Els xuetes reivindiquen el seu llegat davant l'amenaça de l'oblit

PalmaEls xuetes, descendents de jueus mallorquins que es convertiren al cristianisme, però que patiren antisemitisme fins ben entrat el segle XX, reivindiquen avui el seu llegat i la seva identitat davant el que consideren el seu principal enemic actual: l’oblit.

Així ho explica el periodista xueta Miquel Segura, que ha dedicat bona part de la seva vida a investigar el passat del col·lectiu i que defensa la necessitat de preservar i divulgar una història que considera única a l’Estat espanyol i una raresa a escala mundial.

Tot i que popularment s’afirma que els xuetes són els descendents de jueus mallorquins amb algun dels quinze llinatges tradicionalment assenyalats —Aguiló, Bonnín, Cortés, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Piña o Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls—, Segura subratlla que la realitat és més complexa. “Un xueta és un descendent de jueus conversos, però no tots els jueus conversos de Mallorca són xuetes”, explica.

En aquest sentit, recorda que el col·lectiu estaria format pels descendents d’aquells conversos que, malgrat els intents d’assimilació forçosa iniciats el 1435, continuaren practicant el judaisme de manera reiterada. La historiadora Laura Miró, doctora per la UIB amb una tesi sobre els xuetes, afegeix que no totes les persones que duen aquests cognoms ho són, ja que molts jueus conversos adoptaren llinatges de cristians vells en el moment del baptisme.

Amb el pas dels segles, el criptojudaisme desaparegué, especialment després dels actes de fe de 1691, però la discriminació social i legal persistí. Miró assenyala que a finals del segle XVIII es començaren a plantejar mesures per concedir drets als xuetes, fet que evidencia que abans no en tenien. Entre les mesures destaca les cèdules de Carles III, que els permeteren exercir qualsevol ofici, viure fora de l’antiga jueria i prohibiren els insults contra ells.

Segura defineix aquest fenomen com “antixuetisme”, un antisemitisme propi de Mallorca. També recorda experiències personals de discriminació, com les reticències que despertà el seu matrimoni: “Es deia que els xuetes teníem coa o fèiem mala olor”, explica.

Després del cop d’estat de 1936 i amb l’aliança del règim franquista amb la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, segons Segura, militars d’aquests països destinats a Mallorca intimidaren els xuetes de Palma. Alguns historiadors han plantejat la hipòtesi que s’hagués elaborat una llista per deportar-los, tot i que, segons Miró, no n’hi ha proves directes.

Entre els indicis que fan plausible aquesta possibilitat hi ha l’existència d’un llibre sobre els xuetes amb segell nazi en una biblioteca alemanya, testimonis de persones que afirmaren haver rebut anònims i relats sobre enquestes, com també el fet que una vintena de dones sol·licitassin certificats de puresa de sang per poder-se casar amb italians o alemanys.

Segura també afirma que consta una reunió entre un representant de la Gestapo i el bisbe de Mallorca, Josep Miralles, durant la qual hauria dit que, si es deportaven els jueus mallorquins, “l’illa quedaria buida”.

Avui, la situació és ben diferent. Segura assegura que els xuetes són uns 20.000, però que a la gran majoria ja no els preocupa aquesta identitat. Davant aquesta realitat, apunta que el repte actual és evitar que el llegat xueta caigui en l’oblit. En aquest sentit, destaca iniciatives com l’aprovació per unanimitat al Parlament d’una proposició no de llei per promoure’n la difusió.