Els Estats Units, o la guerra civil que no es tanca

Hi ha qui opina sobre els vicis dels Estats Units sense haver trepitjat mai el seu sòl. No és el cas de Roberto Minervini, que fa un quart de segle que viu i filma el paisatge i els rostres de la nació nord-americana, amb la distància de qui se sap un cos perpètuament estrany, però també amb la comprensió que només pot donar la convivència. La filmografia del cineasta italià sol discórrer pel territori fonedís de la no-ficció, i posa especial èmfasi en les addiccions i creences de les zones més degradades del sud. Els maleïts, però, trenca aquesta línia i proposa una mirada als anys de la Guerra de Secessió, seguint un grup de soldats unionistes enviats a explorar les ignotes terres del nord.

El salt temporal no implica un canvi en la concepció del cinema de Minervini, que defuig l’academicisme i les grans gestes, i es fixa en els temps morts que obren la porta al vagareig reflexiu dels actors no professionals, els quals la càmera procura atrapar en aquells instants en què es confon la persona i el personatge (de fet, Minervini recupera aquí a alguns membres de la família religiosa que va protagonitzar l’anterior Stop the pounding heart). Aquest enfocament deliberadament antièpic enllaça amb la revisió de la mitologia fundacional dels Estats Units posada en escena per Kelly Reichardt a Meek’s cutoff i First cow i, sobretot, serveix al director per continuar retratant en veu baixa les divisions i ferides d’un país que no és el seu, però que coneix com pocs.

[Consulta les projeccions en versió original subtitulada al català en aquest enllaç]