El Cruïlla treu pit de l'edició pandèmica

El departament de Salut farà un seguiment de les dades epidemiològiques del públic del festival

4 min
El públic del Cruïlla durant el concert de Sopa de Cabra, divendres a la nit.

Barcelona"Volem ser la solució. Volem que la música pugui aturar la pandèmia", ha dit el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, aquest dissabte en roda de premsa al Parc del Fòrum. "La nostra sensació és d'èxit total. Estem orgullosos i contents. Podem treure pit, i crec que Barcelona torna a ser el centre del món pel que fa a l'organització d'esdeveniments", ha afegit Herreruela. El festival va ser autoritzat pel Govern com a "estudi observacional" i compta amb la col·laboració científica de la Fundació Lluita Contra la Sida i les Malalties Infeccioses. Tanmateix, Herreruela ha atès els mitjans tot sol, sense la presència de cap representant polític ni científic.

Mentrestant, l’última jornada del festival ja estava amb marxa amb les actuacions de Muerdo i Joan Garriga & El Mariatxi Galàctic, preludi d’un vespre amb les aromes jamaicanes d’Iseo & Dodosound, que van respondre a les ganes de ballar del públic, i els concerts dels madrilenys Leiva i Coque Malla. La roda de premsa també havia de coincidir amb el concert de Xoel López, que no es va poder fer per “motius mèdics”.

285 positius per covid

"Estem superogullosos del que hem fet. Mai s'havia cribat tanta gent en tan poc temps. A més, som experts en gestió de públic i tot ha anat com una seda", ha explicat Herreruela. Fins a les 21 h d'aquest dissabte, i durant les tres jornades de festival, s'havien fet 46.199 tests d'antígens, dels quals 285 han donat positiu: dijous, 126 de 12.905 proves; divendres, 94 de 18.384; i dissabte, fins a les 19.20 h, 65 de 14.910. La diferència entre el primer dia i els altres dos té a veure amb l'edat del públic. Dijous el públic de menys de 30 anys representava el 32% del total, mentre que divendres era el 16% i dissabte el 13%. En conjunt, el 38% dels positius detectats pels tests d'antígens tenen menys de 25 anys, el 26% tenen entre 26 i 30 anys, un altre 26% van dels 30 als 40 anys i el 10% tenen més de 41 anys. Pel que fa a la procedència dels positius, el 53% són de la ciutat de Barcelona i el 3% de Madrid; la resta de positius, diu Herreruela, no aporta cap dada significativa sobre cap població.

Públic de la tercera jornada del Cruïlla.

Quan es va acordar amb el departament de Salut fer el Cruïlla, els punts d'interès principals de l'estudi observacional eren "testejar la capacitat de cribar 25.000 persones en sis hores", estudiar "la variabilitat dels tests d'antígens en les mateixes persones" (les que anaven més d'un dia al festival) i veure "les diferències dels resultats entre la població vacunada i la no vacunada". És a dir, no estava previst que Salut fes un seguiment exhaustiu dels contagis que es poguessin produir dins del recinte del festival. Tot plegat estava pensat per a un juliol amb una incidència de contagis a 14 dies més aviat baixa. Però, segons ha explicat Herreruela, la cinquena onada ha fet que Salut decideixi fer un estudi seguint les dades epidemiològiques dels assistents al festival. "Es farà un estudi posterior per treure'n conclusions. Estic content que es pugui fer aquesta traçabilitat posterior", ha avançat. Això podria oferir informació sobre la capacitat de transmissió vírica dels falsos negatius i l'efectivitat de mesures com no permetre l'entrada amb beguda a la zona de davant dels escenaris.

Sobre la situació provocada per aquesta cinquena onada a Catalunya, que Herreuela considera "fruit d'una nit de Sant Joan sense una oferta d'oci reglada", el director del Cruïlla ha admès que li "preocupa". "Però som conscients que aquesta situació no l'ha creat el Cruïlla. I no ho estem fent ara, perquè així ho avalen els assajos que hem fet", ha afegit recordant l'estudi clínic de la Sala Apolo del desembre i la prova pilot del concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi del març.

Un festival com els d’abans?

El músic madrileny Leiva durant el concert d'ahir al festival Cruïlla

En el moment de tancar aquesta crònica, Leiva feia tot un desplegament de rock clàssic amb una banda amplíssima, amb percussió i secció de vents incloses, com si volgués recordar com era tot plegat fa dos estius. I encara havien de tocar grups que sovintegen escenaris grans com Izal i Dorian, a més dels britànics Morcheeba. Però el més semblant a un festival com els d’abans es va viure divendres a la nit. La Casa Azul va muntar la gran festa habitual, i el terra va quedar ben enganxós de la cervesa vessada mentre la gent ballava. Bé, això no passava a la part davantera, el corral perimetrat amb tanques i vigilants on el públic no pot entrar amb beguda ni menjar (ni pot fumar), però sí a la resta de l’espai, on l’aglomeració era també prou intensa però l’ús de la mascareta més relaxat malgrat tots els esforços dels treballadors i voluntaris del festival. La revolución sexual va ser un dels moments més eufòrics d’una nit en què els concerts posteriors de Manel i Zoo i la sessió dels belgues 2ManyDJs van servir també per recordar com eren les coses l’estiu del 2019.

stats