Josep Tous Ferrer també va ser un dels pioners que varen veure les possibilitats d’un nou mitjà de transport: l’aviació. Ell fou el director –i l’ànima– de la companyia Aero Marítima Mallorquina, la primera que va establir una connexió aèria de les Illes amb la Península: concretament de Palma amb Barcelona.
Tous va seguir ben atent els primers vols que es dugueren a terme a Mallorca. Segons Luis Fábregas, va ser ell qui va localitzar “un paratge de l’Aranjassa” que semblava adient per a aquest tipus d’activitat. Era Son Sant Joan, el lloc a on actualment es troba l’aeroport de Palma.
Miquel Buades Socias ha reconstruït aquesta història fil per randa. Va ser el març del 1921, a una reunió al selecte Cercle Mallorquí de Ciutat, quan es va crear l’Aero Marítima Mallorquina. Adquiriren un hidroavió que batejaren amb el nom de Mallorca, al qual pintaren la bandera mallorquina. Del primer vol en deixà constància un passatger que va escriure: “El motor no ha fallat ni una sola vegada”. Aquí va quedar patent una altra de les passions de Tous, en filmar una pel·lícula de la jornada.
Josep Tous es va trobar amb algunes crítiques a aquella iniciativa, i ell mateix en va sortir al pas amb un article a La Última Hora, al qual qualificava els autors d’”esperits apocats”. També afirmava que, per resultar rendible, la línia aèria necessitava una subvenció de l’Estat. I ben segur que aquest “no regatejarà” a Mallorca el que havia atorgat a Sevilla per a una de terrestre.
Per una vegada, i sense que servís de precedent, Tous la va encertar. En efecte, el govern estatal va concedir a l’Aero Marítima el servei de correus entre Barcelona i Palma, amb una subvenció de sis pessetes per quilòmetre. També s’ha de dir que els mallorquins amb influències a Madrid –Antoni Maura, Alexandre Rosselló, el general Weyler i el seu fill Ferran, diputat– mogueren cel i terra per aconseguir-lo.
Però per cobrir aquella concessió calien no un, sinó sis avions, i aquí Tous es va trobar, una altra vegada, amb les reticències d’aquells que podien aportar-hi els doblers necessaris. Joan March va refusar de participar-hi, així que va ser Tous mateix el principal contribuent a l’empresa. Es va plantejar estendre la línia a Maó i Eivissa i es batejaren com Menorca i Ibiza sengles hidroavions.
Aquella aventura fou breu. Dos accidents provocaren la suspensió temporal del servei i una altra vegada li plogueren les crítiques. El desembre del 1923, l’Aero Marítima tancava la seva breu història.