Cultura 28/04/2021

Busquen el brigadista i poeta cubà Pablo de la Torriente en una fossa de Montjuïc

És la primera vegada que s'exhuma una víctima de la Guerra Civil al cementiri barceloní

4 min
Imatge dels treballs d'exhumació que s'han iniciat avui dimecres

BarcelonaEls arqueòlegs creuaran per primera vegada les portes del cementiri de Montjuïc per exhumar una fossa i intentar localitzar una víctima de la Guerra Civil: l’escriptor, poeta i brigadista cubà Pablo de la Torriente. Fins ara hi havia hagut exhumacions de víctimes en molts altres llocs del país, però mai a l’emblemàtic cementiri de Barcelona. Es tracta d’una llarga reclamació del consolat cubà, que des dels anys 60 intenta recuperar les restes de Pablo de la Torriente, a qui el poeta Miguel Hernández va dedicar el poema Elegía segunda i que després Silvio Rodríguez va convertir en cançó. Aquest dimecres la conselleria de Justícia ha començat les obres per intentar trobar-lo en una fossa on hi ha onze persones sense identificar. “Creiem que pot ser-hi, però no diem que hi sigui perquè han passat molts anys i el que en sabem té molt a veure amb la transmissió de la memòria”, ha alertat la consellera de Justícia, Ester Capella.

Pablo de la Torriente Brau va néixer a Puerto Rico el 12 de desembre del 1901 i es va traslladar a Cuba amb la família el 1913, on el seu pare va fundar el Colegio Cuba. Es va matricular a la Universitat de l’Havana però mai s'hi va llicenciar perquè es va implicar en la lluita política contra la dictadura de Gerardo Machado. Escrivia en unes quantes publicacions i va passar per la presó dues vegades. Amb Machado al poder es va exiliar a Nova York i va ser allà on va decidir anar a Espanya: “He tingut una idea meravellosa. Me’n vaig a Espanya, a la revolució espanyola. Com és que no se m’havia acudit abans? Hi seré quan ni Hitler ni Mussolini puguin sostenir-se més i es llancin a la guerra, i aleshores vindrà la batalla definitiva entre oprimits i repressors. I assistiré, sigui com sigui, al gran triomf de la revolució”, va escriure. Va arribar a Espanya com a corresponsal de guerra però hi va acabar combatent. “A la nit o quan no hi havia combats es dedicava a fer discursos als rebels per fer-los entendre que estaven equivocats i que havien de lluitar al bàndol republicà, perquè era el que representava el govern legítim i era al costat de la classe obrera”, ha assegurat Capella.

Pablo de la Torriente va participar en la batalla de la carretera de la Corunya, al nord-est de Madrid, entre el 29 de novembre del 1936 i el 15 de gener del 1937. En un dels dies més cruents per la superioritat numèrica de l’enemic i per la boira baixa, el brigadista cubà va caure i cinc soldats van rescatar-ne el cadàver d’entre les línies enemigues. El cos va ser embalsamat i el van enterrar el 23 de desembre del 1936 al cementiri madrileny de Chamartín. El 13 de juny del 1937 el van traslladar al nínxol número 3772 de Montjuïc amb el propòsit –així ho volia ell i la seva dona– de portar-lo a Cuba. Però els republicans van perdre la guerra i Pablo de la Torriente Brau mai va sortir de Montjuïc.

El cos es va desenterrar el setembre del 1939

Exhumar les restes de Pablo de la Torriente Brau no és fàcil i al darrere hi ha una llarga recerca de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l’Asociación Científica ArqueoAntro, l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales i la Universitat del País Basc. Al Registre de Cementiris de Barcelona consta que el seu cos estava embalsamat i que es va dipositar al nínxol 3772 en una concessió temporal per dos anys. El 26 de setembre del 1939, segons s’especifica al mateix registre, es va acabar la concessió, es van treure les restes del nínxol i es van deixar en una fossa. Enlloc s’especifica quina.

Isidro Rosales Quesada, tècnic de l’ambaixada de Cuba, va redactar un informe el 1963 per localitzar la tomba de De la Torriente. Rosales explicava que havia vist el nínxol i que els treballadors del cementiri li havien indicat la fossa on se l’havia enterrat el 1939. “És al costat del nínxol i la fossa està totalment segellada”, assegurava Rosales. Però en aquell moment l’exhumació va ser impossible. El 1970 la germana de Pablo de la Torriente Brau, la Zoe, es va entrevistar amb l’enterrador que va treure el brigadista cubà del seu nínxol i el va traslladar a la fossa, i li va indicar el mateix lloc que havia esmentat Rosales. És allà on ara es buscaran les restes del poeta i brigadista cubà. 

L'heroi de Majadahonda

Al seu país, Pablo de la Torriente es va convertir en un símbol i va ser conegut com l'heroi de Majadahonda [el lloc on va caure durant la Guerra Civil]. A l’Havana hi ha el Centro Cultural Pablo de la Torriente, dedicat a la preservació de la memòria. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consolat General de la República de Cuba van signar un conveni el 2018 per als treballs de recuperació i repatriació del poeta. El departament de Justícia s’encarrega de l’excavació de la fossa i de la identificació del cos amb el creuament de dades del programa d’identificació genètica. L’Ajuntament garanteix l’accés al Cementiri de Montjuïc i el suport logístic. El consolat, per la seva banda, aportarà la mostra d’ADN de la família i, en cas d’èxit, es farà càrrec de la repatriació del cos a Cuba.

stats