Torna el Molí Rocks, l’anomalia ‘metalera’ eivissenca

EivissaEl Molí Rocks no és el que un turista espera d’Eivissa. L’escenari, en efecte, és de postal: la punta del Molí, a la badia de Sant Antoni de Portmany, un lloc idíl·lic per al dia més llarg de l’any –el festival té lloc el pròxim 20 de juny. Però la música no és chill en absolut. Si la cosa més dura que heu escoltat a la vostra vida és una balada d’Aerosmith, això us pot agafar per sorpresa. El públic del Molí Rocks tampoc s’assembla gens al clubber o al turista mitjà; sol anar de negre, portar els cabells llargs i vestir samarretes amb noms tan optimistes com Sepultura, Black Sabbath i Megadeth. El públic reacciona a la música de dues maneres: o bé fa headbanging (sacseja amunt i avall el cap al ritme de la música) o bé fa pogo, una forma de ball molt més animada que el vals, freqüent en concerts rock o punk, i que consisteix –molt resumidament– a espitjar-se en grup.

“En el pogo m’he fet un esquinç un parell de voltes”, admet Pablo Kiaro, un dels organitzadors del Molí Rocks, vocalista de la banda de trash metal eivissenca Apotropaico. Kiaro i altres residents a Eivissa han impulsa l’associació Ibiza Rockers, que a més del Molí Rocks també organitza el Can Rock Festival, tots dos amb marcat esperit underground i independent. Naturalment, la participació en un pogo és completament voluntària –qui no vulgui pols que no vagi a l’era. “El metal està molt estigmatitzat”, es lamenta Pablo Kiaro. “Però és una música i un ambient totalment inclusiu; hi ve gent de totes les edats, n’hi ha que venien amb els pares a la primera edició i ara ja venen tots sols; de vegades fins i tot s’hi suma algun turista que passava per allà”. Certament, la punta del Molí es troba al final del passeig de la badia de Portmany; és fàcil que si feis turisme a Sant Antoni hi arribeu tot passejant i us topeu amb una proposta musical tan insospitada com aquesta.

El gruix del cartell del Molí Rocks està integrat per bandes pitiüses: els eivissencs Badak, Meteorum, Mind of Storm i Face the Maybe i els formenterers SUR –és la primera vegada que un grup de Formentera participa en el festival–; ningú no diria que som a l’illa per excel·lència de la dance music. El cartell l’encapçalen els barcelonins Terminal Violence i els murcians House of Dawn i el completen els mallorquins Main Line 10. Vuit bandes en total i moltes hores de decibels al màxim a partir de les 6 h de la tarda. “Ens fa molta il·lusió tocar a Eivissa”, assegura San Caldentey, un dels guitarristes de la banda Main Line 10. “La veritat és que moltes vegades ens resulta més fàcil tocar a fora que no a les Balears, i a Eivissa no hi havíem estat mai”.

Main Line 10 tenen vint anys de trajectòria, han tocat en tres ocasions al Japó, a molts països d’Europa –canten sempre en anglès– i tenen desenes de milers de reproduccions en plataformes dels seus temes més famosos; són un bon exemple de com els grups de rock de les Illes s’han hagut de cercar la vida fora de les fronteres insulars (i espanyoles) per falta de circuit musical. “La música de nínxol té poc recorregut aquí”, es lamenta el guitarrista; i el punk, el metal i fins i tot el rock en general, són, avui, música de nínxol. És a dir, que no ho sentireu als 40 Principales. Per viure de la música, San Caldentey ha de compaginar el metal amb un grup de versions tecno-rock anomenat The Hawaiians, molt popular al circuit de revetles de les Balears.

De tot, excepte black metal

El que fan Main Line 10 és hardcore melòdic, és a dir, tempos ràpids i agressius combinats amb parts melòdiques intenses. “Ens han dit que som com Green Day amb esteroides”, explica el guitarrista de la banda. Som al territori de les etiquetes. El nínxol del metal i el punk es divideix, subdivideix i remescla en desenes d’etiquetes musicals. “Al Molí Rocks programam de tot, sempre amb un esperit independent”, explica Pablo Kiaro. Efectivament, al cartell hi trobareu trash metal, metal progressiu i american rock. “L’únic que encara no hi hem programat és black metal”, afirma Kiaro, un subgènere que de vegades inclou referències anticristianes o satàniques i que pot resultar polèmic. “El Molí Rocks s’organitza amb el suport de l’Ajuntament de Sant Antoni, i volem mantenir un esperit obert a tothom i que ningú s’hi pugui sentir ofès”.

La quarta edició del Molí Rocks us convida a tastar la part més alternativa i dura de la música de rock. I a fer una mica de pogo, per què no. Si queis, estau segurs que algú us ajudarà a aixecar-vos. El pogo ve a ser el contrari del que fa la gent avui en una discoteca: gravar-se amb el DJ al darrere; no proveu de gravar res mentre sou a dins d’un pogo. Només tractau de no caure. Investigadors de la Universitat de Cornell, als Estats Units, varen aplicar models matemàtics a aquesta forma de ball; varen determinar que, a dins d’un pogo, les persones deixen de comportar-se com a individus i passen a fer-ho com a partícules. És a dir, com un gas. Entrexocant els uns amb els altres. Be gas, my friend. No va ser això, el que va dir Bruce Lee?