Crida a fer un front comú a tots els pobles contra les macrogranges de gallines

PetraLa reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

Un centenar de persones es va reunir a les Escoles Velles del municipi en un acte impulsat per l’OCB de Petra, amb el pagès Biel Bauçà com a organitzador i portaveu. A la trobada assistiren el batle de Petra, Salvador Femenias, el regidor Miquel Jaume i la regidora de l’oposició a la sala Antònia Gual, acompanyada de la diputada Marta Carrió i representants de l’Ajuntament de Manacor. També hi donaren suport les plataformes No Macrogranja Son Brau i Macrogranja No, de Sineu.

La trobada va servir per llançar un missatge clar contra "aquests macroprojectes especulatius de ramaderia intensiva" i a favor de la preservació del territori, la pagesia tradicional i també dels aqüífers.

Per això, els organitzadors esperen que es presentin mocions als plens de tants ajuntaments de pobles de Mallorca com sigui possible "contra aquesta casta de projectes" i preveuen una allau d’al·legacions a la iniciativa de Son Brau.

Bauçà es va adreçar als assistents i assegurà que "com ja ha demostrat a altres bandes, aquesta macrogranja la fa una empresa que no estima ca nostra, no estima res més que la seva butxaca i, com ha demostrat amb altres granges i instal·lacions que ja tenen a altres pobles, aquesta empresa és un mal veí".

El pagès petrer va afegir que "foravila és per als pagesos, és per a la ramaderia, per tenir ovelles a lloure, i foravila és un espai per ensenyar als nostres infants a estimar el seu territori". També va remarcar que "el que hem de menester és l'equilibri, i totes les activitats econòmiques que fugen del model tradicional agrari desequilibren tot un ecosistema". "Aquesta macrogranja és un projecte terrible fet per una empresa nociva per a Mallorca, que no estima la seva terra", va insistir.

A més, va defensar que "volem un poble net, un poble que no faci olor, un poble que no tingui mosques, però, més enllà de tot això, un poble que tingui aigua potable".

Tant Bauçà com la representant de la plataforma sineuera, Joana Maria Antich, insistiren a fer una crida a la unitat de tots els pobles de Mallorca per fer front a aquest projecte i a altres semblants: "Primer fórem nosaltres a Sineu, on la nostra lluita encara no ha acabat, i ara el projecte de Manacor demostra que això afecta tothom i que qualsevol poble es pot veure afectat".

En la mateixa línia es va expressar Sílvia Llull, filla de pagesos de Manacor i veïna directament afectada per la macrogranja projectada a Son Brau, que va explicar la incredulitat amb què va rebre la notícia: "Ho veus per la televisió i no t’imagines com deu ser tenir l’amenaça d’un projecte així fins que un dia t’ho trobes com a veí de ca teva". Per això va insistir a evitar "egoismes" perquè, segons va dir, "l’ésser humà és egoista i pensa que mai li pot passar a ell, però no és així".

Mapa de nitrats

Finalment, el geòleg Damià Perelló va projectar un estudi sobre el macroprojecte de gallines de Son Brau i va advertir que afectarà tota la massa d’aigua de Son Real, que s’estén de Manacor fins a Son Serra de Marina i Can Picafort. "Això va més enllà de termes municipals, afectarà tota una comarca molt gran i convé que tots els ajuntaments afectats facin pinya", va dir.

Perelló va explicar amb un plànol que, a diferència de molts aqüífers de Mallorca, el de Son Real presenta un excés de clorurs a causa de les venes marines, però no té nitrats com moltes altres masses d’aigua. En aquest sentit, va defensar que, més enllà d’una pretesa sobirania alimentària amb què es justifiquen projectes com la macrogranja, és més necessària "la sobirania hídrica per deixar-la als nostres nets" i això només es pot garantir "si es preserven les masses d’aigua que no tenen nitrats".

Com a exemple que "el mapa de nitrats s’estén com una bassa d’oli" més enllà de les pràctiques agrícoles d’un municipi, va posar el cas d’Ariany, que ja té nitrats sense tenir una agricultura intensiva especialment gran. "Afegir 80.000 gallines és un problema molt gran per a tot Mallorca i no només pels pobles afectats directament o els de prop", va concloure.

Cal recordar que els batles de Petra, Salvador Femenias, i d’Ariany, Joan Ribot, ja han mostrat el seu rebuig al projecte de Son Brau de Manacor. Abans de la reunió de dimarts, Femenias havia manifestat als mitjans que "evidentment estam en contra de la macrogranja, no està dins el terme de Petra, però ens afectarà. De fet, a l’assemblea de batles n’hem parlat i no pot ser que es facin aquestes instal·lacions, perquè, en aquest cas, no és bo ni per Manacor ni per Petra".