Català-Roca, Freixa i Campañà, estrelles de la nova edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs

PalafrugellEls fitxatges de grans noms que la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs fa des del 2018 continuen donant fruits sucosos: enguany, en paral·lel a la primera retrospectiva a Espanya de la fotògrafa francosuïssa Sabine Weiss, els organitzadors han organitzat exposicions de degans de la fotografia com Francesc Català-Roca, de qui es poden veure dues mostres incloses dins el centenari de l’artista, Ferran Freixa i Antoni Campañà.

La primera de les mostres de Francesc Català-Roca, al Museu del Suro, i la d'Antoni Campañà, a la sala d'exposicions del Teatre Municipal de Palafrugell, comparteixen el punt de vista de centrar-se en les dones. “32 de les fotografies de Català-Roca són vintage i les va reenquadrar ell mateix, i hi ha dones d’ambients molt diversos que comparteixen que són fortes i que ell va retratar amb molt respecte i molta dignitat”, diu la directora de la Biennal Miserachs, Maria Planas. “En alguns casos s’albira el pas de la tradició a la modernitat. Català-Roca era conscient que estava fent la crònica d’un país que estava canviant”.

Pel que fa a les dones de Campañà, com es va poder veure l’exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya La capsa vermella, són dones que lluiten per sobreviure entre els estralls de la Guerra Civil. La mirada de Campañà es pot fer dialogar amb les de dos reporters d’ara a qui la Biennal també dedica una exposició: el Vitel·la Espai Fòrum mostra Quan tot s’ensorra, d'Anna Surinyach, sobre crisis humanitàries en països com Síria, la República Democràtica del Congo, el Sudan i Mèxic, i a la Biblioteca de Palafrugell Martí Albesa exposa La frontera sud, a l’ombra del nord, sobre l’arribada massiva de persones de la frontera de Melilla i el col·lapse de les institucions que les han d’atendre. “A la Biennal també volem mostrar el fotoperiodisme més compromès que no acostuma a aparèixer als mitjans tradicionals. Encara que no soluciona res, provoca una reflexió. Als anys 30 Antoni Campañà va fer fotografies de la Guerra Civil i, ara, Anna Surinyach i Martí Albelsa estan fent el mateix, alguna cosa no funciona”, diu Planas. 

Freixa en estat pur

Tot i que no és un dels fotògrafs de la generació de Xavier Miserachs que acostumen a protagonitzar la Biennal, els organitzadors no podien deixar passar de llarg la figura de Ferran Freixa, i al museu de la Fundació Vila Casas Can Mario es poden veure dinou còpies vintage de fotografies que va fer al Marroc entre finals dels anys 80 i els primers 90. “És Freixa en estat pur, hi ha figures humanes, cosa que no acostuma a passar, i les persones formen part del conjunt, de la geometria, de la composició. És una altra manera de retratar-les”, explica Planas.

La segona exposició de Català-Roca inclou les seves fotografies –algunes inèdites– per a les guies que Josep Pla va fer per a l’editorial Destino i que es poden veure la fundació de l'escriptor. “Francesc Català-Roca va ser per a la fotografia el que Josep Pla per a la literatura: tots dos van ser versàtils, innovadors, moderns i mestres”, diu Planas. I pel que fa a Xavier Miserachs, han organitzat una exposició de petit format titulada Retorn a Llafranc a partir de les fotografies que va fer a l’Hotel Llevant de Llafranc i una projecció nocturna amb una trentena d’imatges més. 

Les exposicions estaran obertes fins al 9 d’octubre. El pressupost d'aquesta edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs és de 80.000 euros, entre les aportacions de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la venda d’entrades. La passada edició, durant la segona onada del covid, va rebre 6.000 visitants.