amic Pere Janer m'ha ajudat molt en la correcció dels textos.
La il·lustradora Mar Serra, de sa Pobla, ha participat en la imatge gràfica de l'objecte.
— L'encontre i la col·laboració amb na Mar és una història meravellosa. Ella havia estat alumna de la meva dona, que és professora de Filosofia. Anys després, aquesta tardor, es van retrobar en una excursió que va fer amb uns amics. Na Mar li va explicar que era il·lustradora i que havia fet un còmic de l'Albufera (Bateman i els anglesos a s'Albufera). Ens en van enviar un exemplar i a mi em van fascinar els dibuixos. Jo cercava unes imatges que no fossin molt infantils, però que fossin màgiques i molt personals. Na Mar té molt de caràcter, i hem connectat molt. Esper poder seguir col·laborant amb ella molts d'anys.
Són moments difícils per la música en directe, però demà tocau al teatre Principal de Palma. Estau content de celebrar així l'arribada del disc?
— Tenc una Il·lusió desbordant. Poder presentar un disc així d'especial, el més sentit de la meva carrera, és un regal que mai podré valorar realment. A més, la gravació va ser molt especials. Fou al juny, i era gairebé el primer que fèiem després del confinament. Hi ha una energia extra donada per les circumstàncies. Encara, a damunt, un dels músics acaba de ser pare, i dos esperen un nin. Estam nerviosos, no sabem quan ens podrem tornar a ajuntar tots sis per fer aquest concert.
