Un document inèdit revela la veritat sobre l'orella de Van Gogh

BarcelonaLa història és coneguda, però fins ara no s'havia tret l'entrellat sobre l'orella del cèlebre pintor Vincent van Gogh, tan genial com torturat per la demència. Primer es pensava que es va arrencar mitja orella després d'una discussió amb l'artista Paul Gauguin; després es va dir que havia estat el mateix Gauguin qui, enmig d'una disputa, li va arrencar l'orella amb una espasa. Ara, la historiadora irlandesa Bernadette Murphy ha descobert una carta del metge de Van Gogh que esvaeix, a la fi, tots els dubtes: Van Gogh es va arrencar tota l'orella esquerra sencera (no només el lòbul) amb una fulla d'afaitar.

El metge es deia Félix Rey, i va curar l'artista a l'hospital d'Arles on Van Gogh es va tallar l'orella el 1888. El destinatari de la carta era l'escriptor nord-americà Irving Stone, que volia documentar la seva novel·la biogràfica sobre Van Gogh. A la carta, el doctor dibuixa exactament com va ser la mutilació.

Segons informa 'The Guardian', Van Gogh es va tallar l'orella en un acte d'autolesió extrem, que va ser l'avantsala del seu suïcidi. Segons els experts, una amputació tan violenta com la de l'orella de Van Gogh requereix l'esforç sostingut d'una persona que voluntàriament desitja arrencar-se l'orella. Es desmenteix així, doncs, la teoria que es va fer pública el 2009 i que apuntava que Paul Gauguin li hauria tallat l'orella al pintor amb una espasa, ja que amb un moviment tan ràpid li podria haver arrencat el lòbul, però no tot l'òrgan.

Van Gogh no va ser assassinat

En paral·lel a aquest descobriment, apunta el diari, també s'ha sabut que Van Gogh es va suïcidar, al contrari del que van publicar els biògrafs Steven Naifeh i Gregory White Smith, que apuntaven a un assassinat. Pel que sembla, el pintor es va disparar al pit amb un revòlver de butxaca. Van Gogh va trigar 30 hores a morir després de disparar-se, ja que la bala, que era molt petita, li va rebotar en una costella.

Els últims escrits i paraules de l'artista posen de manifest el greu estat de salut mental en què es trobava, que el va motivar a treure's la vida. No existeix un diagnòstic concloent sobre la malaltia mental concreta que l'afectava, però segons els experts podria haver patit episodis de depressió i paràlisi mental. La pintura era per a ell una manera de controlar el seu delicat estat mental i d'intentar estar sa. També fumava pipa perquè pensava que això el tranquilitzava.

Els descobriments s'exposaran al Museu Van Gogh d'Amsterdam

El descobriment de la carta del metge de Van Gogh i l'esclariment de les causes de la seva mort han portat el Museu Van Gogh d'Amsterdam a organitzar una exposició sobre la salut mental i física de l'artista, que inclou 25 dels quadres que l'artista va pintar en el seu últim any i mig de vida, i que són una finestra a la manera en què l'artista lluitava contra la seva malaltia.