Es Pinzell, memòria d’un bar mític per als joves catalanistes dels 2000

PalmaEncara són molts els que recorden amb nostàlgia Pep Capell rere la barra d’Es Pinzell. Aquest bar mític per a la joventut catalanista dels anys 2000 va marcar gairebé una generació de gent que vivia els bars com una manera de relacionar-se i de conèixer gent, més que com un lloc on anar a beure, que també.

Feia pocs anys que s’havia fundat l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua, un moment d’efervescència en què molts joves es polititzaren a través del catalanisme i l’independentisme. Això, sumat al fet que el nucli antic de Ciutat era, en aquella època, una de les zones d’oci més concorregudes —juntament amb la Llotja i Gomila—, va fer que Es Pinzell es convertís en un dels bars alternatius de referència per a la jovenalla.

El felanitxer Marc Ordines va dur el bar durant gairebé dos anys, després que Pep Lladó, conegut aleshores com a Pep Capell, traspassàs l’establiment a un grup de persones de l’òrbita de l’Obra Cultural Balear, que veieren el traspàs com una oportunitat per disposar d’un espai vinculat al món de la cultura i al catalanisme d’esquerres. Ordines recorda com preparava desenes d’olles de pomada, que se servien en gerres i esdevingueren el producte estrella de l’establiment, sobretot de dijous a dissabte. “Molta gent venia per aquesta zona, feien un pa amb oli o una hamburguesa, i després feien les dues primeres copes. N’hi havia que després partien cap a la Llotja o Gomila”, explica Ordines.

Aquells vespres eren especialment animats, especialment els dijous i divendres, quan els estudiants de la Part Forana, que en aquell moment encara es podien permetre viure a Palma, sortien de marxa abans de tornar a ca seva a passar el cap de setmana. D’Es Pinzell en sorgiren parelles, amistats i iniciatives que encara avui es recorden. “Abans no era com ara, que la gent es coneix per Tinder o queda amb els amics per WhatsApp. Abans s’havia de sortir per conèixer gent: venien aquí i sempre hi trobaven algú amb qui fer una vetlada”, afegeix.

Pa amb oli

L’arribada dels primers símptomes de gentrificació també és present en el relat. Ordines rememora com començaren a aparèixer per la zona parelles d’estrangers que ja començaven a pipejar per comprar-hi habitatges, fet que incomodava una part important del públic del bar. “Quan jo duia Es Pinzell, la Policia Local passà de venir de tant en tant a dir que féssim bonda o abaixàssim la música, a venir directament a posar multes, sense marge de negociació. Aquí començava a canviar tot. No en dèiem gentrificació, però era exactament això el que començava a passar.”

Després d’Ordines, el bar continuà en mans d’un altre grup de persones, entre els quals hi havia Borja. Ja en aquella època, Es Pinzell tirava endavant amb dificultats. L’ambient de finals dels 90 i principis dels 2000 ja no hi era. El bar optà per centrar-se sobretot en els pa amb olis i algunes begudes, especialment en dates puntuals. Finalment, la crisi, la caiguda de l’oci nocturn i la gentrificació de la ciutat acabaren provocant el tancament d’un altre establiment històric que havia estat molt més que un bar: un espai de trobada, d’identitat i de comunitat.

El bar respon

Quina música hi solia sonar?

— Obrint Pas, Antònia Font i Els Pets.

Quina beguda era la més sol·licitada pels clients?

— Pomada.

Quina diries que era la marca del bar?

— El fet de ser un bar amb gent i música reivindicativa.

Alguna anècdota que et faci riure quan la recordes?

— Un pic vaig haver de tornar al bar perquè hi havia dues persones al bany mantenint relacions i, quan vaig tancar, hi varen quedar dins.