Set almuds no fan barcella

PalmaEl pa, aliment bàsic per a la humanitat, sembla que sorgí de la casualitat. Es conta que els primers pobladors recollien cereals silvestres i que llavors aprofitaven el gra matxucant-lo entre dues pedres per fer-ne farinetes. Es creu que, un dia, algú va oblidar una part d’aquestes farinetes prop del foc, o potser les va abocar expressament sobre una pedra calenta. El resultat va ser una pasta seca, plana i cruixent, el primer pa àzim (sense llevat) de la història. El pa tal com el coneixem avui, esponjós, amb molla i volum, va néixer a l’antic Egipte. L’atzar tornà a jugar a favor seu quan algun pastó oblidat captà algun dels fongs del llevat que viuen suspesos en l’aire. Aquella massa s’inflà i quan la trobaren varen decidir coure-la. El resultat va ser talment un miracle: un pa flonjo, saborós i molt més fàcil de digerir.

La domesticació dels cereals i el seu comerç cresqué de manera paral·lela al consum del pa. El gra es podia vendre, comprar, emmagatzemar i intercanviar, però també s’havia de mesurar. Les primeres unitats de mesura apareixen a les primeres civilitzacions agrícoles: el sil, el ban i el gur a Mesopotàmia; el hekat a Egipte: l’efa i l’homer del món hebreu, el medimnos grec, el modius romà i el mudd islàmic són alguns dels exemples de la varietat d’unitats que s’empraren. Com que era enganyós mesurar el gra per pes, ja que la humitat el feia canviar, es feren servir mesures de capacitat.

Els fraus

Explica Antoni Riera Melis a Els cereals i el pa en els països de llengua català a la baixa edat mitjana (Institut d’Estudis Catalans, 2017), que a l’etapa central d’aquest període les unitats de mesura dels cereals eren de caràcter local i força nombroses arreu d’Europa, la qual cosa afavoria els fraus. Malgrat els intents de simplificar-ho per protegir els consumidors i agilitar els intercanvis comercials, les unitats de mesura comportaren moltes complicacions perquè podien variar en l’espai i en el temps. Així una quartera de blat no era la mateixa a Tarragona que a Mallorca, ni tenia la mateixa capacitat en el segle XII que en el XIII. Les Illes Balears han conservat durant segles un sistema molt estructurat de mesures per al gra i altres productes secs. Entre aquestes unitats destaquen l’almud, la barcella i la quartera. L’almud (del mudd islàmic) com a mesura petita (1,95 litres aproximadament), la barcella com a unitat intermèdia i la quartera com a mesura gran. Aquesta classificació es va convertir en l’estàndard per a la gestió del cereal en contractes agraris, impostos i mercats. La seva estructura era molt regular i fàcil d’utilitzar: una quartera equivalia a sis barcelles i trenta-sis almuds, cosa que permetia conversions senzilles. Aquest sistema de mesures va mantenir la vigència durant segles sense grans canvis. No obstant això, amb la implantació del sistema mètric a Espanya al segle XIX, es va iniciar un procés de substitució progressiva.

En el context de la societat rural destaca la festa de les mesurades, una celebració molt important de la pagesia menorquina que tenia lloc normalment durant el mes d’agost, quan el blat i la resta de cereals ja s’havien recollit. Aquesta jornada servia per mesurar la producció anual i determinar quina part corresponia a l’amo i quina, al senyor. El dia assenyalat per fer-les, es reunien damunt l’era el propietari i l’amitger, el personal del lloc i les famílies de tots; un dels missatges treia del munt de blat mesures i més mesures, i en passava a cada una el boix o rasadora; si arribaven a omplir-ne cent, la que feia cent no s’arrasava, sinó que anava a caramull, i aleshores el mesurador llançava la rasadora tan lluny com podia i marcaven amb una fita el punt on havia arribat; tot seguit es feia un refresc de resolis i tiraven els capells a l’aire; llavors una altra persona continuava les mesurades i llançava la rasadora quan tornava arribar al centenar i la intentava tirar més lluny que la primera fins que s’havia mesurat tot el munt. La jornada s’acabava amb un berenar abundós i un ball ben animat.

La recepta d’avui és ben apropiada per a berenars i festes, un panet rodó i fluix molt senzill de fer. Ara que fa calor és el millor moment per preparar pastes tovades i aquesta, en una hora, la tendreu llesta.