L'Audiència Nacional no examinarà el documental de Jordi Évole sobre Josu Ternera
La fiscalia rebutja la petició de l'associació Dignidad y Justicia de visionar el film per un suposat delicte d'enaltiment del terrorisme
BarcelonaLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha rebutjat la reclamació efectuada per l'associació Dignidad y Justicia contra la projecció al Festival de Sant Sebastià del documental sobre l'exdirigent etarra Josu Ternera dirigit per Jordi Évole i Màrius Sánchez No me llame Ternera. L'associació demanava que la fiscalia fes un visionament de la pel·lícula abans de la projecció al festival per determinar si incorria en el delicte d'enaltiment del terrorisme, però la fiscal encarregada del cas, Marta Durántez Gil, ha arxivat la petició amb un escrit en què recorda que "la Constitució reconeix i protegeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà". El comunicat afegeix que l'exercici d'aquest dret "no es pot restringir mitjançant censura prèvia i només podrà acordar-se el segrest d'enregistraments en virtut de resolució judicial".
La projecció de No me llame Ternera a Sant Sebastià també ha estat criticada per més de 500 persones, entre les quals hi ha Fernando Savater, Fernando Aramburu, Andrés Trapiello, Félix de Azúa i Rosa Díez, a través d'una carta enviada als mitjans de comunicació fa uns dies. En el text, els firmants situaven el documental dins del "procés de blanquejament d'ETA [...], convertida en un relat justificatiu i banalitzador que posa al mateix nivell assassins i còmplices, víctimes i resistents". El manifest censurava que els motius de l'exdirigent etarra fossin "exposats i aplaudits en un esdeveniment cultural del màxim nivell com si es tractés d'un testimoni de vida admirable i d'una emocionant història d'acció".
La reacció del Festival de Sant Sebastià va ser immediata: el seu director, José Luis Rebordinos, va enviar un comunicat dimarts reivindicant el seu dret a projectar la pel·lícula i assegurant que el documental "ni justifica ni blanqueja ETA perquè el festival no projectaria una pel·lícula amb aquestes premisses". Rebordinos també recorda en l'escrit que "el cinema és, entre altres coses, font de la història i s'ha ocupat sovint de portar a la pantalla perpetradors d'episodis de violències injustificables", com va fer el festival, per exemple, en el cicle The act of killing: cinema i violència global del 2016. Finalment, conclou que "No me llame Ternera ha de ser vista primer i sotmesa a crítica després, i no a l'inrevés".
El documental, produït per Netflix, ofereix una entrevista inèdita amb Josu Urrutikoetxea (nom real de Ternera), que va ser líder de la banda terrorista fins a la seva dissolució. A més de discutir extensament la trajectòria de Ternera com a membre d'ETA, el documental permetrà a una víctima d'ETA resoldre interrogants sobre un atemptat que va patir fa prop de 50 anys, i del qual parla Ternera al documental.
