Cultura 01/05/2017

"Comprar en una llibreria o a Amazon té impactes sobre la societat antagònics"

El president del Gremi de Llibrers de València, Ignacio Larraz, confirma la recuperació de les vendes però adverteix dels perills del comerç electrònic

Daniel Martín
4 min
El president del Gremi de Llibrers de València, Ignacio Larraz

ValènciaCada mes d’abril durant dues setmanes la Fira del Llibre desembarca al Jardí de Vivers de València amb l’ambició d’esdevenir el cor de la ciutat. En aquests dies, un eixam de visitants pul·lulen entre casetes i envelats o descansen a l’ombra d’uns arbres que, amb molt d’esforç i potser poc èxit, intenten apaivagar la ferocitat del sol mediterrani.

Per un costat, hi ha els lectors, que visiten les casetes i aguaiten els llibres que es mostren amb els vestits més elegants. Llibres lluents, polits, abillats per convertir-se en cobejats objectes de desig. Alguns són esforçats lectors, altres ambicionen paladejar el vernís assenyat de la fira i la gaudiran com un acte social de salutacions i afectes.

Hi ha també els autors: els consagrats i els debutants.

I hi ha, per descomptat, els organitzadors de quasi tot: els llibreters i els editors.

Empresaris delerosos que la cultura esdevingui una sector potent, que doni feina, que es transformi en un referent social i que, així, de passada, generi més ingressos. Una indústria, això sí, que no evolucioni cap a l’autosuficiència tecnològica via Amazon i, així, evitar que les llibreries esdevinguin un espai residual.

Aquest 2017 es nota que els llibreters estan contents, la venda creix i disposen d’un govern que perceben proper: se senten més protagonistes.

Per avaluar el calatge d’aquests canvis parlem amb el president del Gremi de Llibrers de València, Ignacio Larraz, que ens explica que la crisi ha propiciat l’ampliació del concepte de llibreria. “Es manté la tradicional, també la 'llibreria-papereria', així com la més recent 'llibreria-cafeteria', però creix la 'llibreria-centre cultural', que acull xarrades, contacontes o exposicions. Tot allò que faci falta per atreure al lector”.

Larraz corrobora que els somriures dels llibrers tenen el seu origen en “la pujada lleugera de les vendes que hem viscut durant els últims dos anys, i que a nivell estatal s’acosta al 3%. Hem confirmat un canvi de tendència. Ara bé, no sé si podem assegurar que hem deixat endarrere la crisi. Hem de recordar que venim d’un període, el 2008-2015, durant el qual les vendes es van reduir al voltant d’un 35%”.

El president de Gremi de Llibrers explica que el segment que menys s’ha recuperat és el dels llibres de text, “que ja arrossegaven molt mala premsa i han estat els primers que els ciutadans han reciclat o fotocopiat. A més, s’ha introduït el programa Xarxa Llibres, que ha institucionalitzat el model del banc de llibres. Cal ser conscient que els llibres de text suposen al voltant del 35% de la nostra facturació. El que estem fent en aquest moment és conversar amb la conselleria per millorar el sistema afavorint la llibertat de les famílies i les escoles per triar l’establiment on volen comprar aquest material escolar”.

La 52a edició de la Fira del Llibre de València plena de visitants

Índexs de lectura estancats

L’èxit de qualsevol temptativa comercial depèn del volum de compradors que adquireix el seu producte, en el sector del llibre: els lectors. Si analitzem les xifres, constatem que el 59,1% dels espanyols i el 56,8% dels valencians llegeixen freqüentment. D’ells, entre el 2 i el 3% ho fan en valencià. “Els índexs de lectura continuen sent els mateixos des de fa 15 o 20 anys. Això sols es pot canviar amb un programa de foment de la lectura seriós i ben finançat que, ara, l’administració comença a preparar”, subratlla el president dels llibreters.

Aquest pla haurà de contemplar la puixança del cada cop més omnipresent sector audiovisual. Per a Larraz, els índexs de lectura estancats “no són responsabilitat de la competència de la imatge, l’oferta que tenim a l’Estat és la mateixa que hi ha a la resta d’Europa, però en canvi, Espanya es troba amb una població lectora per sota de la mitjana. La culpa no és de la televisió, sinó nostra, que no estem ensenyant a les noves generacions a consumir continguts que l’enriqueixen i a saber triar en cada moment què prefereixen, si una bona lectura o una pel·lícula interessant”.

La competència d’Amazon

Alhora de visualitzar al seu gran competidor, els llibreters valencians dirigeixen la mirada al gegant Amazon. “És un contrincant que no paga quasi impostos i que no compleix els horaris laborals dels seus treballadors. Cal posar en marxa una legislació que acabi amb aquesta desigualtat. El meu model és el francès, que combina lleis de protecció per a la indústria cultural que inclouen rebaixes fiscals, una normativa que garanteixi que aquestes grans empreses paguen els impostos i la promoció als mitjans de comunicació públics i privats de la cultura del país. Cal que es conscienciï el consumidor que no és el mateix comprar en una llibreria que a Amazon. L’impacte sobre la societat i sobre el model productiu de les dues opcions és antagònic, i aquest debat serà clau per al futur del comerç en el seu conjunt”, emfatitza el portaveu dels llibreters.

La bombolla del digital

Per tancar la conversa, Larraz reflexiona sobre el paper del llibre digital, el creixement del qual “s’ha estancat i no arriba al 3%. Aquestes dades desmenteixen la bombolla del llibre digital que van inflar certs gurus quan van anunciar la mort del paper. També cal admetre que la indústria ha deixat d’invertir perquè ha vist que el format digital és molt més procliu que es pirategi. Nosaltres creiem que ambdós suports conviuran”.

stats