ART

Kenny Scharf: “Sovint pens en la música i el ritme per al meu treball”

És una de les llegendes vives de l’art novaiorquès dels anys vuitanta

Kenny Scharf (Hollywood, 1958) és una de les llegendes vives de l’art novaiorquès dels anys vuitanta. Va néixer a Califòrnia i es va instal·lar a Nova York a finals dels setanta per tal d’estudiar a la School of Visual Arts. Allà va conèixer artistes influents com Keith Haring i Jean-Michel Basquiat, amb qui va tenir una gran amistat i amb qui va emprendre l’aventura d’exhibir el seu art per qualsevol mitjà. És així com varen començar a intervenir a l’espai públic amb grafits i murals, activitat que, més endavant, es va convertir en un moviment artisticocultural que encara avui dia és un referent important per a l’art contemporani.

La fundació La Nave Salinas d’Eivissa, promoguda pel col·leccionista d’art novaiorquès Lio Malca, acull la primera exposició individual que l’artista fa a Espanya des de 1998: Universalis. És un muntatge a gran escala que mostra les emocions humanes i universals.

Quan us vàreu trobar per primer pic amb l’esprai?

Vivint a Nova York a finals dels anys 70 i principis dels 80. Hi havia tanta pintura d’aerosol a tot arreu que, naturalment, vaig decidir agafar-la i veure com la podia aplicar al meu art. Vaig ser convidat a unir-me a un grup d’escriptors de grafit per pintar murals en una escola abandonada al baix Eastside. Aquella va ser la primera vegada que vaig pintar un mural amb un pot d’esprai. No estava malament per a un principiant, però ara, mirant enrere, era bastant cru.

Pintàveu al carrer, entre altres coses, perquè els vostres treballs no tenien lloc en galeries d’art. Ara exposau en galeries. Què ha canviat?

Moltíssimes coses han canviat des dels anys vuitanta. Aquesta no va ser l’única raó per la qual jo vaig començar a pintar al carrer, però va ser una manera excel·lent d’eludir el sistema i fer que el meu treball el veiés la gent.

Per què és important l’art urbà?

Perquè molts paisatges urbans són bastant avorrits i necessiten un toc de color i d’emoció humana, per tal de suavitzar el paisatge i donar inspiració allà on generalment no n’hi ha.

Al carrer, mai se sap quant durarà una obra. Què creis que fa que un treball sobrevisqui més o menys temps al carrer?

Sort i potser respecte.

Quins ímputs us poden portar a crear?

La naturalesa, les emocions i els esdeveniments polítics i ecològics.

Vàreu créixer envoltat o bé influenciat per l’art?

En realitat, no. Però vaig trobar art en llocs que no necessàriament s’assemblen a la idea general que hi ha de l’art. Crec que tot pot ser art si vols que ho sigui. Arribar fins on som ara ha estat difícil, una lluita constant d’alts i baixos. I encara ho és.

Què opinau de la influència que tenen les noves tecnologies en l’art?

Crec que les noves tecnologies poden ser una eina d’expressió, però també crec que com més tecnologia tinguem, més necessitarem el toc humà per contrarestar la fredor de les màquines.

Hi ha gaires diferències entre l’artista que va començar a pintar pels carrers de Nova York en els anys vuitanta i el d’avui?

No gaires! Les meves principals preocupacions i temes continuen sent els mateixos. Tanmateix, crec que m’he anat refinant i refinant al llarg dels anys i millorant de manera constant. Explor i aprenc coses noves contínuament.

Què trobam a l’exposició Universalis? Per què aquest títol?

És una exposició en què he volgut mostra l’àmplia gamma d’emocions humanes i animals. El títol fa referència a la universalitat de l’emoció.

Quins conceptes creis que defineixen el vostre treball?

Espontani, divertit, exuberant, sincer, emocional, alegre i aterridor.

Teniu influències d’altres disciplines com la literatura o la música?

Sí. Abraç tota la creativitat com a mode d’expressió i d’inspiració. De fet, sovint pens en la música i el ritme per al meu treball.

Què significa el concepte pop surrealista?

L’any 1981 se’m va acudir aquest concepte, que és literalment el surrealisme en la seva forma més pura. Així i tot, les imatges que provenen dels meus somnis i inconscient són populars a causa de la saturació dels mitjans a què he estat exposat des de ben petit.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF