Certeses i dubtes de la candidatura de Palma a Capital Cultural

PalmaHa estat un dels conceptes més repetits del darrer any a qualsevol acte on hi hagi hagut representació de l’Ajuntament de Palma, tant dels membres de l’àrea de Cultura com del mateix batle, Jaime Martínez. ‘Palma 2031’ s’ha convertit pràcticament en un lema sobre el qual l’actual equip de govern ha volgut plantejar una estratègia a llarg termini que, diuen, pretén transformar la ciutat a través de la cultura. A poc menys d’una setmana per finalitzar el termini per presentar-se a la selecció de ciutats espanyoles candidates a convertir-se en Capital Europea de la Cultura l’any 2031, actualitzam les certeses i els interrogants del projecte.

Antoni Riera, coordinador

Si bé a principis de juny s’havia anunciat –i subratllat amb especial èmfasi– que la candidatura de Palma no tindria una única persona al capdavant, sinó que seria dissenyada per meses d’experts, finalment s’ha incorporat al projecte la figura de “coordinador de redacció del projecte”. El càrrec l’ocupa l’economista Antoni Riera des del passat mes d’agost, si bé no va ser fins aquest dimarts passat, 9 de desembre, que se’l va presentar públicament com a part implicada en la candidatura. El director de la Fundació Impulsa exerceix també de coordinador de la Mesa de sostenibilitat impulsada pel Govern, una plataforma que entitats com el Fòrum de la Societat Civil, el GOB i l’EAPN han abandonat, entre d’altres, per una “sobrerepresentació de les empreses”.

Fonts de l’Ajuntament afirmen que l’economista no ha percebut cap remuneració econòmica per dur a terme aquesta tasca, ja que asseguren que ho va declinar, mentre que els 24 membres de les dues meses han rebut 600 euros cadascun per la seva col·laboració, que ha implicat un total de vuit reunions presencials, quatre per cada mesa.

275 milions en inversions

En tot cas, serà Antoni Riera l’encarregat d’acompanyar el batle, Jaime Martínez, qui ja ha parlat de la candidatura a esdeveniments com la World Travel Market de Londres, a la primera presentació oficial del projecte al Ministeri de Cultura, una fita que s’espera que tingui lloc a principis del 2026. En aquesta primera trobada s’hi podran exposar també les previsions econòmiques respecte de la candidatura, que també es varen anunciar fa només uns dies. Segons els responsables, “el programa operatiu de Palma 2031 mobilitzarà uns 48,5 milions d’euros entre 2026 i 2031, centrats sobretot en actuacions de producció, mediació, participació i avaluació”, mentre que les inversions vinculades al projecte poden arribar als 275 milions d’euros durant la pròxima dècada. Entre elles s’hi inclou “la reconversió de l’edifici de Gesa en el marc del Palma Culture & Innovation Bay”, com també el nou centre d’interpretació de la ciutat, ubicat a la plaça Major, entre d’altres. A més, ja s’ha anunciat també la creació de la Fundació Palma 2031, que es posarà en marxa una vegada superada la primera fase de selecció. Segons el batle, serà una entitat “amb majoria pública, direcció artística independent i mecanismes de transparència i avaluació perquè cada euro es pugui seguir des de la decisió fins al llegat”.

La intenció de crear aquesta fundació és una de les poques informacions que s’han avançat sobre el contingut del dossier de 60 pàgines que s’ha de lliurar abans del pròxim 19 de desembre, dia en què s’acaba el termini de la primera fase de presentació de candidatures. S’espera que Palma hi competeixi amb almanco altres onze ciutats espanyoles. I, de fet, que no es volen donar pistes als competidors ha estat el principal argument esgrimit fins ara tant per part del batle com del regidor de Cultura, Javier Bonet, com també per part del mateix Antoni Riera per no oferir detalls concrets dels continguts de la candidatura a les rodes de premsa convocades suposadament amb aquesta intenció. La darrera d’elles va tenir lloc a l’Oficina Palma 2031, un espai ubicat al carrer de Sant Agustí que té per objectiu “resoldre dubtes i recollir propostes relacionades amb la candidatura”, a més de servir d’expositor dels cartells que des de fa mesos omplen també diferents carrers de Ciutat d’eslògans promocionals de la candidatura. L’oficina, per cert, estarà oberta al públic els dimecres i dijous dematí.

La implicació dels palmesans

En tot cas, la implicació ciutadana ha estat una de les línies mestres amb què s’ha definit fins ara la candidatura per part de les autoritats. “No és un projecte de l’Ajuntament, és un projecte de tots”, ha insistit el batle, qui ha repetit també que no és un projecte “sorgit d’un despatx”. La Federació d’Associació de Veïns de Palma, però, en té una impressió bastant diferent. “Ens hem reunit en diferents ocasions amb l’Ajuntament per tractar aquest tema”, exposa Maribel Alcázar, al capdavant d’aquesta entitat que aplega una cinquantena d’associacions, “però el que han fet ha estat explicar-nos el seu projecte. I participar vol dir una altra cosa: vol dir prendre part en les decisions. Nosaltres no volem que vinguin a oferir-nos cultura de fora, volem fer-la nosaltres, com hem fet fins ara, sigui amb corals, amb grups de teatre, amb festes i amb moltes altres accions socioculturals que tenim en marxa. I el que hem vist fins ara és un projecte més vinculat a esdeveniments, que poden ser més o manco interessants, però que tenen una concepció cultural molt més elitista, o fins i tot empresarial”. I tot i que l’entitat no ha signat el manifest per mostrar el suport a la candidatura, Alcázar confirma que estan oberts a conversar sobre una proposta que consideren que podria ser positiva per a la ciutat. “Però hem de veure on queda realment la singularitat identitària en tot això. O és que parlam d’una cultura estandarditzada, pròpia de les indústries culturals, on el poble o no hi té res a dir o s’hi inclou només en l’àmbit folklòric?”.

I el sector cultural?

Quant als moviments en el sector cultural, s’ha de destacar la programació artística que ha omplert museus, centres d’art i altres espais durant els darrers mesos, amb propostes com la gran exposició dedicada a Joan Miró i la mostra La gratuïtat és una agressió. La Jove Plàstica i la renovació de les arts a Mallorca, 1969-1982, recentment inaugurada al casal Solleric. I si bé és cert que entre els integrants de les meses s’hi troben representants de diferents disciplines i que nombroses entitats públiques i privades han signat el manifest d’adhesió a la proposta, són diverses les entitats que no han tingut ni veu ni vot en la definició dels eixos d’aquesta candidatura. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana continua a hores d’ara sense haver-ne rebut cap informació, com ha confirmat a l’ARA Balears el delegat a les Balears de l’entitat, Joan Tomàs Martínez Grimalt.

Tampoc en formarà part el gruix del sector escènic de l’Arxipèlag. Era a finals d’octubre quan les principals associacions professionals d’arts escèniques signaven un comunicat conjunt on anunciaven el trencament de relacions amb Cort i denunciaven males pràctiques, maltractament i amenaces per part del director general d’arts escèniques i música de l’Ajuntament, Rafel Brunet. Per la seva banda, el Gremi d’Editors va ser informat sobre la intenció de l’Ajuntament de presentar la candidatura a una reunió mantinguda el mes de maig, si bé no hi ha hagut cap altra comunicació amb aquesta entitat.

En tot cas, sí que s’ha duit a terme una reunió oberta amb el sector cultural. Va ser a principis de juliol –un mes després de la presentació oficial de la candidatura a la Fundació Miró– i va tenir lloc al teatre Mar i Terra. En tot moment es va dir que es tractava d’una primera trobada per compartir les claus d’un projecte encara embrionari, i per començar a recollir-ne propostes i idees. Una vegada més hi va haver poca concreció respecte dels eixos de la candidatura i a hores d’ara no se n’ha convocat cap altra.

Tres ambaixadors

Entre les crítiques que es varen compartir en aquella primera trobada, hi figurava el fet que la mesa artística estigués integrada per una majoria d’homes –vuit homes i quatre dones. Doncs bé, fins ara s’han presentat tres ambaixadors de la candidatura, i tots tres són homes: el músic Rels B, el director de l’Atlàntida Film Fest Jaume Ripoll i l’artista català Jaume Plensa. Més enllà dels noms escollits, però, tampoc se sap encara què suposarà aquest nomenament ni en què consisteix la figura d’ambaixador de la candidatura. “No és un càrrec únicament honorífic, sinó que implica una intensa activitat destinada a representar la nostra ciutat davant el món”, digué el batle Jaume Martínez en presentar el darrer d’aquests ambaixadors, Jaume Plensa. En argumentar les motivacions per aquest nomenament es va parlar d’un vincle “humà i personal”, a més d’un altre de professional fonamentat en diferents exposicions.

‘Mediterranean in motion’

Sigui com sigui, les successives presentacions que s’han fet fins ara han deixat poques certeses respecte del contingut de la candidatura, que té per eslògan la sentència Mediteranea in motion. Jaime Martínez ha subratllat que “no es tracta d’un calendari d’esdeveniments per a un any sinó d’una estratègia de transformació a llarg termini”. En aquest sentit, el coordinador del projecte, Antoni Riera, defensa que el projecte pretén reconvertir “el risc de desgast d’una ciutat en què el turisme ha derivat en projecció, però també en tensions i pressió”, en “una oportunitat”. Tanmateix, la primera presentació oficial de la candidatura a Capital Europea de la Cultura va estar marcada per un fort component turístic. El lema que es podia llegir al final del primer vídeo promocional, de fet, era del tot eloqüent –“Leave with more than a photo, leave with an idea” [“No te’n vagis amb una foto, ves-te’n amb una idea”]– com ho eren les capses d’ensaïmada amb què es va obsequiar els assistents.