Llibres agermanats

PalmaEls 500 anys de la Germania de Mallorca (1521) venen acompanyats d’un reguitzell d’activitats, però també d’un bon grapat de novetats editorials. Els historiadors Guillem Morro Veny, Eulàlia Duran, Albert Cassanyes Roig i Maria Margalida Perelló i el narrador Antoni Rodríguez Mir dediquen als agermanats del segle XVI novetats que han sortit al carrer entre final del 2020 i d’ençà que ha començat el 2021. S’hi ha d’afegir algun títol més en el curs de la commemoració, que es perllongarà fins al 2023, ja que la revolta tingué lloc al llarg de dos anys. 

 Guillem Morro, doctor en Història i llicenciat en Belles Arts, n’ha tret no un volum, sinó dos: l’estudi Les revoltes populars a Mallorca. El conflicte de 1391. Forans contra ciutadans (1450-1453). La Germania (1521-1523), i la monografia Lo poble era senyor de la terra, ambdós a càrrec del segell mallorquí Lleonard Muntaner Editor, el més actiu en aquesta commemoració amb quatre títols ja a les llibreries dedicats a la revolta i un parell més que aniran sortint. El 2019, Morro ja havia publicat la novel·la La diabòlica secta colombina, editada per Calambur, de València, subtitulada Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV-1523, líder de la Germania mallorquina (1521-1523) i il·lustrada amb pintures i dibuixos del mateix autor.

Morro insisteix en els vincles de la Germania de fa 500 anys amb dues revoltes mallorquines precedents: la Forana del 1450 i la del 1391, adreçades, també, contra els privilegiats que copaven les institucions illenques, i no amb les comunitats castellanes contemporànies (1520-21), que “volien mantenir les seves prerrogatives. No tenen res a veure, tot i que la historiografia espanyola ha tractat la Germania com un apèndix dels comuners. Les causes són les mateixes del 1391: als que es beneficiaven del deute públic no els interessava amortitzar-lo”, que era el que pretenien els agermanats amb la ‘Santa Quitació’.

 A Lo poble era senyor de la terra. La Germania de Mallorca (1521-1523), Morro aprofundeix en els antecedents, les causes i les característiques específiques de la revolta. L’expressió “Lo poble era senyor de la terra”, assenyala Morro, respon a la mentalitat d’una població illenca i, com a tal, aïllada, de començament del segle XVI, que “posseïa un sentiment de sobirania sobre la terra, perquè en un moment donat havien d’agafar les armes per defensar-la”. Suposa també “un pensament molt avançat per a l’època”, pel seu igualitarisme: “Ni els cavallers ni els nobles havien de gaudir d’uns privilegis i el poble té els mateixos drets que els privilegiats”.  

Una bibliografia exhaustiva 

També a can Lleonard Muntaner ha vist la llum El moviment revolucionari de les Germanies. Ideologia i consciència social, d’Eulàlia Duran, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Comissió Cívica per a la Commemoració dels 500 anys de la revolta. Duran és autora de la que probablement sigui l’obra de referència sobre aquells episodis, Les Germanies als Països Catalans, publicada per Curial el 1982 i ara il·localitzable, menys a les biblioteques. Pel que fa a aquest breu estudi, és una traducció de l’original francès del 1985, que es completa amb una semblança de l’autora per Ernest Belenguer, una relació de tots els seus treballs sobre aquesta temàtica a càrrec de Maria Toldrà i una bibliografia exhaustiva de la Germania de Mallorca, que ha elaborat la graduada en Història Maria Margalida Perelló Pons. 

Perelló qualifica de “molt important” l’aportació de Duran amb aquest treball, perquè constata que els revoltats –menestrals, és a dir, artesans, i forans, habitants de les viles– “tenien una ideologia i s’alçaren per uns motius concrets; no fou espontani, sinó que hi havia una casuística que venia de molt enrere”, si bé també és cert que n’hi hagué que “es varen unir a un bàndol o a un altre” –agermanats i ‘mascarats’, els seus enemics– per altres raons que no tenien a veure amb els ideals.

Pel que fa a la bibliografia, abasta des dels textos del segle XIX: De las comunidades de Mallorca. Estudio histórico, de Josep Maria Quadrado (1840), i les Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca..., de Pere d’Alcàntara Penya (1870), fins a les publicacions més recents, com el reportatge commemoratiu publicat per aquest mitjà a començament d’enguany. Obres generals, monografies, articles o adaptacions literàries queden registrades en aquest recorregut per tot el que s’ha escrit entorn de la Germania.

 Lleonard Muntaner Editor és a punt de publicar La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió, l’autora del qual és autora Maria Margalida Perelló i que consta, explica, de tres parts: un recorregut pels textos de referència des del segle XVI “en teatre, prosa, novel·la... fins avui”, una síntesi de “què és la Germania: precedents, esdeveniments i repressió”, i un estudi de la Germania a Santa Margalida. La seva conclusió és que “s’ha escrit” sobre aquella revolta “molt més del que es creu”. A més d’una feina significativa d’“història social al segle XX”, s’hi han d’afegir “novel·la, teatre o cançons” relacionades.

 La novel·la Pac qui deu, d’Antoni Rodríguez Mir, també l’ha publicada Lleonard Muntaner. Tot i la part de ficció, està ordenada cronològicament i permet informar-se dels fets essencials de la revolta. “Hi ha un rerefons històric molt important”, assenyala. “Abans de començar a escriure vaig aprofundir en l’època. Pretenc que sigui una manera perquè la gent pugui saber el que foren les Germanies”.

Ni bons ni dolents del tot 

Si bé el protagonista és inventat –només ha fet servir un nom real d’aquell temps: Pere Negre–, la vertadera revelació de Pac qui deu és una figura històrica, el dirigent agermanat d’Inca Pau Casesnoves. “Tothom coneix Joan Crespí i Joanot Colom, però ell passa desapercebut, tot i que formà part de la diarquia que va governar després de Crespí. Els segons instadors [com es denominaven els líders] eren Jordi Moranta de Ciutat i ell de la Part Forana. Al cap d’un mes Moranta deixà el càrrec i foren Colom i Casesnoves. Era el més polític” dels caps de la Germania. “Crespí era paraire i Colom, barreter. Ell havia estat batle d’Inca, representant de la Part Forana al Gran i General Consell i instador de la zona d’Inca i havia tractat amb Ferran el Catòlic la reorganització del deute”. 

Pac qui deu no és un relat de bons i dolents. “He intentat que els personatges no siguin plans. Per descomptat que prenc part pels agermanats, perquè és revoltaren contra una situació injusta, però tots presenten clarobscurs. Tots tenen aspectes positius i negatius. Crespí mor en estranyes circumstàncies. Cap dels tres, Crespí, Colom i Casesnoves, era un sant, sinó que eren de carn i ossos. Cap d’ells és bo del tot ni dolent del tot. I crec que això els fa més creïbles”.

El jove historiador Albert Cassanyes Roig és l’autor de Breu història de la Germania mallorquina, que ha publicat el segell novell Illa Edicions i que es planteja com una síntesi, explica, “que serveixi per apropar la Germania a qualsevol persona que n’hagi sentit a parlar en el marc de la commemoració i vulgui conèixer el que fou”. Un tret característic, afegeix, és que la Germania “fou una revolta generalitzada que va afectar tota la societat. La Revolta Forana del 1450 fou sobretot dels forans, encara que hi participaren alguns menestrals”.

Cassanyes puntualitza que la divisió convencional entre agermanats –menestrals i forans– i ‘mascarats’ –nobles, cavallers i mercaders–, tot i que és correcta a grans trets, no és del tot exacta, perquè no hi mancaren excepcions. “Això tenia a veure, com ha dit Margalida Bernat, amb interessos personals i familiars, pels bàndols que hi havia abans i que la Germania va fer saltar per l’aire”. 

El balanç de les Germanies, conclou Cassanyes, és “negatiu per als agermanats, que no tan sols no aconseguiren immediatament els seus postulats sinó que patiren una forta repressió física i econòmica”, fins al punt que “el poble de Mallorca s’ha mantingut en una falsa calma, com a col·lectiu, al llarg dels segles”. Un episodi amb arrels fondes i que ens continua apassionant als nostres dies: l’edició facsímil de les Informacions judicials sobre els adictes a la Germania, de Josep Maria Quadrado, amb estudi preliminar de Margalida Bernat i Jaume Serra, serà el següent títol a publicar-se, també per Lleonard Muntaner i previsiblement cap a la tardor.