Com era Queralt Albinyana, segons sa mare: "Podia fer moltes coses alhora i fer-les bé"

PalmaVa ser vegetariana d’ençà que va néixer fins que va haver de quedar a dinar al menjador escolar, abans de l’adolescència. Estima la terra i el territori: de jove formava part d’un grup d’escoltisme. Als 90, a Menorca encara es podia dormir a la platja i acampar-hi. L’aigua, la mar, li ha agradat des de petita, a més de ballar, cantar i fer teatre; a la pantalla, l’hem vista recentment a Favàritx (IB3), i fa un parell més d’anys a Nit i Dia i La Riera (TV3). Parlam de Queralt Albinyana, actriu polifacètica, nascuda a Terrassa (son pare és de Cerdanyola i sa mare de Terrassa) l’any 1980 i criada a Alaior des dels 4 fins als 18 anys. Ens acosta a ella sa mare, Maria Dolors Armengol.

“Va ser una nina molt tranquil·la, feliç, riallera. Ben aviat va ser una filleta molt independent: té dos germans més petits. Anava i venia tota sola de l’escola, era segura d’ella mateixa, i Alaior era un poble tranquil”, relata Maria Dolors, que afegeix, amb una mica de pena, que com que era la germana gran, la va fer “més gran abans d’hora”: “Supòs que passa quan tens més d’un fill, al petit sempre el veus més petit del que és, i al gran, més gran”.

Aquest fet va fer que Queralt, que gaudia molt de “disfressar-se, ballar i cantar”, es convertís en una persona autònoma i espavilada. A casa no tenien televisió, així que la filleta passava els capvespres a ca una amiga mirant Bola de Drac. Tampoc anaven gaire al cinema, però Maria Dolors recorda una anècdota de quan varen anar a veure Blancaneus al Cine España d’Alaior: “Quan sortia la madrastra, na Queralt s’amagava darrere la butaca perquè li feia por”. I cada any, per Nadal, anaven a Terrassa a veure els avis, així que aprofitaven per veure la darrera pel·lícula de Disney: “Li encantaven aquestes pel·lícules perquè eren fantasioses”.

A ca’ls Albinyana Armengol no tenien televisió, però sí que hi havia un tocadiscs: “Els posava discs de vinil de contes i cançons infantils, i se’ls sabien de memòria. Fins i tot feien petites representacions dels contes”. És impossible saber quan va ser que a Queralt li va picar el cuquet del teatre, però sa mare diu que “ella volia ser artista” i ho va tenir clar “tota la vida”.

I és que des de molt petita ha anat a classes de música i dansa. A tres o quatre anys ja anava a dansa, i abans dels sis anys va començar classes de cant amb la soprano Martina Garriga. Més endavant, quan es va obrir l’Escola de Música Municipal, hi va entrar i hi va continuar fins que va ser gran. “Hi feia solfeig, cant i una mica de piano. També anava a l’escola de dansa d’Alaior. Compaginava l’escola amb totes aquestes activitats, anava de bòlit cada final de curs i em feia passar pena! Però trobava temps per fer-ho tot: és molt responsable. Sempre ha tingut una gran capacitat de feina. Podia fer moltes coses alhora i fer-les bé; a mi em meravellava”.

És com si Queralt s’hagués estat preparant durant tota la vida per, en fer els 18 anys, entrar a l’Institut del Teatre. “Com que sabíem que era difícil que hi entràs, i també era molt creativa pintant i dibuixant, la vam matricular a Belles Arts. Aquesta matrícula la vam perdre perquè vam tenir la sort que a la primera va poder complir el somni d’entrar a l’Institut del Teatre”. I d’ençà dels 18 anys que ja no viu a Menorca, tot i que hi torna sovint: “Aquí hi té arrels, família i amistats”.

“Li agrada donar i donar-se. És generosa, molt bona persona i està pendent dels altres. És molt sana de cos i de ment. Té les seves febleses, perquè és molt sensible, però és una dona forta. És molt bona mare amb el seu fill, molt bona companya amb el seu home i molt bona filla”. I si no fos perquè no tenim més pàgines, Maria Dolors encara tindria més flors per a Queralt: “Què voleu que hi faci? Som sa mare!”.