Tunnel, el mite alternatiu de Gomila que va unir generacions

PalmaTunnel va ser durant dècades l’epicentre de l’escena alternativa de Palma. Va obrir el 14 de maig del 1993 en un soterrani de Gomila, i pels seus altaveus hi sonaven ACDC, Metallica, Guns N' Roses, System of a Down, Prodigy, Nirvana i Red Hot Chili Peppers, entre d'altres. El seu impulsor va ser Ivor Meléndrez, qui juntament amb el seu soci Toni Fuentes van posar en marxa aquest projecte. Fuentes explica el concepte del local: "Mentre altres bars com Fraguel Rock, amb el heavy metal, i Nagual, amb el punk rock, es van radicalitzar un poc més, nosaltres, dins del que és alternatiu, ens vàrem adaptar força". Amb els anys, el Tunnel es va obrir a altres estils com el dubstep i el K-pop, cosa que va atreure noves generacions de joves farts de les radiofórmules.

"31 anys donen per a diverses generacions i vàrem arribar a tenir com a clients, fins i tot, els fills dels nostres primers clients", explica Toni a l'ARA Balears. Conta que, quan varen desembarcar a Gomila, hi havia uns cent locals. Però al cap de poc temps de la seva arribada es varen començar a popularitzar altres zones de marxa, com la Llotja i el Marítim, i es varen anar enduent la gent.

Toni recorda amb dolçor els primers anys de la reobertura en un local més gran. El primer Tunnel, amb un aforament per a un centenar de persones, arribava a acollir-ne 160. "Estava petadíssim sempre i no hi podíem fer concerts", explica. Deu anys després del seu inici als baixos de Gomila, es varen mudar al centre de la plaça, a un local molt més gran amb capacitat per a 400 persones. "En aquesta nova època, el Tunnel –la gent s’hi referia molt sovint amb article– no va estar mai de moda, però era un punt de trobada on havies d’anar per collons", recorda. "Hi varen començar a aparèixer actors i altres famosos, com Fran Perea, Angie, Azuquita, Kase.O, Sho-Hai... fins i tot varen utilitzar el Tunnel com a plató per gravar-hi sèries".

Amb els anys, el declivi de la zona va augmentar. Tancaven bars, la clientela envellia i el Tunnel quedava cada cop més aïllat. "La gent ja no parlava d'anar per Gomila, parlava de sortir per Tunnel", explica. La pandèmia va donar l’estocada final. No els varen permetre posar una terrassa i, quan es varen relaxar les mesures, la situació era surrealista. "Els clients havien d'anar amb mascareta, s'havia de respectar una separació d'una persona per cada tres metres quadrats i no podien anar a la barra", recorda. No era rendible i les despeses, que varen congelar durant el covid, al final els les varen fer pagar de cop. "Per exemple, després de dos anys tancats, ens varen cobrar 1.800 euros de la taxa d'escombraries", lamenta.

La intenció de Toni i Ivor era tancar al cap de 25 anys, però després de la pandèmia, la gent es va bolcar amb ells i varen recaptar 13.000 euros en una campanya de micromecenatge. "Gràcies als clients vàrem complir 31 anys", diu. "Vàrem fer coses diferents, festes molt boges... tot va ser superidíl·lic, però jo no em veia tota la vida posant copes", diu Toni. Ni la zona ni la nit ja no acompanyaven tant. "Ara la gent va a festivals a fer-hi postureig, la gent lliga per internet i s’ha posat de moda sortir l'horabaixa, 'l'horabauxa', en lloc del capvespre", comenta. També el tancament per obres del passeig Marítim els va afectar. "Ens alimentàvem de la gent que venia a primera i darrera hora del Marítim", explica.

Tot i el tancament, el record del Tunnel viu entre diverses generacions. "L’altre dia anava per un centre comercial amb ma mare i un grupet de gòtics de l’època va començar a cridar: 'Toni Tunnel! Toni Tunnel!'", recorda entre rialles. "Vàrem crear un espai on convivien metal·lers, rockers, gòtics i punks... Sabien que, quan venien a Tunnel, es divertirien sense mals rotllos ni conflictes", conclou.

El bar respon

Quina música hi solia sonar?

— Dins el rock alternatiu, sobretot americà, sonaven metall, punk, grunge..., però també rock estatal.

Quina beguda era la més sol·licitada pels clients?

— Era un bar molt de xibeques, però hi destacava el Jägger Boom, creat per Xavi Llinàs, amb beguda energètica i un didalet de Jägermeister. De no vendre gairebé res, vàrem passar a treure 15 ampolles de litre de Jägger en un cap de setmana. També tenien una carta de glopets curiosa:

• 'Cerebrito': Baileys, licor de préssec i granadina (semblava un coàgul).
• 'Busco a Jacks': batut de coco, Baileys i mousse de xocolata.
• 'Polla de negro': vodka negre i banana.

Quina diríeu que era la marca del bar?

— El bon rotllo. Era tot molt amable, molt natural, la gent no marcava territori. Un cop vàrem cridar la Policia perquè vàrem agafar quatre carteristes i es varen quedar molt sorpresos: "Com que al Tunnel?", ens varen demanar molt estranyats perquè no es creien que hi hagués hagut moguda aquí. Quan varen arribar, ens varen dir que aquells quatre havien netejat el Marítim.

Alguna anècdota que us faci riure quan la recordau?

Al Tunnel petit, es va formar una coa enorme al bany i després de molts avisos vaig haver d'obrir-ne la porta perquè ningú no contestava. Abans de fer-ho, hi mir per sota i veig deu parells de peus. En obrir, em trob un jove molt guapo, a l'estil Bon Jovi, amb els pantalons abaixats, assegut a la tassa del vàter i a quatre al·lotes practicant-li sexe oral. Varen començar a aparèixer caps darrere meu per veure què passava. El bar va esclatar en aplaudiments i el jove em diu: "M'has romput el somni de la meva vida". Jo encara em xap.