El Festival Internacional de Cinema de Menorca forma el talent emergent en l'àmbit audiovisual

PalmaLa formació i fidelització de públics i l'empenta al talent emergent són dos objectius del Festival Internacional de Cinema de Menorca (FICME) des de la primera edició, amb la intenció de consolidar i enfortir el teixit audiovisual balear. Des de fa tres edicions, el festival reserva una de les seves sessions a aquests joves creadors a través de la secció Talent Jove, amb un premi de 500 euros que atorga el mateix públic, que és l'encarregat de votar el seu curt preferit. Enguany, la sessió serà el dimecres 14 de juliol a les 19 h al cinema Canal Salat de Ciutadella –espai que reobrirà expressament per a l’ocasió– i hi assistiran bona part dels creadors.

Més enllà de la programació de joves cineastes, el festival també està compromès amb la seva formació. Durant sis mesos —de gener a juny—, el FICME organitza un taller conduït pel cineasta menorquí Macià Florit, autor, entre d'altres, dels tres primers espots del festival. Durant aquest període de temps, Florit ha seguit cinc projectes de set alumnes que es presentaran a la secció Talent Jove. “Ha estat preciós veure aquest procés creatiu des de dins”, assegura el cineasta, qui explica que tots els curts resultants són la "traducció audiovisual de les conseqüències vitals i emocionals del confinament i l’any de pandèmia". Pel potencial i bons resultat d’aquest taller —que ha estat possible, també, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Maó— l’organització planteja que, en futures edicions, es pugui ampliar i arribar a talents de totes les Balears.

Onze obres formaran part de la secció Talent Jove en aquesta edició. Maria Miquel i Erik Anderson proposen una petita però poderosa faula ecologista a Consciència; Ángela Tortajada explica la història d’una noia extraviada i el seu encontre amb un singular personatge a Entelequia; Marta Kinkenberg planteja una nostàlgica al·legoria audiovisual sobre el pas del temps en dos espais diferenciats a Flow of Time; Clara Vizcaíno juga amb la comèdia en una accidentada cita en un restaurant a Mesa para dos; Maria Hernandez Ruiz, a Sàvia, parla del dol d’un pare de família en una situació absolutament contemporània; i Arnau Cloquells conjuga mar i surf per parlar de sostenibilitat a Tao.

A aquests curts se sumen les cinc peces desenvolupades en el marc del taller organitzat pel FICME. Són Com sa llimonada i es gin, de Clara Marquès i Judit Bosch, una peça vitalista i plena de llum que reivindica l’amistat, especialment en moments de distanciament forçat; Com si fóssim gavines, d’Araceli Florit, un relat cronològic en primera persona de l'esclat de la pandèmia, dels somnis que van quedar a mitges i d'esperança; Del camp, de Judit Bosch i Clara Marquès, documental sobre la vida al camp menorquí a partir de testimonis de pagesos de diferents generacions; Encerrados, d’Andrea Lopera, que representa el confinament i l’angoixa que brota entre les quatre parets; i M’he despertat somiant, de Darina Dvorakova, una història d’una amistat amb tocs surrealistes i un realisme màgic que ens descobreix la cara oculta del nostre dia a dia.