Tenir les mames de Bad Gyal i Nora Ephron

PalmaMés enllà de formar part de la meva particular Santíssima Trinitat, no hi havia cap altre comú denominador que –a simple vista– em fes relacionar Bad Gyal amb Nora Ephron. No, fins que varen coincidir en el meu espai-temps la lectura d’Amanida barrejada (L’Altra Editorial, 2025) –la sèrie d’assajos que l’escriptora va fer els anys 70 sobre la dona i el feminisme– i el visionament de La Joia, el documental d’Alba Farelo sobre el seu darrer disc. Les mames, vaig pensar tot d’una. Això resulta ser el que aquestes dues gènies tenen en comú. Unes mames petites, no hegemòniques, que han contribuït al seu enorme sentit de la ironia, i que representen l’enèsima raó per la qual emmirallar-me en elles. No és que cap de les dues intenti fer veure que aquest tema no els importa. Ben al contrari: tant l’una com l’altra converteixen els pits i la seva mida en una qüestió tan transcendent que l’acaben buidant de significat. És aquí on es troba la subversió a la qual aspir en la vida.

D’ençà que en tens –o no en tens, quan se suposa que n’has de tenir–, els pits esdevenen una eina per definir-te com a dona dins la societat. El ritme al qual decideixi desenvolupar-se aquesta petita part del teu cos acaba determinant la relació amb el teu físic, la manera de vestir-te i, fins i tot, de vincular-te amb altres persones. I tot perquè sempre hi haurà algú que et faci saber si has fet massa via o si ja vas tard. A mi em va tocar ser de les segones. “Nadadora: nada por delante, nada por detrás. Ha ha” va ser la broma més enginyosa que se li va ocórrer a l’al·lot d’una amiga, un dia, en sortir de classe. Ningú no el va reprendre. No va haver-hi males cares. Només rialles. I voilà: nova inseguretat desbloquejada.

En la transició a la vida adulta, les coses canvien, però no gaire. Cadascuna hi arriba carregada amb la seva pròpia decepció: en tenc una de més grossa que l’altra, m’han caigut, tenc els mugrons com galletes Maria… És igual la mida i la forma que tinguin. Et mires amb la teva amiga i, casualment, l’una sempre voldria un poc del que té l’altra. Sempre és massa o massa poc. Així que, quan s’acosta la trentena, ja et comences a sentir estafada i descobreixes que la via de l’humor és una bona alternativa. “0 tetas muchas metas” va ser el peu de foto amb què Bad Gyal va fer molt més per nosaltres el 2023 que qualsevol sessió de teràpia. En aquesta publicació d'Instagram, ella accepta que les mames són una cosa a mesurar i, després se’n fot de tot això. Podria, simplement, ignorar-ho, però això no la faria tan icònica. A La Joia ocorre una cosa similar, en el moment en què la cantant es fa una prova de vestuari i li diu a la seva estilista: “Em fa por veure’m molt plana”. “Això és el que és guapo de tu. Ens agrada que no tinguis mames”, li contesta l’estilista entre rialles, tot just abans de confessar-li que ella, en canvi, es vol operar la papada. “Si tu et lleves la papada, jo em pos mames”, contraataca Alba Farelo, fent broma. Per coses com aquestes, pens que potser Bad Gyal i Nora Ephron haurien estat bones amigues.

A l’article Algunes observacions sobre els pits, Ephron demostra amb destresa que sa mare tenia raó quan li va dir allò d’“Algun dia això serà graciós i escriuràs sobre això”. “M’asseia a la banyera i em mirava els pits i sabia que qualsevol dia, en qualsevol instant, començarien a créixer com els de la resta. Però no creixien”, recorda sobre la seva adolescència, quan estava convençuda que “res més que els pits” la farien ser “una al·lota, una al·lota definida i indiscutible”. De vegades, quan em sent ridícula i penedida del meu oversharing amb alguna persona desconeguda després de la tercera cervesa perquè se m’havia acabat el tema de conversa, pens que així va ser com Ephron es va fer un nom, i aleshores tot em sembla menys greu. Entre altres coses, ella va revelar les seves inseguretats més íntimes fins al punt de fer un llistat amb totes les coses que va fer pensant que li creixerien els pits:

- “Em vaig comprar un aparell per desenvolupar el bust”.

- “Vaig estar quatre anys dormint de panxa enlaire”.

- “Els vaig tirar aigua freda cada nit perquè una actriu francesa deia a Life que això era el que ella va fer per aconseguir el seu perfecte bust”.

Gràcies, estimada Nora. És un consol saber que no vaig ser l’única que va fer beneitures com:

- Creure en les llegendes urbanes que deien que si menjaves moltes ametlles o pollastre, et creixerien.

- Comprar-me el biquini amb més push up de tota la botiga (amb el qual després absorbia l’aigua de mitja piscina).

- Ajuntar dissimuladament els colzes quan ningú em mirava per intentar aparentar més volum.

L’escriptora tanca el seu article dient: “Si els hagués tingut, hauria estat una persona completament distinta. Ho crec sincerament”. Bad Gyal tampoc hauria estat la mateixa. I jo, potser, tampoc. Tanta sort.