Mallorca necessita límits

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

Quan el GOB i Terraferida afirmam que Mallorca està al límit no estam fent una exageració retòrica. Estam descrivint una realitat visible a molts d’àmbits. El sòl rústic desapareix sota noves construccions. El consum d'aigua supera la capacitat dels aqüífers i obliga a plantejar noves dessaladores. Necessitam més energia, més infraestructures i més recursos de fora. Les carreteres es congestionen, el transport públic continua sent insuficient i els espais naturals pateixen una pressió creixent.

També perdem autonomia alimentària. Cada vegada hi ha menys pagesos, menys ramaders i menys pescadors. Produïm menys aliments i depenem cada vegada més de les importacions per alimentar la població resident, fet que ens fa més vulnerables i allunya Mallorca de la seva capacitat d'abastir-se amb recursos propis. La reforma de la Llei agrària tampoc no solucionarà aquest problema.

Al mateix temps, el lloguer turístic, l'especulació immobiliària i l'augment dels preus dificulten l'accés a l'habitatge. Molts joves han de partir perquè ja no poden viure aquí. Mentre aeroports i ports continuen creixent, hospitals, escoles, instituts i depuradores queden desbordats.

En definitiva, les famílies estan al límit. L'habitatge està al límit. El territori està al límit. Mallorca està al límit.

Quanta gent pot suportar Mallorca?

Davant aquesta realitat sorgeix una pregunta inevitable: quanta gent pot suportar Mallorca?

Tradicionalment, aquesta qüestió s'ha abordat mitjançant el concepte de capacitat de càrrega, és a dir, el nombre màxim de persones o activitats que un territori pot sostenir sense degradar els seus recursos ni empitjorar la qualitat de vida.

El problema és que aquesta capacitat no és fixa. Si falta aigua, construïm una dessaladora. Si falta energia, estenem un cable submarí o cobrim el territori de plaques solars. Si augmenten els residus, ampliam la incineració. Si les carreteres es col·lapsen, construïm noves infraestructures o ampliam les que ja hi ha. Si l'activitat econòmica necessita més sòl, modificam les lleis urbanístiques per fer possible més construccions. Cada vegada que ens acostam a un factor limitant, invertim recursos i tecnologia per desplaçar-lo una mica més enllà. Això pot donar la falsa aparença que els límits no existeixen.

Per això la pregunta rellevant no és quanta gent hi cap, sinó quins són els límits que no hauríem de sobrepassar. Aquesta és precisament la reflexió que varen plantejar Johan Rockström i els seus col·laboradors fa quasi 20 anys amb la teoria dels límits planetaris. La seva aportació no va ser calcular quantes persones caben al planeta, sinó identificar els processos ecològics essencials que mantenen la seva estabilitat i advertir dels riscos de superar determinats llindars. La qüestió central era determinar quins límits no hauríem de traspassar per mantenir-nos dins un espai operatiu segur.

Aquest enfocament ens ajuda a entendre Mallorca. L'aigua, el territori, els espais naturals, la mobilitat, l'habitatge i la cohesió social formen part d'un mateix sistema. Per això els problemes que denunciam des del GOB i Terraferida no són independents, sinó senyals d'alarma que indiquen que ens estam allunyant d'un espai operatiu segur.

Els problemes no desapareixen pel fet d'ignorar-los. Podem ajornar-ne les conseqüències amb més infraestructures, més consum d’aigua i energia, i més ocupació del territori, però cada vegada necessitam més recursos per mantenir un model basat en el creixement continu il·limitat.

Arribats a aquest punt, la qüestió és si estam disposats a posar els límits que Mallorca necessita. Els governs són els que decideixen si aproven noves urbanitzacions, noves places turístiques, noves mesures de desprotecció territorial o simplificació administrativa. Però els governs rarament actuen en aquests casos per defensar el bé comú si la ciutadania no ho reclama.

Per això la manifestació de diumenge no és només una protesta contra la massificació. És una reivindicació a favor d'un futur habitable. Es tracta de decidir si volem continuar allunyant-nos de l'espai operatiu segur que sosté la nostra qualitat de vida o si volem començar a recuperar-lo.

Mallorca està al límit. Encara som a temps d'evitar que el superi definitivament. Però el temps d'actuar és ara.