'Una joven prometedora': els pros i contres feministes de la gran sorpresa en la carrera pels Oscar
Crítica amb espòilers d'aquest oportú retrat de la cultura de la violació amb una protagonista d'itinerari més que qüestionable
'Una joven prometedora'
(2,5 estrelles)
Direcció i guió: Emerald Fennell. 113 min. Estats Units i Regne Unit (2020). Amb Carey Mulligan, Bo Burnham i Alison Brie. Estrena als cinemes
La Cassie d'Una joven prometedora viu obsessionada per la mort d'una amiga a conseqüència d'un atac els perpetradors del qual campen impunes. En la seva opera prima, Emerald Fennell actualitza la idea rectora dels anomenats films de violació i venjança: en una societat marcada per la cultura de la violació, les dones queden institucionalment indefenses davant de les agressions... fins que decideixen actuar pel seu compte. La cineasta aconsegueix que aquest escenari ressoni amb força tot distanciant-se dels imaginaris crus dels rape & revenge tradicionals, i plantejant, en canvi, situacions més quotidianes. Fins al punt de decantar-se cap a la comèdia romàntica, per apuntar com a últim bastió de la violència patriarcal aquest territori pop a priori segur habitat per nois encantadors.
Una joven prometedora ofereix així un oportú retrat de la cultura de la violació i de l'efecte paralitzant del trauma. La Cassie, una Carey Mulligan que sap transmetre la dimensió tràgica i alhora carismàtica del seu personatge, ha vist la seva carrera estroncada i s'entrega devota a un projecte superior. A primera vista, sembla una missió de venjança, però a través de tripijocs amb el guió i el muntatge, es desvela d'una altra naturalesa. Així, el film es distancia de la pulsió violenta del rape & revenge, però no pas per superar-la. La Cassie podria haver estat un gran personatge tràgic, tota una antiheroïna feminista, però acaba encaixant en un perfil més propi de la màrtir catòlica: viu retirada del món, sermoneja els homes, aconsegueix la conversió d'un advocat pecador, no fa mal a cap abusador però resulta especialment cruel amb altres dones, i busca l'expiació final a través del sacrifici. Lluny de ser un personatge transgressor, la Cassie reprimeix tota la seva ràbia per romandre immaculada i legitimar-se a través del desempoderament i la revictimització. Per reblar el clau, Una joven prometedora al final es queda amb el pitjor del rape & revenge: la recreació en la violència sobre les dones per generar, en aquest cas, un més que qüestionable efecte catàrtic en l'audiència.
