'Barcelona calling Palestina': artistes palestins més enllà "del drama que travessen"

BarcelonaQuan el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va decidir que dedicaria un cicle d'arts escèniques a Palestina, la guerra amb Israel de l'octubre del 2023 encara no havia esclatat. Amb l'inici de l'ofensiva a Gaza, la directora del TNC, Carme Portaceli, va preguntar a la conselleria de Cultura què havia de fer. "Ens van dir que ho tiréssim endavant igualment, que ens donaven suport", diu Portaceli, i així ho van fer. El cicle Barcelona calling Palestina portarà deu propostes artístiques del 9 al 13 d'abril al TNC, amb l'objectiu de "trencar clixés sobre el món àrab" i "convertir l'art en una forma de resistència", afirma Portaceli. Aquesta és la segona edició del cicle, que vol unir diverses ciutats de la Mediterrània a través de les arts escèniques i que el 2024 va estar centrat en artistes de Beirut.

"L'esperit de la programació és donar la visió més àmplia possible de la creació palestina contemporània", explica l'assessora i coordinadora del cicle, Anne Goalard. Els artistes que visitaran Barcelona provenen de ciutats com Haifa, Jerusalem i Betlem, i la majoria han crescut en camps de refugiats o a l'exili. "Els seus espectacles estan marcats per una urgència de parlar del poble palestí, de la seva història i dels seus combats", assenyala Goalard. Malgrat que el conflicte bèl·lic i les seves conseqüències ressonen en les propostes artístiques del cicle, també van més enllà. "Els palestins no poden estar reduïts al drama que travessen. Volem mostrar el sentit de l’humor de la comunitat i el gust per la festa. Són els millors DJ del món", subratlla Goalard.

Lluís Marco encarna un cèlebre poeta palestí

Una de les característiques formals del teatre palestí és que les obres, sovint, són "monodrames" protagonitzats per un únic intèrpret. Això s'explica, segons Goalard, "per la manca de mitjans i per la necessitat de viatjar d’una manera molt lleugera d’un territori palestí a un altre, però també per la relació molt forta del teatre del món àrab amb el conte i la poesia". The gazelle of Akka, de Raeda Taha, és una d'aquestes propostes. Taha va ser la secretària de premsa de Yasser Arafat quan tenia 22 anys, i en fer els 40 va decidir canviar radicalment de feina i dedicar-se al teatre. En aquesta peça explica la vida de l’escriptor i activista polític palestí Ghassan Kanafani. Un altre monòleg del cicle és Taha, d'Amer Hlehel, que relata la història del poeta palestí Taha Muhammad Ali i que a l'escenari estarà interpretat per Lluís Marco.

Un dels espectacles més destacats del cicle és Yes daddy, de Bashar Murkus i Khulood Basel. Es tracta, segons Goalard, "d'una peça magnífica sobre la vellesa, la manipulació i la relació entre pares i fills", que després de passar per Barcelona viatjarà fins al Festival d'Avinyó. El TNC també acollirà dues propostes de dansa i acrobàcia: Losing it, de Samaa Wakim i Samar Haddad King, i Awalem, de Ashtar Muallem, Clément Dazin i Emile Saba. També hi haurà espai per a la música, amb Kamilya Jubran —"referent mundial de la cançó àrab i palestina"— i Sarah Murcia.

El cicle es completa amb una sessió de DJ a càrrec de Radio Alhara i Wonder Cabinet i dues instal·lacions. A The land's heart is greater than its map, l'actor palestí resident a Barcelona Ramzi Maqdisi encapçalarà una visita guiada a un espai que intenta establir ponts entre Catalunya i Palestina. I a Dear Laila, l'artista Basel Zaraa construirà un espai que intenta donar respostes a les preguntes que li feia la seva filla petita sobre la història familiar.