Turisme

Contenció de paraula, promoció de fet: la paradoxa del Consell de Mallorca

El president de la institució insular ferma rutes noves amb aerolínies i obre nous mercats, un fet que contradiu el seu discurs polític

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, fent promoció a la darrera edició de Fitur.
22/02/2026
4 min

Palma“Hem de posar la contenció damunt la taula. Ara és el moment d’aturar. És el moment de posar límits”. Aquestes varen ser les paraules del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el maig del 2024 a la roda de premsa on va anunciar que la institució insular reduiria el nombre de places turístiques de Mallorca. L'anunci evidenciava que els populars admetien que l’illa està saturada i, a més a més, casava perfectament amb la mesura estrella que encara pretén implantar el president, malgrat que està encallada: limitar-hi l’entrada de vehicles. “L’objectiu és sentir-nos visitats, no envaïts”, va proclamar l’exconseller insular de Turisme Marcial Rodríguez per reforçar la idea de Galmés. A poc més d’un any d’acabar el mandat, el president encara no ha aplicat cap mesura contra la saturació. De fet, l’estratègia contra la saturació de Galmés és clara: fer grans anuncis mentre s’obren mercats nous per atreure més visitants a Mallorca.

Les Balears varen superar els 19 milions de turistes el 2025, 13,55 dels quals varen venir a Mallorca. En aquest context, el Consell ha fermat noves rutes amb aerolínies com Etihad, que a partir del juny operarà a Palma tres vols setmanals directes entre Mallorca i Abu Dhabi. De fet, la capital dels Emirats Àrabs és un punt de connexió amb Àsia molt important. Actualment, per connectar les Balears amb el continent asiàtic cal fer escala a Frankfurt. “Hi ha gent que prefereix pagar i anar-hi de manera directa”, diu el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Pedro Fiol.

Els populars defensen que la connectivitat amb els mercats asiàtics “beneficia els residents” perquè tindran “més possibilitats de viatjar”, com va argumentar. Però fonts del sector turístic recorden que “les companyies venen a Mallorca pel seu interès comercial”. “Obren camí per a una estratègia comercial pròpia i després les institucions es pengen la medalla. Quanta gent viu a Mallorca i quanta a Àsia? Importa molt més el flux que ve d’allà cap a les Illes. Si venen, les companyies no ho fan per donar connectivitat als residents de les Balears”, afegeixen. Fonts del Consell de Mallorca admeten que les aerolínies són entitats privades que operen i obren noves rutes sense parlar amb la institució insular.

Desestacionalització o no?

Allargar la temporada i repartir el nombre de turistes que es concentren a les Illes els mesos d’estiu durant tot l’any “està en mans dels operadors turístics, que volen guanyar doblers i venen el mes d’agost”, diu l’exconseller de Turisme del Govern, Celestí Alomar, qui considera que negociar vols per als mesos d’estiu –com fa el Consell–, quan es concentra la major part del turisme, “no és desestacionalitzar”. “La diversificació és el major enemic de la massificació. Si no es fa un decreixement, no s’aconseguirà una economia de qualitat. Anar a cercar més turistes és contraproduent”, diu.

Però reduir l’oferta turística no entra en els plans del Consell, que treballa per “obrir nous mercats emissors, una eina per avançar cap a un turisme responsable”, segons va assegurar el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard en el darrer ple de la institució. Aquí tampoc entra que es pugui reduir el flux de turistes dels mercats habituals. “Obrim nous mercats emissors, però hem de cuidar molt els que ja tenim consolidats i que reporten la major part del nombre de visitants durant l’any, com l’alemany o l’anglès”, va remarcar Ginard. I si augmenten els turistes, el darrer que convé és reduir les places, una mesura que l’equip de govern “no considera urgent”, segons va defensar el conseller.

Afegir vols durant la temporada alta no farà més que augmentar la massificació a Mallorca, i no té res a veure amb la desestacionalització que defensen els populars. “Què volem una Mallorca que bull tres mesos o una illa que està viva tot l’any?”: Ginard va llançar aquesta pregunta al darrer ple del Consell, en referència a la desestacionalització.

L’obertura de nous mercats per atreure turistes del sud-est asiàtic farà que arribin turistes d’alt poder adquisitiu, que són precisament un factor de tensió en el mercat de l’habitatge. De fet, ja s’aprecien algunes conseqüències que ha tingut la promoció de Mallorca en el mercat asiàtic: com va avançar l’ARA Balears, un grup d’inversors de Singapur han comprat una finca a Manacor per 20,5 milions d’euros per fer-hi un resort de luxe.

Els experts consultats adverteixen que l’augment de turistes farà que creixin les ofertes de lloguer turístic il·legal, que els populars han declarat com a principal enemic. Malgrat que l’ARA Balears ha demanat al departament de Turisme per aquest problema, la institució s’ha negat a respondre i no ha permès cap contacte amb el conseller. “Si us donam aquesta informació, tindrem problemes amb els altres mitjans. No sou els únics que ho heu demanat”, ha estat un dels arguments que han fet servir per no facilitar la informació que l’ARA Balears havia reclamat.

El maig de l’any passat, el Consell va canviar el nom de la Fundació Mallorca Turisme i la va batiar com a Fundació Turisme Responsable de Mallorca. També va eliminar la paraula ‘promoció’ dels estatuts. D’altra banda, el Consell promociona el turisme de golf a Marràqueix i fa servir el trot per atreure visitants. La contenció i la lluita contra la massificació hauran d’esperar.u

stats