Història
Cultura 05/08/2022

Un document que digués que no eres xueta, el requisit per casar-se amb militars feixistes als anys 40

La historiadora Magdalena de Quiroga presenta el llibre en què explica aquests fets a partir de la troballa, l'any 1998, de 46 documents de puresa de sang a l'Arxiu de Palma

2 min
El llibre 'Expedientes de limpieza de sangre en Mallorca', de la historiadora Magdalena de Quiroga.

PalmaLes al·lotes mallorquines que tenien interès a casar-se amb un militar alemany o italià de les tropes de Hitler i Mussolini, dels que vingueren a les Illes a donar suport a Franco durant la Guerra Civil, havien de presentar davant els consolats d’aquests països un document de puresa de sang; havien de demostrar que no eren xuetes. Aquest document se sol·licitava a l’Ajuntament de Palma i l’any 1998 se’n varen trobar 46 que daten d’entre el 1938 i el 1940. 

Aquesta història s’explica en el llibre, recentment publicat, Expedientes de limpieza de sangre en Mallorca entre 1938 y 1940, de la historiadora Magdalena de Quiroga; l’edició inclou un pròleg de les també historiadores Antònia Morey i Margarita Aguiló, i un epíleg de Pedro de Montaner, que va ser l’arxiver que va trobar els documents l’any 1998 durant unes obres. La publicació forma part de la col·lecció que edita Llibres Ramon Llull. 

“La majoria d’aquests arxius s’han fet desaparèixer. És estrany que no hi hagi documents d’aquest tipus, cap país vol reconèixer que això passava”, ha explicat Magdalena de Quiroga aquest dijous durant la presentació del llibre als mitjans de comunicació. En cap altre indret de l’estat espanyol s’han trobat documents semblants, però el cas és que això passava: les lleis de Nuremberg del 15 de setembre de 1935 prohibien els matrimonis mixtos entre persones de raça ària i jueus. “Els nazis i els feixistes sabien de l’existència d’una minoria jueva a Mallorca”, explica l’autora del llibre, per això reclamaven el document de puresa de sang a les dones que volguessin casar-se amb alemanys o italians. “El que està clar, però, és que per a l’Ajuntament era un pur tràmit”, apunta De Quiroga.

La historiadora Magdalena de Quiroga.

La historiadora havia publicat aquesta investigació a Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics el 1998, quan varen aparèixer els documents. Fent-ne la reedició per a la publicació de Llibres Ramon Llull, ha trobat una sorpresa: "El periodista suec Anders Jarlert, que investiga problemes racials en diferents comunitats europees, ha descobert l'existència de documents com aquests a Suècia. N'ha trobat fins a 430. Quan, el 1998, vàrem trobar els de Palma, vàrem fer recerca i no vàrem aconseguir absolutament res. Pensam que n'hi ha d'haver en molts altres llocs d'Europa", conta De Quiroga.

“Ningú s’esperava que, als anys 40, es demanassin documents de puresa de sang. Trobar els documents va ser un xoc”, reconeix Pedro de Montaner, que era l’arxiver de Palma quan, durant unes obres, en esbucar una paret, varen aparèixer aquestes pàgines, “en molt mal estat”. Amb aquesta publicació, s’il·lumina una part de la història que fins ara havia estat silenciada.

stats