L'art de Tàpies respira aire pur a casa de Chillida

HernaniEra com un santuari. Per a Eduardo Chillida el museu a l'aire lliure que porta el seu nom, el Chillida Leku, a Hernani, era molt més que un lloc on guardar i mostrar les seves obres gegantines. "Era com el seu lloc en el món –diu el seu fill Luis–. A ell li agradava definir-se com un arbre, amb els peus a la seva terra i els braços oberts al món". Per això és tan especial que comencin un programa d'exposicions temporals i que ho facin amb una mostra d'Antoni Tàpies. Per a Luis Chillida, rebre a casa un altre artista significa "fer un pas endavant en el projecte museològic" en què es puguin generar relacions entre diferents visions de l'art i reprendre les relacions que el seu pare va mantenir sobretot amb els artistes de la seva galeria, la Maeght, com Alexander Calder, Georges Braque i Alberto Giacometti, i també amb la viuda de Kandinski, Nina. I Joan Miró, que va ser amic tant de Chillida com de Tàpies.

La directora general del Chillida Leku, la catalana Mireia Massagué, assegura que convidar un altre artista ha sigut "emocionant" per a tot l'equip, i també posa en relleu com l'ambient d'un caserío "enalteix les peces que s'hi exposen". Per a Massagué, Chillida i Tàpies van ser dos artistes amb un llenguatge molt personal i a la vegada molt pròxims. "Van tenir molts punts de trobada, sobretot a nivell conceptual i filosòfic, però van executar les obres d'una manera molt diferent. I en aquest sentit crec que posar en valor les diferències és el que n'enriqueix la mirada", explica.

Eduardo Chillida (1924-2002) i Antoni Tàpies (1923-2021) van néixer amb un mes de diferència, però Tàpies va començar a dedicar-se a l'art abans, quan Chillida encara estava immers en la seva etapa de futbolista (va ser porter de la Reial Societat). Es van conèixer el 1958, quan tots dos van participar a la Biennal d'Art de Venècia. "Tot i que van emprendre camins molt diferents, van estar en contacte tota la vida i van exposar plegats. Tots dos van ser persones molt espirituals, van abraçar altres cultures i van estar interessats per les filosofies orientals", explica Massagué. Chillida, de fet, va ser qui li va recomanar a Tàpies que treballés amb terra xamotada. "El pare deia que quan treballava amb els blocs de terra pensava que era un material que a Tàpies li aniria com anell al dit –diu Luis Chillida–. Les seves dones, que eren molt importants per a tots dos, estarien encantades de veure'ls aquí junts".

Un artista quirúrgic i un altre d'arrauxat

A la mostra d'Antoni Tàpies, titulada Tàpies a Zabalaga, s'hi arriba després de passar per la col·lecció permanent de Chillida de la planta baixa. Coincidint amb la nova exposició es poden veure algunes de les escultures de Chillida en terra xamotada, les conegudes lurra. "Chillida es quirúrgic i Tàpies agafa la serra elèctrica", diu Massagué. Tàpies a Zabalaga, que obre aquest dijous i es pot visitat fins al 10 de gener del 2022, inclou una vintena d'obres, entre escultures i llibres d'artista, sobretot dels anys 80 i 90, i permet endinsar-se en molts dels vessants de la seva escultura, tant a nivell conceptual com de tècniques. Per exemple, hi ha la coneguda Sabatilla gegant, propietat de la Fundació Antoni Tàpies, i Plats II. Totes dues són un reflex de com Tàpies va elevar a la categoria de sagrats objectes humils del dia a dia. També hi ha diversos murals, un dels quals és fruit d'un intercanvi entre Tàpies i Chillida, que són com grans pintures damunt fang.

La selecció d'obres està comissariada per l'equip del Chillida Leku i també proposa diàlegs entre obres de Tàpies de diferents llenguatges: les petjades de la pintura Empremtes de fulla, de la col·lecció Iberdrola (patrocinadora de l'exposició), dialoga amb la bota de bronze que hi ha lligada a un càntir en l'escultura Càntir i bota, de la col·lecció Suñol. "D'alguna manera Tàpies veu alguna cosa més que l'ajuda en la seva recerca de transcendència, eleva aquests objectes a la categoria d'art i els dona una càrrega màgica", diu la cap d'educació del museu, Nausica Sánchez. La proximitat de les obres dels dos artistes deixa molt palès que les de Tàpies són les escultures d'un pintor, com es pot veure a Cap embenat, Taula de despatx i el reguitzell de nínxols titulat Composició, fet, com alguns treballs de Chillida, amb ciment refractari. Pel que fa als llibres d'artista, Tàpies els va fer en col·laboració amb Rafael Alberti, Jacques Dupin i Joan Brossa, i Eduardo Chillida va col·laborar amb Dupin i Brossa.

La nova vida del museu

El Chillida Leku va fer vint anys l'any passat, i obrir les portes a nous artistes forma part de les línies de futur del museu, tant a través d'exposicions temporals com amb un programa d'obres convidades que va arrencar l'any passat amb un parell de bancs de Louise Bourgeois. Una altra novetat és que han convertit l'espai d'unes oficines en una sala dedicada a la dona de Chillida, Pilar Belzunce. "La meva fe en ell era immensa; sempre aconseguia el que buscava", es pot llegir en una cita de Belzunce a l'espai que porta el seu nom. "Sempre li deia que era cavallet guanyador –continua la cita–. I quan va comprendre que el seu camí era l'art, li vaig donar suport sense vacil·lacions i li vaig donar l'alè, el suport i la companyia en l'aventura que anàvem a emprendre".