Un altra agressió de la Llei òmnibus al territori: menys restriccions per als xibius al litoral
La norma deroga una de les poques actuacions de Gabriel Company a favor del medi: reduir les mides i les ocupacions dels bars en domini públic
PalmaLa Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.
La modificació substitueix íntegrament l'article 18 de l'ordre de 2013, que regulava les instal·lacions de temporada a les platges, i deixa sense efecte les limitacions que fins ara imposava la Comunitat Autònoma. Els establiments desmuntables destinats a la venda de menjars i begudes no podien superar els 20 metres quadrats i havien de mantenir una separació mínima de 100 metres respecte d'altres establiments similars. En el cas dels fixos, la superfície màxima autoritzada era de 150 metres quadrats, dels quals només 100 podien correspondre a espais tancats. A més, havien de situar-se a una distància mínima de 200 metres d'altres negocis de característiques semblants.
La regulació balear anava encara més enllà. A l'hora de calcular aquestes distàncies no només es tenien en compte les concessions situades damunt l'arena. També es consideraven els bars i restaurants dins la zona de servitud de protecció, és a dir, fora del domini públic, però a primera línia de costa.
Això permetia denegar noves concessions quan ja existia una oferta equivalent a l'entorn, que era la filosofia de la Llei de costes: "Que només hi hagi dins domini públic les instal·lacions imprescindibles que no poden trobar-se a un altre indret". Un establiment podia complir la normativa estatal de costes i, tot i això, no obtenir autorització perquè a menys de 100 o 200 metres hi havia un negoci similar.
La nova redacció elimina aquestes limitacions de la normativa autonòmica. A partir d'ara, les dimensions, les distàncies mínimes, els límits d'ocupació i les condicions de les concessions quedaran regulats exclusivament per la legislació estatal de costes. La conseqüència és que desapareixen les restriccions específiques que Balears havia decidit imposar per protegir el domini públic maritimoterrestre, més exigents que les que es preveien amb caràcter general per la normativa estatal en aspectes com les dimensions dels establiments i la separació respecte d'altres negocis.
El cas dels xibius d'Alcúdia
La modificació arriba després d'anys de controvèrsia sobre diverses concessions de temporada al litoral balear. Un dels casos més coneguts és el dels xibius de la platja d'Alcúdia, denunciats pel GOB.
La norma que ara desapareix obligava a tenir en compte no només la distància entre concessions damunt la platja, sinó també l'existència de bars i restaurants dins la servitud de protecció. Aquest criteri permetia valorar la pressió comercial global sobre cada tram de litoral i havia estat objecte de debat en diversos expedients vinculats a concessions de temporada. Fonts jurídiques consultades per l'ARA Balears no s'han atrevit a valorar si darrere d'aquesta modificació hi ha específicament aquestes instal·lacions, "però, en tot cas, és clar que darrere hi ha els interessos del sector dels xibius, que els volen més grossos i a menys distància entre ells", confirma una font.
Una altra modificació amagada dins una llei òmnibus
El canvi no s'ha tramitat mitjançant una reforma específica de la normativa litoral ni a través d'un debat monogràfic sobre el model de gestió de les platges. La modificació apareix incorporada a la disposició final cinquanta-quatrena d'una llei òmnibus que altera desenes de normes de matèries tan diverses com l'agricultura, el transport, l'organització administrativa i el règim fiscal.
Aquest és un dels aspectes que les entitats ecologistes i de defensa del territori critiquen des de fa anys. Segons aquestes organitzacions, les lleis de simplificació administrativa "s'han convertit en una via per introduir modificacions substancials en matèria territorial, urbanística i ambiental sense sotmetre-les a un debat públic específic", ha dit el GOB en diverses ocasions.
Els crítics consideren que reformes que afecten directament l'ordenació del litoral i l'ocupació del domini públic haurien de ser objecte d'una tramitació pròpia, amb informació pública i discussió específica sobre les conseqüències.
Més enllà de la valoració política, el resultat és que desapareixen de la normativa balear els límits que durant més d'una dècada havien restringit la mida dels bars de platja, la proximitat respecte d'altres establiments i la possibilitat d'autoritzar noves concessions en trams de costa on ja existia una oferta de restauració consolidada.
