Qui aconseguí escapar de la repressió feixista a Sóller va ser Maria Mayol Colom, cunyada de l’empresari Bernat Marquès Rul·lan, assassinat el juny del 1937. Nascuda el 1883 en el si d’una família acomodada, Mayol es crià a França, on es llicencià en Llengua i literatura franceses per la Universitat de Bordeus. En esclatar la Primera Guerra Mundial, tornà a Mallorca i començà a exercir de mestra a Sóller i Felanitx. El 1926 la sollerica fundà al seu municipi Foment de Cultura de la Dona, una associació pionera a tot l’Estat que cercava el desenvolupament intel·lectual de les dones. “El 1934 –diu l’historiador Antoni Queglas– va haver de dimitir com a presidenta de l’entitat a causa de la pressió d’un bon nombre de sòcies que pertanyien a la burgesia conservadora del poble. Estaven molestes amb les seves activitats polítiques. Ella era republicana, catalanista i catòlica. Divergia un poc d’Aurora Picornell, que era comunista i anticatòlica i que fou afusellada el gener del 1937. Per ventura ambdues es conegueren”.
En les eleccions generals del novembre del 1933, Mayol, a 50 anys, s’havia convertit en la primera mallorquina a concórrer a uns comicis. Fou per Esquerra Republicana Balear. “No aconseguí l’escó –diu Quetglas– per molt poc. Patí el masclisme que hi havia dins la seva pròpia agrupació”. Aquells comicis foren els primers en què les dones pogueren votar a Espanya després que el 1931, per iniciativa de Clara Campoamor, s’hagués aprovat el dret al sufragi femení. Durant la campanya electoral, Mayol s’adreçà a les dones perquè ajudassin a aturar l’ambient prebèl·lic que es respirava a tot arreu. Ho feu amb les següents paraules: “Jo voldria que les dones que saben inspirar la pau dins la família, la sabessin inspirar al carrer, i que amb la seva conducta assenyalassin l’altra trajectòria de la fraternitat que saben imprimir entre els seus fills. D’aquesta col·laboració vostra, dones, depèn en gran part que es restableixi aquesta quietud dins la gran llar espanyola, perquè les vostres mans són mans que aplaquen les ires, són mans que calmen i imprimeixen suavitat”.
Després del masclisme patit a les eleccions del 1933, Mayol demanà el trasllat de la plaça de mestra a Catalunya, a Vilanova i la Geltrú. El juny del 1936 no dubtà a signar la Resposta als catalans. El cop d’estat del juliol la sorprengué a Madrid, fent un curs de formació. El 1939 s’exilià a la França de la seva infància. A mitjan anys 40 ja pogué tornar a Mallorca. Llavors, per por de represàlies, la sollerica decidí passar desapercebuda. Primer s’instal·là al seu poble i després a Cala Major (Palma) amb la seva neboda Catalina Marquès. Morí el 1959, a 76 anys. El 1992 va ser nomenada Filla Il·lustre de Sóller. Un dels seus grans llegats al municipi és Foment de Cultura de la Dona.